HANDBOL

Antonio García: "Encara no hem demostrat que sabem competir"

L'internacional espanyol analitza l'espectacular partit que disputarà (16:15h. Esport3) el Barça i el PSG a un Palau ple per primer cop a la temporada

El Paris Saint-Germain visita el Palau blaugrana (16:15 hores. Esport3) en el partit d'handbol més mediàtic i espectacular dins l'handbol europeu. Les dues millors plantilles del món, s'enfronten en un partit en el que el menys transcendental són els dos punts en joc.

L'equip francès, que és matemàticament subcampió de grup per darrere dels blaugrana, busca donar un cop a sobre la taula i postular-se, amb una victòria, com a aspirant real al títol europeu d'aquesta temporada. Un Palau ple per primer cop en el que va de competició gaudirà d'un partit vibrant, tot un xoc de trens. Els duels Karabatic-Hansen, Narcisse-Rutenka o Tomás-Abalo asseguren tot un espectacle a la pista.

Antonio García, un dels tants campions del món amb Espanya, que va haver d'emigrar a altres països tot buscant seguir competint al més alt nivell dins d'Europa, torna a una pista que ha visitat amb la samarreta del Granollers i de l'Ademar. L'internacional espanyol adverteix de les ganes de reivindicar-se del seu equip, un PSG que aquesta temporada "no està jugant al seu nivell".


És l'handbol un esport minoritari com se'ns fa creure a Espanya?

L'handbol no és un esport minoritari, però sí a aquest país. No sabem ni volem explotar aquesta disciplina. Els mitjans de comunicació no ens donen una importància que mereixem i que es dóna a altres esports. A nivell de clubs i de selecció, som un dels països líders en handbol, i en cap moment ho hem sabut vendre. Em fa moltíssima enveja com es viu i tracten aquest esport en altres països com ara França. Allà tots tenen la mateixa importància. Quan el PSG d'handbol guanya la lliga, l'endemà és portada de l'Equipe, igual que si la guanya l'equip de futbol.


En arribar a París, doncs, vas descobrir el que realment és aquest esport?

Quan vaig arribar a París vaig descobrir un handbol diferent. Se li dóna moltíssima més importància mediàtica que a Espanya, però crec que no es viu amb tanta passió com a casa nostra.


Què suposa, per tant, un Barça-PSG a França?

A França és "el partit", no es parla d'altra cosa. Tothom espera aquest matx amb moltes ganes i il·lusió. El tracte mediàtic que rep el xoc és el que aquí tindria un Barça-Madrid de futbol. Al partit d'anada, va ser portada de l'Equip tant la prèvia com el post partit.


Amb la segona plaça de grup assegurada, i sense opcions de ser líder, què es juga el PSG al Palau?

Trobar un punt d'inflexió que marqui un abans i un després a la temporada. No estem al nivell que s'espera de nosaltres. No hem fet un bon handbol fins el moment. L'any passat jugàvem d'una manera que semblava impossible guanyar-nos durant el campionat de Lliga. Aquest any, per contra, hem començat amb molts dubtes, fet que ha provocat que qualsevol equip cregui que ens pot vèncer. Venim a Barcelona sabent que jugarem a una de les pistes més difícils del món, però sent conscients que si ens enduem la victòria aquí, aconseguirem pujar el nostre autoestima com a grup. Volem aprendre a confiar en el nostre joc, i creure'ns capaços de poder competir i vèncer qualsevol equip, cosa que fins ara no hem fet.


El partit d'anada va està marcat per l'actuació de la parella Karabatic-Rutenka i d'un genial Saric. Què ha de fer l'equip visitant per optar a la victòria avui?

El Barça té una cosa que nosaltres no tenim, i és que ells tenen molt assimilat el seu sistema de joc. Sempre tenen solucions a qualsevol plantejament defensiu que nosaltres utilitzem. Hem d'intentar que no aparegui el dinamisme que caracteritza el seu joc, que tinguin problemes quan facin el seu atac posicional. Nosaltres en atac vam estar força bé al partit a París, però en defensa els vam permetre tenir ocasions clares de xut. Quan el Barça et fica gols fàcils, estàs mort.


Gardent sempre opta per utilitzar un petit nombre de jugadors per partit. Esdevé un factor determinant als partits?

Crec que és la principal diferència entre Barça i nosaltres. Arribat el minut 15 de cada part, Pascual canvia a gairebé tots els seus jugadors de pista, però el nivell d'intensitat i de joc es manté. Sobretot en partits d'alta exigència com el d'avui, aquest factor pot ser clau. No és el mateix jugar tot el partit amb 8-9 jugadors que hagin d'estar al 100% els 60 minuts, que amb tota la plantilla. La frescor que et donen els reforços que surten de la banqueta, pot fins i tot decidir el partit. El nostre sistema de joc no ha funcionat com hauria d'haver-ho fet fins el moment. Això ha provocat que tot l'equip estiguem rendint per sota del nostre nivell.


Aquesta falta de participació a pista de jugadors del teu nivell o de Császár, com es viu dins del vestuari?

