HANDBOL

Timothey N'Guessan: "L'idioma i el bon joc van de bracet"

El jugador del Barça d'handbol parla a l'ARA abans d'un primer 'match ball' a la Lliga de Campions

Timothey N'Guessan: "L'idioma i el bon joc van de bracet" / Xavier Bertral

Timothey N’Guessan (1992, Massy) representa el gremi de cracs sense ostentacions. Les guerres mediàtiques no poden definir el valor d’un professional. La seva absència de l'Europeu per decisió tècnica és una anècdota que convida a una reflexió profunda. El campió del món reivindica el seu estatus amb un gen multitasca que afiança la rotació del Barça d’handbol. Avui parla a l’ARA abans de visitar el Celje (17.00 h, Esport3) en el primer match ball per assegurar el liderat a la Lliga de Campions.

Es veu aixecant el títol? El moment de forma trenca el sostre de fa uns mesos.

Ens queden pocs partits de Champions i encara hem de jugar el tram decisiu. La Champions és un somni. Vull guanyar-la amb aquests companys. Crec que personalment estic bé. Aquest any he tingut vacances al Nadal i es nota. Feia temps que no podia estar amb la família. Aquestes estones són molt agraïdes.

Per què no va anar convocat a l’Europeu?

Realment no ho sé, la veritat, perquè no vaig parlar amb Didier Dinart [el seleccionador]. Personalment crec que he tingut un inici de temporada irregular. No he jugat com m’hauria agradat.

"L'absència a l'Europeu? Crec que primer s'ha de jugar bé amb l’equip i després arribarà la selecció"

Li van donar explicacions?

No volia parlar amb els tècnics ni demanar explicacions, volia centrar-me en mi. Crec que primer s'ha de jugar bé amb l’equip i després arribarà la selecció. Ha de ser una conseqüència.

Va veure els partits de França?

Sí. Quan va acabar la fase de grups vaig desconnectar-me una mica. Només vaig veure les semifinals i la final d’Espanya. Sempre m’agrada gaudir de bon handbol, però soc un jugador que necessita desconnectar quan surto de l’àmbit professional.

Caure a la primera ronda és un fracàs?

Estic decebut perquè tinc molts amics al vestidor. No sé què va passar. Han de canviar coses, no sé què, però és evident que la Federació ha començat a moure’s. Tenim grans jugadors i talent jove, de tot. Podem fer coses interessants. Crec que no trigarem a tornar a aconseguir una medalla. Ara toca tornar al primer nivell amb la fase de classificació dels Jocs. Jo no sé si hi aniré. Haig de treballar de valent al Barça si vull tenir opcions.

Per què té dubtes? Tampoc es veia a la llista del gener?

Abans de fer-se pública la convocatòria entenia que no estava jugant com és habitual. Vaig acceptar que no estava al meu 100%. No estava content amb el meu rendiment. A poc a poc he anat agafant ritme. Ara estic content. Jo vull estar bé en cada partit. Jo em fixo sempre uns mínims que haig de complir. A partir d’aquí puc ser més o menys decisiu.

"A l'inici de la temporada no estava content amb el meu rendiment. Vaig acceptar que no estava al 100%"

Quin és aquest mínim?

L’equip vol que jugui fort els un contra un, que no dubti, que estigui bé en defensa... Bé, són moltes coses [riu]. És una mica de tot. No puc perdre pilotes perquè no confiï en mi. Haig d’anar a buscar la porteria fins al final, per fer gols o donar continuïtat si fixo els rivals.

És una persona molt autocrítica?

Sí, sí, molt. Crec que tots els jugadors som una mica així. Jo analitzo les coses que no he fet bé per corregir-les i millorar. Has d'obligar-te a millorar.

Ha arribat a jugar sense confiança?

Tens moments, perquè les temporades són molt llargues, però mai he tingut una crisi de confiança. Jo jugo amb els millors, en un equip increïble, i sé que soc un bon jugador. Els meus companys em coneixen i saben què puc aportar.

Al Barça se sent important?

Hi estic molt bé, soc feliç. Ara fa quatre anys que soc aquí. M’agrada el club, l’ staff tècnic, i tenim un equip molt gran. Juguem per guanyar-ho tot.

