HANDBOL

Antonio Rama: “Guanyar el Barça seria tres vegades un miracle”

Entrevista a l'entrenador del Fraikin Granollers abans de visitar el Palau Blaugrana (21.00h, Esport3)

El Fraikin Granollers viu un moment de reflexió. El bagatge d’una victòria en quatre partits de Lliga és una anomalia en la trajectòria històrica del vestidor. Antonio Rama (1982, Louro) intenta que sigui circumstancial. La sortida d’Antonio García i l’arribada de Drasko Nenadic in extremis l’obliga a reorientar l’essència de l’estil. Els vallesans jugaran avui el derbi dels contrastos (21 h, Esport3) contra el Barça.

¿Com es prepara un partit contra aquest Barça?

Sempre busquem els punts forts i els més dèbils del rival. El problema és que les errades del Barça són mínimes i t’exigeixen un sobreesforç. No pots pensar que amb un jugador podràs defensar Luka Cindric en els un contra un. Llavors dius, bé, n’utilitzem dos per ofegar-lo. Però, esclar, el croat té capacitat de decisió per donar pilota i trencar la defensa. Hem d’intentar que ells no tinguin ritme, que els atacs siguin llargs i no puguin sumar al contraatac.

"És la via fàcil. Si perds contra el Barça no passa res i si guanyes ets l’hòstia"

Jugar sense pressió els afavoreix?

És la via fàcil. Si perds contra el Barça no passa res i si guanyes ets l’hòstia. Nosaltres el que necessitem ara és sentir-nos més forts en la nostra Lliga. Aquest partit no ens ho pot donar. Alimenta una mica el que no volem. Nosaltres busquem reafirmar el nostre joc. El calendari és així. Ara visitem el Palau i estic convençut que ho aprofitarem per competir al màxim.

És el derbi menys igualat que recorda?

Potser és el derbi que ens agafa en pitjor moment dels últims anys, sí. Com a mínim amb menys garanties per poder donar la sorpresa. Som a la part mitjana-baixa de la taula de classificació i ells golegen a la Lliga de Campions.

"Si guanyar el Barça normalment ja és un miracle, ara seria tres vegades un miracle. És veritat que tothom pot perdre"

Creu que poden guanyar?

Si guanyar el Barça normalment ja és un miracle, ara seria tres vegades un miracle. És veritat que tothom pot perdre. La nostra victòria al Palau de fa dos anys ho demostra. Aquell partit té avantatges i inconvenients. T’ajuda a ser conscient que pots sumar punts, però ha fet que el Barça no es relaxi. Després d’aquell dia no ens ha donat cap facilitat. Haurem de fer el millor partit possible.

S’esperava un inici de temporada així?

Aquest ha sigut segurament l’estiu amb menys canvis, però han sigut els canvis més significatius de les últimes temporades. Hem perdut Álvaro Ferrer, peça clau de la defensa; Bombom Almeida, el porter internacional del Brasil; i tenim l’adeu d’Antonio García entre la jornada 1 i la 2. És un jugador que era important a les dues bandes de la pista. Haver de refer els sistemes ha sigut complicat.

"Perdre un jugador perquè paguen la seva clàusula és la putada més gran que li poden fer a un entrenador"

¿Com gestiona el tècnic la marxa d’un jugador pel pagament de la clàusula?

Per la relació que tinc amb ell celebro que les coses li vagin bé. Per una altra banda, és la putada més gran que li poden fer a un entrenador. Entenc la seva decisió, i les normes del joc són així. Al setembre tens poc marge per trobar un substitut. No pots fitxar a la Lliga Asobal i els clubs no deixen escapar jugadors de garanties. Hem tingut sort amb Drasko Nenadic.

¿Fins a quin punt ha canviat la planificació del projecte?

L’Antonio és un jugador que havia estat històricament un llançador. A poc a poc ha anat perdent potència i ha anat adquirint molt handbol, molt sistema ofensiu. Segurament era el lateral que entenia millor la nostra filosofia de joc i que marcava les diferències. Ara has d’apostar per jugadors que encara no tenen aquest coneixement. Hem de tocar coses. Haurem d’aprendre a jugar amb els primeres línies petits, a no enrocar-nos en els nou metres i buscar situacions definitives. El més complicat és fer aquest pas ara, no a l’agost.

"Hem de tocar coses. Haurem d’aprendre a jugar amb els primeres línies petits. Tinc confiança, no em sento pressionat"

Ha tingut sensació de crisi?

Vaig tenir una sensació incòmoda després del partit contra l’Ademar de Lleó (32-33). Hi penses i hi dones voltes per saber què pots estar fent malament. Ho vam analitzar i vam veure que les decisions ofensives són bones, que la defensa treballa bé i que si la porteria té uns percentatges normals, guanyes. L’any passat vam fer més o menys els mateixos resultats contra els equips que ens han superat aquestes setmanes. El problema és que aquesta vegada hem encadenat les derrotes de manera consecutiva. És una ratxa. Tinc confiança, estic convençut que les coses sortiran.

Se sent pressionat?

No, la veritat. Des de la directiva i l’entorn del club m’han mostrat confiança. Tothom vol més, i és normal, però no em sento pressionat o incòmode.

Per què creu que l’afició s’està allunyant del Palau? Són els resultats?

Aquesta tendència ve de l’any passat. Potser és una qüestió cultural o social. Als partits transcendentals de les últimes temporades tampoc hem tingut una entrada espectacular. No sé si afecten les dates o les hores. Al club n’hem parlat, per preguntar-nos què podem fer des de la pista per capgirar la situació. Tampoc tenim marge per fer que l’espectacle sigui més gran.