Com a jugadors que som, a tots ens agrada estar a pista. No puc dir que acabo content un partit després de jugar 5 o 10 minuts. Al final tots volem ajudar i més estant acostumats com estem a ser importants als equips en els quals hem jugat, així com en les nostres seleccions. És complicat trobar el teu rol en aquesta situació pensant que pots ajudar més del que ho fas. A més, nosaltres som jugadors professionals i acatem les decisions de l'entrenador.


Com és la convivència d'un grup format per estrelles amb tant de caràcter i personalitat a pista?

Des de fora es veu diferent, es coneix als jugadors per la seva actuació a la pista. Crec que és un mite pensar que cracs d'un mateix esport no poden conviure en un mateix equip. Al cap i a la fi, som persones normals. Convivim moltíssimes hores i la nostra relació va més enllà del temps que estem practicant handbol. La confiança personal que hem agafat fora de pista l'intentem traslladar al joc de l'equip.


El passat Europeu, Cañellas no va ser nomenat millor jugador del torneig tot i el nivell mostrat. És decisiu el factor mediàtic que envolta el jugador a l'hora de rebre un premi com aquest?

Crec que Cañellas no va ser premiat amb el títol de millor del torneig ja que va ser el màxim golejador. Penso que va ser el jugador més decisiu de tota la competició, no només de la selecció espanyola. Si que és cert que 'Cañe' no té un factor mediàtic que altres sí tenen, i que pot ser determinant a l'hora de donar aquest tipus de premis. Si vas a França, pots veure a Karabatic a l'entrada de totes les botigues Adidas, o si vas a Dinamarca pots veure Hansen anunciant iogurts a la televisió. És una cosa totalment impensable per a nosaltres. Aquí, no passarà mai.


Jugadors estrangers del nivell dels teus companys, no s'estranyen en veure la situació que viu l'handbol a Espanya?

Els meus companys, del que més s'estranyen, és de la crisi econòmica i per tant esportiva en la que es troben els clubs espanyols. Una de les coses que més els sorprèn és que el Palau estigui mig buit en gairebé tots els partits que juga el Barça a casa.


Sap el PSG competir al nivell que exigeix una lliga com la francesa i sobretot la 'Champions'?

Fins el moment, no ho hem demostrat. Cada vegada que hem tingut un partit decisiu, l'hem perdut. Ens va passar l'any passat a la Copa francesa i aquest any a la Copa de la Lliga. Eren partits que si els perdies et quedaves fora, i finalment vam perdre tots dos. Això pot ser el que faci que tinguem una motivació extra de cara a partits com el de d'avui. Considero que preparats estem, ja que l'equip està format per jugadors d'enorme experiència i qualitat. Tenim un equip que per noms és molt bo, però ens falta trobar aquest nivell de joc que ens faci poder competir contra qualsevol. Si demà sortim a la pista amb dubtes, podem endur-nos un bon correctiu.


Com ha reaccionat el vostre entorn mediàtic davant les desfetes d'aquesta temporada?

Jo pensava que la gent seria més crítica amb nosaltres. Suposo que el fet que l'equip sigui fruit d'un projecte que ha començat a rodar fa relativament poc, fa que la gent entengui que no estem rendint al nostre millor nivell. Crec que si això hagués passat a Espanya, la premsa i l'entorn haurien estat molt més durs amb nosaltres. Hem de canviar aquesta dinàmica el més aviat possible, ja que el projecte també necessita d'una credibilitat que només aconseguirem a base de victòries en partits com el de demà.


Arran de ser campió del món, has comentat que vas començar a disputar més minuts a l'equip. Que ha suposat per tu el títol mundial?

Sobretot m'ha donat confiança a la pista i a nivell personal. Si en moments no estic jugant bé, o estic travessant una mala ratxa, ser conscient que ets campió del món et serveix per recuperar l'ambició i la confiança en tu mateix.


Quin és aquell factor que a vegades falta a la selecció espanyola per resoldre els partits davant conjunts com Dinamarca o França?

No sé quin és aquell plus que a vegades ens falta, però és cert que sovint determina partits. En aquest Europeu, la semifinal contra França va ser un partit que vam perdre de tres, però que en tot moment controlàvem. La sort que tenim és que som un grup de 20 jugadors que cadascun comprèn quin és el seu paper dins de l'equip. Això fa que el nostre sigui un equip del tot unit.


Espanya parteix, a priori, per darrere d'alguna selecció en els futurs campionats internacionals?

Si estem al 100% crec que podem guanyar a qualsevol rival, sempre i quan tinguem aquesta humilitat que caracteritza el grup. Si fem les coses bé, sempre hem d'estar entre les 4-5 millors seleccions del món.


Què ha de canviar per veure Antonio García jugant de nou a Espanya?

Caldria que tot es tornés a professionalitzar. A dia d'avui els clubs no són professionals, i els jugadors malauradament tampoc. Podem dir que, actualment, l'ASOBAL és una lliga amateur. Si tot segueix com fins ara, no em veig jugant a Espanya.