HANDBOL

Borja Lancina, el golejador que no entén de centímetres

En el seu primer any a la Lliga Asobal Bauhaus, el català del BM Aragó, que aquesta nit s'enfronta al Barça B a la Copa del Rei, és el sisè màxim realitzador de la competició tot i ser el jugador amb menys alçada (170 cm)

"La meva alçada no és un handicap, és una virtut". Borja Lancina (1992, Cardedeu), decidit i madur, és un home de conviccions fermes. Ni el pes de dur l’etiqueta de primera línia i jugador més baix de la Lliga Asobal Bauhaus (170 centímetres) ni la condició de 'roockie' a la categoria l’aturen. Dos anys després de quallar un brillant any a 1ª Nacional –la tercera divisió de l’handbol estatal– amb la samarreta del Sant Martí Adrianenc, el llicenciat en CAFE per la Universitat Ramon Llull ja és una de les sensacions de la que durant molts anys va ser la millor competició domèstica del món. Tres temporades, tres categories.

Lancina, exFraikin Granollers i Barça durant la seva etapa de formació, és un dels líders del Bm Aragó, que aquesta tarda s’enfronta al filial blaugrana en la segona ronda de la Copa del Rei (20.00 hores). La seva ha sigut una trajectòria esportiva plena de canvis, punts d’inflexió, oportunitats i treball, especialment de treball. “És el tipus de jugador que tots els entrenadors volen tenir perquè saps que passi el que passi sempre pots comptar amb ell. Si està més o menys encertat és secundari. Saps que et donarà el 100% i farà millors els seus companys”, explica Nacho Parera, que va entrenar-lo durant la seva etapa de formació a terres vallesanes i a Sant Martí.

De Barcelona a l'Asobal

Amb els liles, precisament, el primera línia va signar una enorme campanya, aconseguint l’ascens a la Divisió d’Honor B. L’handbol començava a descobrir un jugador interessant, menut però amb unes capacitats físiques extraordinàries. “Utilitza la seva vertical velocitat i explosivitat per compensar la falta de centímetres. És diferent, amb una ambició enorme i un físic envejable. Des del primer dia que va venir al nostre club ens en vam adonar”, comenta Miquel Torres, excompany de Lancina a la Verneda.

El seu rendiment no va passar desapercebut per Toni Gerona, llavors tècnic del Barça B, que va seduir-lo i va fer-se amb els seus serveis. “ Fitxar pels blaugranes era més una il·lusió que una realitat. No m’esperava la trucada del míster, que em va explicar que tindria un paper important dins la plantilla”, comenta Lancina a l’ARA. Defensar la elàstica culé no va ser més que el trampolí que el portaria al cim de l’handbol estatal. “La possibilitat de jugar a l’Asobal va ser la recompensa a una vida dedicada a l’handbol i a treballar sense esperar res a canvi”, comenta Borja, que va rebre l’oferta del club aragonès de la mà del seu tècnic Demetrio Lozano, ni més ni menys.

“Una persona de l’entorn del club em va demanar el número de telèfon i em va comentar que Demetrio es posaria en contacte amb mi. Jo no m’ho creia, però així va ser. Jo estava treballant i vaig rebre la trucada. Se’m va il·luminar la cara. Un dels mites més grans de l’handbol espanyol m’estava proposant jugar al seu equip”, explica. Pas a pas, sense cremar etapes. L’interès del preparador i encara jugador –per raons esportives i econòmiques que travessa l’entitat– no va ser aleatori. “Quan el vaig veure vaig pensar que era un jugador amb potencial i qualitat suficient per jugar a Primera i fer-ho molt bé. I no em vaig equivocar”, comenta Lozano.

Golejador de referència

La confiança que Demetrio va dipositar en el jugador va ser clau per a la seva adaptació. De fet, el seu creixement dins de l’elit de la disciplina del 40x20 ha sigut meteòrica. Nova situació, nou context, però mateixos resultats. Amb només 23 anys, el central ha trencat esquemes i s’ha fet amb la batuta del conjunt de Saragossa gràcies a les seves accions i als seus 45 gols en 8 partits (mitja de gairebé sis dianes per xoc), que el converteixen en el sisè màxim realitzador del torneig domèstic.

“Sempre he confiat molt en les meves possibilitats. Cadascú ha de saber explotar les seves armes. Jo sóc baixet, i tinc el punt de gravetat més baix respecte els altres jugadors i això fa que sigui més complicat defensar-me. Quan més gran és el rival, millor”, apunta Lancina. La fórmula de l’exgranollerí, tot un èxit, és fruit de temporades d’autoexigència però especialment de superació. “Mai m’ha dit un entrenador o el director tècnic d’un club que ho tindria magre per jugar a les categories sènior. Però sí que és cert que alguna vegada he vist com el primer equip del club no em convocava pels entrenaments i que no comptava amb mi per projectes més ambiciosos”, assenyala.

“No m'he sentit jutjat per la meva alçada. Ja pots ser més alt o més baix que el que importa és el teu rendiment. Si lluites, t’esforces i compleixes, no importa. A banda dels aficionats rivals, es clar, que sempre s’encarreguen de recordar-te que no ets un dels més alts de la Lliga”, afegeix irònicament un dels candidats a jugador revelació del curs.

Lozano recolze la candidatura: “Té llançament, u contra u, lideratge i molt de caràcter. Es supera a ell mateix dia rere dia. La seva campanya està sent excel·lent i la seva aportació a l’equip enorme. És un enorme central i domina a la perfecció el joc. De fet, va una o dues passes per endavant que molts dels seus companys”, comenta l’exjugador de Barça, Portland San Antonio o Kiel, entre d’altres. Aquesta nit, nou partit i nova oportunitat per a què Lancina demostri que ni ell ni l’handbol entenen de centímetres.