HANDBOL

Aleix Gómez: "Si perds la confiança, ho perds tot"

L'extrem dret del Barça repassa a l'ARA el seu moment i el títol de campió d'Europa

Aleix Gómez (1997, Sabadell) és un talent irreverent que recorda que l'handbol també és un joc d'orfebreria. Fa onze dies va decidir la final de l'Europeu contra Croàcia reinterpretant els límits del hold my beer: empat 20-20, minut 58:30, penal i gol amb efecte. El seu fort-fluix ja és patrimoni d'un Barça que celebra la irrupció de l'últim escollit. Té una visió molt sensata de la professió d'esportista. Avui es pren un cafè amb l'ARA per parlar de privilegis, metes i prioritats en la seva tercera temporada a l'elit.

Ara veus el penal, i què penses?

Que com vaig tirar allò. El dia següent tenia l'Instagram a punt de petar. Es veu que als Jocs del Mediterrani va passar el mateix. Anàvem a l'empat o perdíem d'un contra Croàcia i quedaven dos minuts. Vaig fer fort-fluix a l'esquerra i el porter me'l va parar. Vam acabar perdent. Jo no me'n recordava, m'ho van explicar al final del partit Ángel Fernández i Adrià Figueras. Em van fer broma, que si tornava a fallar em mataven [riu].

"Veig el penal i penso, com vaig tirar allò? Quan vaig agafar la pilota vaig començar a pensar, però vaig dir: 'passa i tira'"

Tu eres conscient que et jugaves l'Europeu?

Jo sabia que aquell penal era importantíssim per guanyar el títol. No era decisiu, però com si ho fos. Quan el vaig tirar crec que no li donava la importància que realment tenia. No penses que és el penal que et fa guanyar i permet a tot l'equip anar als Jocs Olímpics. Jo sabia que si el feia, el partit es posava de cara. Ara mateix, aquí, tranquil, em demanes que faci el mateix i, uf!, em costaria. En aquell moment estàs en dinàmica de joc.

Per què tries el llançament liftat?

No sé què dir-te. Podria justificar-ho segons el porter o el moviment del seu peu de recolzament. Al final és el que em surt. En moments així fas el llançament de seguretat. Quan vaig agafar la pilota vaig començar a pensar, però vaig dir: "passa i tira". No havia de pensar, havia de fer gol. Si ja he jugat contra un equip, sí que intento fer memòria de quins llançaments he fet. Jo en portava dos de dos en la final. Sort que va anar bé. Si fallo...

Creus que necessitaves reivindicar-te a la selecció?

Jo crec que sí. No vaig tenir l'oportunitat de fer-ho al Mundial perquè Ferran Solé va estar a un nivell increïble. Va ser el millor d'aquell campionat i de l'últim Europeu. Em quedava l'espina de demostrar que volia jugar més i que podia ser aquí. Intentava pensar que era jove i que ja en tindria l'oportunitat. Mira, al final l'he tinguda ara.

Et veus en la rotació pels Jocs? N'has parlat amb Jordi Ribera?

No ho sé, tant de bo. Viure uns Jocs amb 22-23 anys seria espectacular. El Jordi fa que la gent roti, que entri i que surti de la convocatòria, i això és bo. Es fixa molt en el rendiment que dones durant la temporada. Hi ha jugadors fixes, com per exemple el Ferran, però jo m'ho haig de guanyar. Haig de fer-ho bé al Barça, segurament una mica millor que aquests últims mesos. Sé que aquesta temporada estic jugant menys, però entreno bé. Tot acaba arribant.

La confiança es treballa?

Tot es treballa. N'he parlat alguna vegada amb el Jure Dolenec. El penal l'has de saber tirar, esclar, però és vital el factor confiança. Podria dir que és el 50% del llançament. Jo he vist molts jugadors que no fallen un penal, canvien d'equip i de sobte tenen una mala estadística. Sembla que no en sàpiguen. El factor mental hi influeix. Jo tinc confiança en mi mateix.

