Xavi Pascual: "Se li ha faltat al respecte al meu equip, i això em preocupa"

BarcelonaCinc títols, el primer empat en quatre anys, una derrota després d'un rècord d'imbatibilitat impossible, l'anunci de l'adeu de Viran Morros i Valero Rivera i una eliminació continental inesperada. A falta de la Supercopa de Catalunya, la temporada del Barça Lassa d'handbol ha sigut una muntanya russa inusual. Xavi Pascual (Barcelona, 1968) la veu amb la seva habitual perspectiva. L'entrenador obre les portes del seu despatx del Palau Blaugrana a l'ARA per fer-ne balanç.

Definitivament han passat moltes coses al Palau.

Doncs sí. És veritat que aquest any ha sigut una mica atípic i hem vist coses que no acostumen a passar, però que són normals. No et pares a analitzar-les, les acceptes i prou. Guanyar títols sempre és important. Acabar amb la Copa, que tothom la donava per guanyada, és una gran notícia. No per sumar un trofeu més, sinó per com ho hem fet. L'equip ha demostrat que té gana.

Li deixo a vostè les valoracions. Completi la frase: la temporada ha sigut...

Bona, però podria haver sigut millor. Si hem de fer retrets o valorar el que hem fet, crec que ens n'hem sortit molt bé pel que podria haver sigut.

A l'estiu va preveure una relliscada a l'Asobal, i va comentar que l'afició no l'entendria. Ha sigut així?

Sí, com et vaig dir. La gent creu que no pots perdre. Es valora més el que no tenim que el que guanyem. Crec que forma part de la idiosincràsia del club. Ho estem veient amb el futbol. Si aconsegueixo una Lliga i una Copa, per què he d'estar preocupat de si el Madrid suma una Champions? Jo desitjo que a la gent li vagi bé, però a mi també. Hi ha coses que no es valoren.

I el rècord? Tampoc es valorarà?

Mira, no ho sé. Crec que durant tot aquest temps d'imbatibilitat hi ha hagut molta gent que s'ha encarregat de treure'ns el mèrit. Sembla que estiguin entretinguts així. Si estan contents, em sembla bé, no tinc res a dir. No m'importen aquestes valoracions. Em fixo en la meva i en la dels jugadors.

¿Va treure's un pes de sobre amb la derrota contra el Granollers?

Li va treure una pressió molt gran a l'equip. Però aquesta pressió l'ha generat l'entorn. No som conscients de la dificultat que té guanyar fora de casa o de mantenir-se invicte a l'Asobal. Es parla de pressupost, però l'esport no són matemàtiques. Si fos per potencial econòmic, no hi hauria competició, ni apostes, ni incertesa pels resultats. Entenc que hi hagi gent que no ho vegi així. Es pot opinar sobre la nostra feina, però amb un criteri i amb respecte. A l'equip se li ha faltat al respecte, i això em preocupa. Parlar és gratuït, aquest és el problema. Cantar no, que ja hem vist com funcionen les coses amb els rapers.

¿Va ser més difícil pair el derbi o l'eliminació de Montpeller?

El cas de Montpeller, sens dubte. La Lliga de Campions era una il·lusió molt gran per a nosaltres. Des del primer dia que vam saber que ens enfrontàvem als francesos, sabíem que ens podíem quedar fora. Nosaltres estem al seu nivell? Esclar, i podem guanyar, però ells també. És molt complicat ser imparcial en el moment de fer anàlisis.

Està decebut amb la plantilla?

M'esperava més perquè sempre m'ho espero tot, el màxim, tots els títols. No aconseguir-ho no ha de ser una decepció. En aquesta vida, de finalistes, n'hi ha dos. Tots els que no guanyen són uns fracassats? Si aquest és el criteri, hi ha molts professionals que haurien de sentir-se així per no ser directors generals. Em sembla una estupidesa. Els equips tenen pics de forma durant la temporada. És lògic, perquè és impossible estar bé tots els partits, impossible. A vegades, és cert, hi ha situacions que et porten a utilitzar jugadors que en un primer moment no voldries utilitzar tant. Aquest any hem hagut d'esprémer molt les rotacions.

