HANDBOL

El Barça aixeca la Supercopa des del contraatac (43-24)

Els blaugranes superen el Granollers a la final catalana

El Barça Lassa va estrenar ahir la col·lecció de títols anuals amb la Supercopa Catalunya (43-24) en un derbi contra el Fraikin Granollers sense història. La final al pavelló de Les Comes d'Igualada va tenir més format de test estival que de final, amb poc handbol i molts canvis de possessió. Els blaugranes guanyaran quatre de cada cinc partits així, corrent amb criteri. La seva gestió del contraatac és probablement la millor d'Europa: forts en defensa i pilota ràpida per fer el servei del mig del camp o per iniciar l'atac, fent un encreuament llarg que comença a l'esquerre o a la dreta, segons el criteri del central.

La plantilla ha afegit matisos a les principals consignes. La capacitat de córrer de Ludovic Fàbregas ofereix un ampli ventall de possibilitats als primeres línies. El Granollers es va trencar aquí, en l'altra cara de la moneda, baixant a defensar. Ha jugat a remolc. No va poder lluitar per la seva quota de domini. Van patir per generar joc més enllà d'Adrià Figueras i d'esgarrapar gols quan el partit es va reduir a l'intercanvi de cops (3-3 al minut 3). L'entrada del tàndem Dika Mem-Aleix Gómez-Luka Cindric va fer que el Barça tingués una marxa més. El fitxatge estrella de la secció va agafant rodatge. Evoluciona bé, prenent cada vegada més decisions i tenint minuts en defensa. És un detall important.

Cindric ha de donar aquesta passa en la seva carrera, com va fer Aron Pálmarsson, per tenir protagonisme en l'esquema de Xavi Pascual. L'equip no vol sacrificar un canvi atac-defensa. Entén que hipotecaria l'estil per un sol jugador. El tècnic demostra que la norma ha de ser mantenir el col·lectiu. Va dir a l'ARA que l'adaptació hauria de ser compartida. Sembla que no caldrà ajustar molts conceptes, com a mínim des de la faceta ofensiva. La poca frescor del Granollers va ajudar a dissimular els punts a millorar.

Antonio Rama i David Ginesta tenen feina per endavant. Necessiten rearmar l'equip a tots els nivells, des d'una defensa que és nova sense Àlvaro Ferrer a l'atac posicional, que espera la millor versió d'Ian Terrafeta per tenir opcions de lluitar per les primeres posicions de la Lliga Asobal. La rivalitat amb el Barça apunta a ser fictícia una temporada més. La Supercopa Catalunya premia al millor projecte perquè el marge per treballar la tàctica és mínima. Un títol no deixa de ser un títol, fins i tot per a aquest Barça.