HANDBOL - LLIGA DE CAMPIONS

Aitor Ariño: “Si algú creu que som favorits és perquè ens ho hem guanyat”

Entrevista al jugador del Barça Lassa d’handbol

L’esport no té una guia de l’encert. No hi ha uns timings numèrics, per molt que s’intentin exigir des d’un intel·lectualisme de propaganda. Els jugadors triomfen quan han de triomfar, si han de fer-ho. Aitor Ariño (Barcelona, 1992) ha cremat etapes al Barça Lassa perquè les havia de cremar. Des de l’obligació de fer-se extrem per cobrir una vacant del primer equip a aconseguir la titularitat. L’etiqueta de jugador reconvertit la durà sempre. El fa viure en un examen constant. Se’l controla en cada salt. En termes d’avaluació, les semifinals de la Lliga de Campions de demà contra el Vardar són un nou bateig de foc.

¿Haver tingut un mes per preparar la final four , sense competir, és bo?

L’espera es fa llarga perquè aquest és un cap de setmana de moltes emocions. El jugador vol viure’l ja. Tant de bo hagués arribat fa dies. La preparació que estem seguint és molt bona i té les seves etapes. És un procés.

En què ha consistit aquest procés? ¿Prioritzen no fer-se mal o arribar a la final en un pic de forma?

La veritat és que s’han fet molt bé les coses. Hem pogut rotar. Els jugadors que arrossegaven el desgast del Mundial des del gener han pogut descansar. Físicament hi arribem tots bé. Tenim l’espurna justa. Hem fet circuits de càrrega personalitzada i de velocitat. L’ staff ha treballat molt bé. Estem fins. Tenim un nivell superior en els partidets que fem en els entrenaments.

En què han basat la part tàctica? ¿Han estudiat la derrota contra el mateix Vardar a les semifinals del 2017?

Ho tenim en compte. Els entrenadors han seleccionat tots els vídeos possibles. Dels dos partits d’aquesta temporada contra ells i de l’última vegada que vam ser a Colònia. Sincerament, el vestidor ha oblidat aquell episodi de fa dos anys. Va ser molt més dura l’eliminació del Montpeller. No hem de recordar aquestes coses. Analitzem el rival i també fem correccions per polir els nostres detalls. Tenir temps t’ajuda a arreglar els desajustaments.

¿Que el Vardar tingui un joc tan repartit, amb variants, el fa més perillós?

Els coneixem. Sabem que tenen dos grans extrems, però Kristopans és qui marca les diferències. Lidera l’atac i la defensa des de la part central. La primera línia té dos petits que busquen les penetracions. Haurem d’estar molt junts per aturar-los.

¿Assumir que són favorits a les semifinals els avorreix?

Ser o no ser favorit ens ha de ser igual. Si algú creu que som favorits és perquè ens ho hem guanyat a la pista, perquè hem fet bé les coses durant la temporada. Des del 3 d’agost tots tenim entre cella i cella arribar a la final four. Pel nostre moment crec que tenim opcions d’arribar a la final i d’aconseguir el títol. El cap de setmana ha de ser rodó, perquè et pots quedar fora en un moment. Si perds dissabte, t’enfonses.

Només els preocupa el primer partit? És un altre tòpic?

Aquí et preocupen els dos partits. Si no guanyes el Vardar, no arribes a la final. Hem de centrar-nos en els primers 60 minuts. Si les coses van bé, ja tindrem temps d’analitzar la final. El Vardar ha canviat molt.

El seu rol també. Des de la titularitat, ¿s’ha exigit especialment durant aquesta prèvia?

Els jugadors portem temps pensant en aquest moment. T’imagines les situacions que et pots trobar en el partit. Els extrems mirem vídeos dels porters per saber com reaccionen als xuts. També recordes els llançaments que has fet en partits anteriors. A mi m’agrada pensar molt en aquestes coses durant la setmana. Visualitzar-les m’ajuda a competir.

Sent pressió?

Assumeixo la responsabilitat. Soc aquí per això. Tant de bo surti tot bé. Hi ha poques oportunitats com aquestes i les hem d’agafar si volem arribar al punt màxim com a professionals.

Viu igual els èxits que les frustracions? Com les gestiona?

Principalment amb la família. La meva parella és qui m’espera cada dia a casa i qui ha de conviure amb les meves coses. Quan arribo emprenyat o eufòric ho comparteixo amb ella, esclar. La clau és millorar. Jo em focalitzo en els entrenaments. Si estàs al 100%, creixes, tens confiança i les coses surten bé.

Durant l’escalfament d’un partit així, en què pensa?

Gaudeixo de l’ambient, de les cançons. M’agrada ser feliç a la pista. Estic concentrat en el partit, però m’agrada disfrutar. Quan entro a la pista, sento l’himne de la Lliga de Campions i poso el mode on.

Més continguts de