"Si perds la confiança, ho perds tot, no només a l'handbol. Podria dir que és el 50% del llançament"

Sembla que en tens motius. Pasqui va dir a l'ARA que eres "un petit geni, però que calia seguir-te per evitar que et despistessis".

Que el teu entrenador digui això, ostres, està molt bé. M'ha demostrat que aposta per mi. Si perds la confiança, ho perds tot, no només a l'handbol. El que haig de fer és tenir fe en el meu joc i les coses aniran sortint. Crec que també és bo tenir competència.

Sempre va bé?

En general crec que sí.

A tu et funciona?

Sí, realment sí. Si el meu company fa cinc gols de cinc llançaments jo vull sortir i fer-ne sis. Així espaviles. Si la teva parella a l'extrem té un percentatge discret, potser ja veus bé fer la meitat dels gols, per exemple.

¿Es pot tenir personalitat sense ser un egocèntric?

Jo crec que soc un paio molt simple, no tinc gaire misteri. Soc una persona molt normal. En els moments decisius sí que tinc la personalitat per voler jugar-me una pilota clau.

És un valor innat? ¿La determinació forma part del talent?

Tampoc t'enganyaré. No soc un jugador que viu aixecant peses al gimnàs o corrent a la cinta, però hi ha molta feina darrere d'un bon partit. Pensa que fa uns dies he tingut vacances, perquè soc professional i quan el calendari s'atura, tu descanses. Quan era a la base, a l'estiu tenia campionat amb la selecció espanyola júnior, acabava, i tres dies després estava fent l' stage de pretemporada a Andorra. Fins que arribes al primer equip, és dur. Poder treballar del que t'agrada és una passada.

¿És fàcil aprendre a ser professional?

És que no tens capacitat d'escollir. Si vols ser aquí, és el que hi ha. Hi ha moments que vols anar amb la nòvia o estar amb els amics, però si l'objectiu era arribar a l'elit, havia de centrar-me i treballar. Tots fem sacrificis perquè forma part de la nostra vida. Has d'assumir els riscos dels objectius que et marques. Si fos fàcil, tothom estaria a casa i a final de mes rebria la nòmina.

Com vau encaixar la retirada de Víctor Tomás?

Va ser un xoc per a tot l’equip. No s'ho esperava ningú. El Víctor sempre ha sigut l’emblema de l'handbol al Barça. Em sap molt greu que s'hagi de retirar per un tema com aquest. A mi em va ajudar molt en el moment de pujar al primer equip. En el moment de signar el contracte ell em va dir que no tingués dubtes, que enlloc estaria millor que al Barça. Que et vingui i et digui: "queda't aquí" diu molt de la seva persona.

"Si no vols tenir pressió, no vinguis. Jugar aquí vol dir tenir pressió. Si vols ser aquí, és el que hi ha"

Per què va costar tant que arribessis al primer equip?

Això no ho sé, és més decisió dels entrenadors. Pensa que jo a la Blume no estava del tot centrat en estudiar, potser la cosa va per aquí. Hi va haver un moment que vaig entendre que si volia arribar al Palau, havia d'organitzar les meves prioritats. Crec que si hagués fet abans el canvi de xip, podria haver demostrat que estava preparat per fer el salt. La meva posició sempre ha estat ben coberta. El Barça és el millor club del món. Si tens fitxa, vol dir que entres en el top 5, perquè el nivell individual és aquest. Entenc que Pasqui no se la jugués en el fet que la cosa no rotllés. 

Us pressiona gaire aquesta exigència?

És el Barça. Aquest és el resum. Si no vols tenir pressió, no vinguis. Jugar aquí vol dir tenir pressió, has d'acostumar-te a jugar-hi. Has de competir, facis com ho facis, i, apa!, cap al següent. Si t'hi capfiques, malament. A l'Asobal directament no pots perdre un partit. Els veterans del grup t'ho marquen molt. Som el Barça. No podem anar a una pista del campionat i guanyar d'un o de dos. Imposar-te aquest nivell és el més dur.