Esperava més del primer any de Pálmarsson?

Jo m'esperava que no vingués. L'equip estava dissenyat perquè no vingués. La recaiguda de Lasse Andersson va canviar-ho tot. Va haver de venir l'Aron, sense període d'adaptació. Passar del 0 al 100 ha provocat que hagi estat fora molts partits. No és senzill jugar aquí. Per molt que vulguis acceptar la pressió, necessites un temps. En aquest últim tram de competició hem vist què ens pot donar. També hi ha jugadors que l'any passat van rendir per sobre de les expectatives i la gent creu que han de donar encara més. Potser estan en el seu punt màxim a nivell de rendiment.

Què pensa de l'adeu de Valero Rivera?

Té els seus motius, ha volgut canviar d'aires. Quan hi ha una cosa d'aquestes, jo la respecto. Ell prefereix estar en un altre lloc, on se sent més a gust. Si la realitat és aquesta, no hi ha res més a dir. No hem posat cap impediment perquè marxi.

Mortensen és un bon recanvi? Com encaixa amb el perfil d'Ariño a l'extrem?

L'Aitor ja ha demostrat que pot jugar aquí. Està tenint molta participació i ens pot aportar moltes coses. Ells dos són molt diferents, molt. Ens aprofitarem de les seves característiques. El Kasper és un golejador, molt bon finalitzador, qualitats diferents. No crec que tingui problemes per adaptar-se. La seva qualitat està garantida. Bé, gestionarem el tàndem com en les altres posicions.

També a la cantonada dreta? És complicat asseure Víctor Tomàs?

El Víctor és el capità i un jugador extraordinari. És patrimoni del club. Ell actua sempre pel bé de l'equip. Potser no ha sigut el seu millor curs per diferents motius, però no ha disminuït la meva confiança. L'arribada del Yanis Lenne i de l'Aleix Gómez li han permès descansar. El francès és un jugador amb unes condicions increïbles. Ha d'acabar d'aterrar al Barça. Li costa a vegades saber on està. I després tenim un altre extrem que és un geni. És tan bo que l'has de seguir amb la vara a la mà per evitar que es despisti. Els genis normalment tenen aquestes coses, que apareixen i desapareixen.

El càrrec de tècnic del Barça d'handbol és agraït?

No sabria què dir-te. Si ens fixem en l'entorn, crec que no. L'entrenador és l'ase que rep els cops, però jo estic content amb la meva feina. Passen els anys i tinc il·lusió. I el vestidor té un bon tarannà amb el que plantegem. Mai he sigut una persona de fixar-me en crítiques. M'importa poder arribar a casa, estar tranquil, desconnectar, fer la meva vida. Jo segueixo fent l'entrepà on l'he fet sempre. Hi ha un moment en què deixes el rol d'entrenador, i jo continuo sent feliç.

Renova perquè és feliç?

Jo soc culer, estic al meu club, puc treballar aquí i considero que encara puc fer coses interessants. El Barça i els directius m'han demostrat que confien en mi.

Va ser una decisió fàcil?

En certa manera sí. És fàcil perquè estic a casa i és el meu club. Quan hi ha una renovació has de valorar moltes coses. Hi ha vegades que et sents una mica sol. Forma part del càrrec. Jo tinc la sort que treballo molt a gust amb el meu grup de professionals. Si no em sentís així, no hauria continuat, segur.

En algun moment s'ha vist fora del Barça?

Sí, però no ara, amb aquesta renovació. Fa uns anys em vaig veure fora.

I es veu entrenant en un futur lluny del Palau?

Sí, probablement sí, però més endavant. Ara el que em feia il·lusió era continuar aquí. He d'estar agraït per poder donar forma al projecte que ens vam marcar fa dues temporades.

Són 10 anys a la banqueta. Pascual ha canviat molt?

El Xavi Pascual persona crec que no, i no vull que canvii. El Pascual entrenador sí, perquè ara tinc molta més experiència. També m'han apunyalat moltes més vegades. He après a veure-les venir. Ja sé posar filtres i com funcionen les coses. Com a tècnic estic en constant evolució. No paro d'aprendre dels jugadors.