BARCELONA WORLD RACE
Esports 09/01/2011

El Virbac-Paprec 3 es consolida com a líder i l'Estrella Damm s'enfila al podi

El Virbac-Paper 3 ha recuperat el liderat a mans del Foncia i l'Estrella Damm ha aconseguit situar-se en posicions de podi, una fita que perseguia des de feia dies

Redacció / Bwr
3 min
El Virbac-Paprec 3 en plena navegació.

BarcelonaDia de canvis en la Barcelona World Race. Per una banda, el Virbac-Paprec 3 ha recuperat el liderat de mans del Foncia; per l'altra, l'Estrella Damm s'ha enfilat al podi que perseguia des de feia cinc dies; i finalment els darrers de la flota estan negociant el pas per les Canàries, o bé per l'Oest o bé entre les illes.

De tota manera, en la situació actual les diferències entre els grups són cada vegada més grans, perquè el vent és més fort com més al sud vas. Això fa que la flota s'hagi anat allargant, una circumstància que segurament no s'acabarà fins que els primers entrin en un règim de vents més fluixos, just abans de les calmes equatorials.

L'Alex Pella estava cansat però feliç a bord de l'Estrella Damm per haver assolit el podi que tant perseguia. "Ara estem més cansats; quan fas maniobres, el vaixell és esgotador. Girant el pal, canviant tones de material... Acabes rebentat," ha explicat aquest matí mentre el seu company, el Pepe Ribes dormia. El vaicell anava a més de 18 nusos (la mitjana s'acostava als 17), navegant amb un vent del Nord-est de més de 20.

De fet, aquestes són les mitjanes dels vaixells capdavanters de la regata, més ràpids que els rivals. Però fins i tot per els darrers van a velocitats que superen, o com a mínim voregen, els 10 nusos. Els tres primers de la flota han superat de llarg les 300 milles en 24 hores, i tots els altres n'han fet o s'han acostat a les 250.

Les condicions, per tant, ja són les normals en la zona dels vents alisis. Amb fama de ser una còmoda autopista –la mateixa que va portar Cristòfor Colom fins a Amèrica–, aquests vents més o menys permanents obliguen a un gran esforç si se'n vol treure tot el rendiment en una regata: les maniobres són feixugues i portar el timó no té res de descansat. La velocitat a què es navega, les onades que arriben als 4 o 5 metres segons ha comentat el Pepe Ribes al migdia) i els petits canvis de vent (tant en direcció com en intensitat) fan que pocs deixin la canya al pilot automàtic i els dos tripulants acaben alternant-se a coberta tota l'estona, amb la tensió i el cansament que això comporta.

Tot i que a dintre la cabina poden anar en samarreta, quan surten fora s'han de tapar fins i tot amb la roba d'aigua si no volen quedar ben xops i agafar fred abans no se n'adonin. Avui mateix s'ha pogut veure durant la videoconferència amb el Foncia, en què Michel Desjoyeaux havia de vigilar de valent negociant onades bastant considerables tot fent puntes de fins a 24 nusos.

Tot i això, en aquells moments el vaixell més ràpid de la flota era el Mapfre, dels olímpics Iker Martínez i Xabi Fernández, que en aquestes condiciones de vents portants estan fent gala de tota la seva perícia. Sembla que en lloc de portar un enorme vaixell de més de 8 tonelades naveguin en el 49er amb el que ja han guanyat tres campionats del món. Entre la premsa especialitzada ja se'ls comença a conèixer amb el malnom els del 60er.

Si el segon grup (el del Mapfre, Groupe Bel, Président, Neutrogena i una mica més endarrerit GAES Centros Auditivos) segueix més o menys unit, amb distàncies laterals que no arriben a les 60 milles, al darrere la colla s'ha esquinçat i el Renault Z.E. ja és a més de 250 milles a l'Oest del Fòrum Marítim Català. El barco de Gerard Marín i Ludovic Aglaor ha optat per passar entre Gran Canària i Fuerteventura, com poc abans havia fet el We Are Water, dels barcelonins Jaume Mumbrú i Cali Sanmartí. En canvi, el Central Lechera Asturiana ha travessat l'arxipèlag entre Tenerife i Gran Canària, mentre l'Hugo Boss ha girat altre cop cap a l'Oest al nord de Tenerife.

L'aigua del mar, per sort, ja no està tan freda i això els ha permès a l'Anna Corbella i a la Dee Caffari dutxar-se amb aigua salada. "Hem celebrat la primera setmana de regata fent una netejada a fons. Et fa sentir millor, el barco se sent millor, i ara ens rentarem nosaltres. Però és evident que sent un barco de noies, sempre fem olor de roses!"

Aquesta neteja segur que ha ajudat la tripulació femenina a apujar la moral després de confessar que van fer alguns errors en passar Madeira que els ha costat força milles. Aquest migdia s'havien despenjat del segon grup de la flota, del qual ja són a gairebé 70 milles.

stats