Set ciclistes a vigilar pel mundial de Copenhaguen

BarcelonaFinalment seran 210 els ciclistes que prendran la sortida el diumenge el matí per jugar-se el campionat del món de ciclisme en ruta, a 28 quilòmetres del circuit preparat a Copenhaguen, al qual hauran de fer disset voltes per un total de 266 km. Un grapat d'ells són veritables focus mediàtics, que, o bé ja s'han endut algun mallot de l'arc de Sant Martí cap a casa, o almenys porten anys en la lluita per aquest. Amb aquesta llista, fora dels grans favorits, intentem presentar set dels corredors que poden estar en condicions de disputar el títol mundial.

Peter Sagan (1990, Eslovàquia)

Si algú encara no coneixia aquest tímid eslovac, ja es va presentar en societat emportant-se ni més ni menys que tres etapes de la Vuelta a Espanya en el seu debut en una volta de tres setmanes. A més, els diferents terrenys en què es va imposar confirmen la versatilitat que demostra des que va començar a despuntar a principis de 2010, amb una manera de córrer desenfadada pròpia de killers com Philippe Gilbert –l'únic home que ha guanyat més cops que Sagan enguany–: ràpid com el millor dels esprintadors però sense por a atacar en escalades de tot tipus. Ningú dubtava que arribaria a to, però ho va demostrar guanyant l'última cursa abans de viatjar a Copenhaguen: el GP Industria & Commercio (18 de setembre), amb una portentosa remuntada a Luca Paolini sota la pluja a la recta de meta de Prato, que suposava el seu quinzè triomf de la temporada.

Edvald Boasson Hagen (1987, Noruega)

La irrupció més precoç del ciclisme modern fins l'arribada de Sagan ja és un corredor consolidat. L'equip Sky ha sabut portar amb paciència aquest potentíssim noruec que va il·luminar al món ciclista en aquell 2009, i ho ha fet mantenint la mateixa capacitat de sorpresa de què gaudia llavors i que també caracteritza el seu “imitador” eslovac, amb qui gairebé mai s'han vist les cares competint al màxim nivell. Boasson Hagen, a més, ha anat desenvolupant la solidesa suficient per, tot i millorar les seves prestacions en grans ports, estar a l'alçada dels velocistes en arribades massives, una gran arma que li ha valgut per estrenar-se com a guanyador al Tour de França i sumar la seva darrera victòria, la Clàssica d'Hamburg (21 d'agost). El marcatge del vigent campió, Thor Hushovd, a la seva selecció, pot suposar-li una bona oportunitat per donar la sorpresa.

Sacha Modolo (1987, Itàlia)

Amb el recorregut menys dur des de Zolder 2002 –justament un azzurro com Mario Cipollini va guanyar a l'esprint en aquella ocasió–, la selecció italiana, una habitual referència en el transcurs dels mundials, porta a Copenhaguen un nou ple d'alternatives, amb dinamitadors de cursa com Giovanni Visconti i amb Bennati com esprintador de referència. Tanmateix, hi ha un grapat de joves homes ràpids per si el de Leopard-Trek falla, encapçalats per aquest ciclista del Vèneto. Modolo, en el seu segon any de professional, ha estat capaç d'arribar a l'alçada de l'esperança que estan suposant al país transalpí els resultats d'Elia Viviani (1989, set victòries enguany) amb un estiu màgic en què suma 10 triomfs des del juliol. A més de la rapidesa i bona ratxa assegurada, tampoc li falta la seva resistència en una prova tan llarga, perquè va fregar el podi en la Milà-Sanremo de l'any passat.

Lars Boom (1985, Holanda)

El prodigi del ciclocròs cada cop està més a prop d'assolir l'èxit en la carretera. Així ho abala la seva pausada però constant progressió, que l'ha col·locat com una referència a les clàssiques d'abril. Les seves constants victòries en pròlegs (París-Niça de 2010, Tour de Qatar i critèrium de Dauphiné enguany) demostren la explosivitat com la seva millor arma però, sobretot, ho serà aquest diumenge el sue brillant estat de forma, que li va valer per fer-se amb la general de la Volta a Gran Bretanya (de l'11 al 19 de setembre) sumant dues etapes amb atacs soprenents davant esprintadors contrastats. La manca d'una punta de velocitat tan marcada com la resta de rivals li resta punts per aspirar a la victòria en un arribada en grup, però la baixa per lesió de Robert Gesink i l'absència dels grans velocistes a la selecció holandesa el converteixen en la punta de llança per la seva combativitat.

John Degenkolb (1989, Alemanya)

No ha necessitat ni una temporada a la màxima categoria aquest potent ciclista de Turíngia per obtenir uns resultats dignes del més experimentats dels homes de clàssiques sense importar el nivell dels competidors, com va demostrar emportant-se dues etapes del critèrium de Dauphiné. El millor esprintador de la categoria sub-23 junt amb Michael Matthews –inexplicablement fora de la selecció australiana–, a banda d'aconseguir victòries per velocitat, ha demostrat que la seva potència serveix per tot tipus de recorreguts de l'estil mundialista. Això sí, les seves aspiracions passen per la duresa de la cursa: és molt possible que el líder de la seva selecció, André Greipel, es mantingui amb opcions a l'última volta i hauria de treballar per ell, de la mateixa manera que les 14 victòries de l'altre prodigi de la velocitat germànica, Marcel Kittel, pesarien més en cas que aquest aguantés.

Romain Feillu (1984, França)

El gran dels germans Feillu, sorprenentment, ha trobat lluny del calendari francès, en l'equip holandès Vacansoleil, el lloc ideal per acabar de formar-se com un ciclista guanyador. Mostrant-se com un esprintador molt explosiu, amb caràcter, intuïtiu en els últims quilòmetres i capaç de mantenir el tipus en arribades en lleuger ascens com sembla ser la recta de meta de Copenhaguen, va arribar al Tour de França amb vuit victòries a la butxaca, però una ambició desmesurada el va fer cometre errors que el van apartar del triomf a la Grande Boucle. Amb un calendari més pausat, ha anat recuperant el ritme per afrontar aquest mundial amb garanties, on compartirà selecció bleu amb veritables batalladors com Sylvain Chavanel i Thomas Voeckler i tindrà l'etiqueta d'opció a l'arribada massiva amb Samuel Dumoulin a la rereguarda.

Matthew Goss (1986, Austràlia)

El talent creixent de la nova generació d'australians està fora de dubte, però sí que tenen incògnites de les seves possibilitats a Copenhaguen perquè es troben en un moment de canvi, perquè l'any 2012 donarà llum el gran projecte nacional, l'equip GreenEDGE. El llançador de Cavendish a HTC, Mark Renshaw, acusa el fet d'haver quedat fora de la selecció per no haver firmat pel nou equip, i el grup d'homes ràpids que viatgen no estan segurs del seu estat de forma. El principal puntal per qualitat hauria de ser Goss, un dels millors corredors de l'inici de temporada que va demostrar adaptar-se a curses del perfil del mundial guanyant la Milà-Sanremo, però l'abandonament a la Vuelta i els resultats posteriors fan perillar pel seu ritme de competició, deixant així la porta oberta a Simon Gerrans o els també ràpids Heinrich Haussler –ja nacionalitzat– i Chris Sutton.