"La competència amb l'Aron i Cindric és una cosa normal. Parlem i ens ajudem, tinc aquesta sort"

Sembla que els vestidor de superestrelles han de ser complicats per definició.

Mai he estat d'acord amb aquesta idea. El nostre és un grup molt fàcil. Tenim jugadors de 39 anys com el Raúl Entrerríos i la nova generació de l’Aleix Gómez. Hi ha una barreja de música al vestidor molt peculiar [riu]. Tenim sort d’estar tan bé.

S’imagina de capità, posant ordre?

Prefereixo que no, com a mínim ara. Cada rol té les seves coses. Ser capità és tenir més pressió. No ha de ser fàcil gestionar els teus objectius i la dinàmica de l’equip. Jo ara només penso en mi, hauria de canviar el punt de vista.

Ser la competència de Cindric i Pálmarsson és realment un privilegi?

No sé com és amb altres jugadors, però jo tinc sort perquè no he tingut cap problema. És una cosa normal. Nosaltres parlem i ens ajudem. L’Aron m’ho diu a vegades: "Thim, a l’últim atac, mira més al pivot". Sempre ha estat així en la meva carrera.

Se’n podria cansar? Pensa en una alternativa de cara al futur?

Em queden dos anys i, si puc, m'agradaria seguir aquí. Ho tinc claríssim.

Què en pensa de Xavi Pascual?

M’agrada molt com treballa, la comunicació amb ell. A la pista sé exactament què haig de fer.

"Crec que sovint no donem valor al que tenim. No està bé dir-ho, però vam fer una temporada de puta mare"

Entén la tendència d'assenyalar-lo en la derrota?

Crec que sovint no donem valor al que tenim. La temporada passada vam guanyar-ho tot menys la Lliga de Campions. També vam ser primers de grup i vam puntuar en totes les grans pistes. No està bé dir-ho, però vam fer una temporada de puta mare. Caldria fixar-se en aquestes coses.

Li donen el mateix valor a aixecar l’Asobal?

No diré que és la millor lliga del món, però hi ha bons equips com el Logronyo, el Lleó, el Conca o el Bidasoa. Tenim partits complicats. L’Asobal no es guanya fent tiqui-taca. Fa uns mesos vam perdre contra el Granollers. Sovint sembla que els altres no juguin. El Pasqui ens marca l’exigència. Si pots guanyar de 20, has de fer-ho. No m’agradaria viure l’esport d’una altra manera, no m’ho imagino.

El Barça ha influït en aquest credo?

Jo venia del Chambéry, que és un grandíssim club, però de sobte vaig haver d’adaptar-me a una nova dimensió. Aquí tot canvia, tot. No va ser fàcil fer aquest pas endavant perquè les nocions de joc varien. He hagut de treballar per encaixar i sentir-me bé. Crec que he fet grans partits i hem aconseguit molts títols.

"L’idioma i el joc van de bracet. Necessites entendre què et demanen per jugar bé"

Què va costar-li més de l’adaptació?

Hi ha pressió, però crec que el més complicat ha sigut la defensa. Tenim moltes premisses de sortir al parell i a l’imparell, i em va costar interioritzar-les. Aquí al costat tenim el Touch (Cedric Sorhaindo) i t’ho pot dir. Al principi jo no parlava bé el castellà. Ell em va ajudar molt a integrar-me.

Es pot jugar sense controlar l’idioma del grup?

No. No puc explicar-ho, però l’idioma i el joc van de bracet. Necessites entendre què et demanen per jugar bé.

Els jugadors s'estanquen?

Sempre podem millorar. Els partits et demanen diferents aspectes i sempre els has d'interpretar. Hi ha cosetes. No són salts brutals, però tenim detallets com el xut o fer els vots més laterals per guanyar amplitud. Hem de marcar-nos objectius diaris. Colònia ha de ser el colofó, no la finalitat. És un format especial. És un cap de setmana del millor handbol, de debò. Quan arribes allà, ostres, estàs amb el xip de guanyar. Jo vaig aprendre a estimar l’esport veient les finals d’Europa.