El campió del Tour que va perdre la batalla psicològica

BarcelonaL'esport d'alta competició sempre s'ha relacionat amb una treballada preparació física que esdevé fonamental per superar adversitats i contratemps. Però cal analitzar-ho amb profunditat. Més enllà de mantenir el cos a un nivell òptim, hi ha un element essencial per assolir grans fites: el component mental.

Un gran exemple de l'alt preu que es pot pagar per una falta de concentració és el cas de Pedro Delgado en el Tour de França de l'any 1989. La ronda francesa, que se celebrava en el bicentenari de la Revolució Francesa, és considerada una de les millors de la història i presenta, amb gairebé tota possibilitat, la peripècia més esperpèntica de les grans voltes ciclistes.

Josep Maria Cuenca (Barcelona, 1966) narra, en el seu llibre 'El último Tour del siglo XX' aquest succés que té el ciclista segovià com a principal protagonista. L'obra, presentada el dia 6 de juny a la seu de la revista Volata, relata, de forma cronològica, la ronda francesa més ajustada de la història. Vuit segons van separar els dos primers classificats, mentre que l'implicat en el sorprenent succés va ser tercer.

Testimonis com l'exciclista i excompany de Delgado Melcior Mauri i el periodista Javier de Delmases, entre d'altres, complementen la crònica d'un esdeveniment extraordinari. Després d'haver arribat amb el mallot groc a París en l'edició del 1988, l'etapa pròleg de la Grande Boucle del 1989 va fer saltar totes les alarmes. De Delmases, que ha cobert 35 edicions del Tour de França, explica detalladament el que va passar. "Faltaven dos minuts perquè el Perico comencés la contrarellotge i vaig veure com començava a pedalejar en direcció a un turó que hi havia a l'altra banda de la rampa de sortida. Els segons passaven i no apareixia, no tornava. Els mecànics i els directius de l'equip no ho entenien. Va arribar quan ja havien passat dos minuts i 40 segons del moment previst per a la seva sortida", explica el ja retirat periodista. Per la seva banda, i des d'una òptica professional, Mauri explica que l'equip es va quedar en xoc, sorprès per la desfeta a les primeres de canvi.

Pedro Delgado, principal favorit d'aquella edició, va patir un greu impacte psicològic. No va poder dormir aquella nit. La pèrdua de temps inesperada va suposar una desconfiguració de l'estructura psicològica de Delgado. La jornada següent va ser una demostració de la rellevància d'estar fi moralment per poder rendir al nivell habitual. La crono per equips era una bona oportunitat per recuperar part dels minuts perduts, però el líder de l'equip Reynolds Banesto va començar a cedir metres respecte als seus companys a partir del 30è quilòmetre. Els gregaris esperant el líder. Inexplicable. Va perdre, en dues etapes, un total de deu minuts respecte el mallot groc.

El cos i la ment. El binomi entre aquests dos conceptes és la barreja perfecta d'un esportista per arribar al triomf. Un ridícul de les dimensions del que va patir el doble campió de la Volta a Espanya és una situació difícil de gestionar i requereix un gran treball mental. Gestionar les victòries, aprendre dels errors i no decaure en les derrotes són alguns dels ingredients que, segurament, Delgado no va ser capaç de reunir per dominar les conseqüències del desastre.

Mentalment, el corredor segovià estava trencat. Un impacte mediàtic i esportiu extraordinari va provocar un bloqueig mental amb prou força per convertir el millor ciclista del moment en un de simple. Una mostra clara i contundent de la transcendència d'una descol·locació psicològica d'un professional d'alt nivell.