HANDBOL

L'examen són els primers 60 minuts

El Barça disputa l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions contra el Nantes

Nantes, Lliga de Campions. El Barça ha esperat nou mesos per debutar aquesta dimecres als quarts de final continentals (20.45 h, Esport3). Les temporades es fan llargues a la secció. La promesa de Colònia ajuda a combatre la monotonia d'evitar el desgast mental i la tendència natural a avorrir-se a les competicions domèstiques. El ritme de creuer que ha naturalitzat el projecte es justifica –i es posa a prova– a Europa. El club és a dos partits de tornar a la 'final four' amb una candidatura a la corona de molts arguments.

6/7

El Barça ha perdut sis de set anades de l'última eliminatòria que ha disputat a la Champions amb format 'final four'

El gran examen són els seixanta minuts de la pista del Palau dels Esports de Beaulieu. És el Tourmalet, en singular. El Barça és un dels millors equips de l'última dècada i, alhora, té un dels pitjors registres en el primer assalt dels enfrontaments a doble partit.

Els de Pascual han disputat fora de casa el primer partit de la seva última eliminatòria a Europa en 7 de les 9 edicions de la Champions amb el format de final a quatre (un aparellament de vuitens de final, el de la temporada passada, i sis més a quarts).

D'aquests set partits, amb circumstàncies diferents, el Barça només n'ha guanyat un. Ha acumulat un total de sis derrotes, amb l'asterisc que l'única victòria va ser la temporada 2014-2015 contra un Zagreb clarament inferior, que marxaria a Croàcia amb un 68-44 de resultat global. Les xifres parlen d'un Barça que històricament ha relliscat en els primers seixanta minuts de les sèries del KO i hipotecant la tornada, que s'ha d'encarar des dels crits de remuntada. 

Més gols en contra

El valor de decidir el bitllet classificatori a Barcelona sempre és doble per la màgia del Palau Blaugrana i el valor tangible d'estalviar-se un desplaçament i poder modelar el nivell d'histèria a partir del primer marcador. Els de Xavi Pascual han aixecat 4 de les 7 eliminatòries que han començat amb derrota. Dues, fregant l'èxtasi: l'any 2013 salven una diferència de 5 gols contra l'Atlètic de Madrid i un curs després, el 2013-2014, l'equip arriba a Colònia perquè capgira un -7 de la pista del Rhein-Neckar Löwen. És un sobreesforç evident que a vegades no ha tingut premi, com el 2012 (Kobenhavn, 29-23 al primer partit), el 2016 (Kiel, 29-24) o l'eliminació de la temporada passada davant el Montpeller (28-25 a França).

4/7

El Barça ha remuntat 4 de les 7 eliminatòries que han començat amb derrota

El 'leitmotiv' dels encerts i les derrotes és l'obligació d'arribar a Colònia. El microclima de cada plantilla i cada temporada es troben aquí. La fase final és el primer objectiu de la temporada.

Els rècords, la superioritat superlativa de l'Asobal i els títols són paper mullat si el Lanxess Arena no té una cantonada pintada de blaugrana. Cal arribar-hi, per enfocament de la secció. Tenir els millors jugadors o el 'background' d'haver signat la millor lligueta regular no són aval de res.

El primer Barça de Nikola Karabatic va ensorrar-se a la tanda de penals de les semifinals el 2014. Ell, el seu 'dream team' i el millor handbol dels quatre aspirants, que havia arribat a la final a quatre remuntant un 38-31 a Mannheim fent un dels pitjors partits de l'era Pascual. El 2017, amb un plantilla molt més curta, gestionant els problemes físics amb malabars, escanyant Raúl Entrerríos, l'equip va quedar-se a un gol de disputar la final (26-25 contra el Vardar). Els registres de les set eliminatòries prèvies a Colònia que ha disputat l'equip en format 'final four' justifiquen aquesta irregularitat.

El campió estatal baixa les seves prestacions com a visitant. Presenta una mitjana de 24,85 gols a favor i gairebé 29 en contra, n'encaixa 25 o més en sis del set partits i s'allunya de la franja de seguretat. Si la defensa no funciona, el Barça no funciona. És un mantra comprovable. El plantejament d'aquesta temporada, la nova identitat sobre la pista, accentua la teoria dels vasos comunicants. El Barça defensa més i millor i explota la seva capacitat d'anotar en transició. Durant la fase de grups de la Lliga de Campions ha anotat 34,7 gols per partit i n'ha rebut 27, amb la millor diferència de gols de tots els equips (95) per davant del París Saint-Germain, amb el millor balanç de victòries i derrotes.

Defensa i atac del Nantes

Aquest ha de ser el camí. Tot el que sigui fer un pas enrere, trair la feina d'aquests mesos, serà tornar al rendiment habitual de la primera part de les eliminatòries. El Nantes és un equip incòmode, però no ha de poder arribar al nivell d'un bon Barça. Els francesos s'exposen a un intercanvi de cops complint a camp propi i explotant la seva capacitat de llançament llunyà en atac posicional. Els vuitens de final contra el Löwen van dibuixar un bon retrat de la seva forma d'entendre l'handbol. Van classificar-se pels punts, com a la boxa, sense tenir control (32-34 i 30-27, amb una mitjana de 31 i 30,5 gols a favor i en contra).

El Nantes pateix en defensa amb un Tournat que té problemes per desplaçar-se

El seu 6:0 habitual té fuites molt clares. La majoria se centren en la part central, irònicament, amb el veterà Rock Feliho al costat de Nicolas Tournat. El pivot, d'enorme projecció en atac, té problemes com a tercer. Té poc desplaçament i la seva capacitat de recuperar la posició és igual de limitada. Pateix molt quan el rival l'encara després d'obrir el camp a una banda, en trajectòries amb pilota o sense. La següent imatge mostra dues accions del partit de tornada contra el Löwen. Els lleons mouen el jugador francès, que perd l'orientació de les cames, i aprofiten que no pot tornar a la posició inicial per crear la desigualtat en una banda. Amb dues passades, la defensa cau.

La circulació de pilota del Barça no beneficia el Nantes. El seu tret distintiu ha de seguir sent el treball davant Gonzalo Pérez de Vargas. El conjunt de la lliga francesa millora amb la pilota. Centra el seu potencial en el recurs del xut exterior, amb l'exblaugrana Kiril Lazarov, Nyokas o Lagarde com a primers canoners. El talent –ara sí– de Tournat a la línia de sis metres genera una dualitat dos contra dos - xuts ben construïda i deixa Valero Rivera i David Balaguer en un segon pla. Els defensors hauran de gestionar bé la situació del pivot per sortir a contactar (o no) amb els primeres línies. Ludovic Fàbregas i Thiagos Petrus necessitaran una col·laboració notable dels segons. El Nantes busca el centre, com tots els equips, però té dinamita per buscar la suspensió des dels laterals.

Més continguts de