HANDBOL

L'anàlisi interactiva del Vardar, rival del Barça a Colònia

Blaugranes i macedonis s'enfrontaran per un lloc a la final de la Lliga de Campions

El Barça Lassa d'handbol ja és a Colònia. L'equip de Xavi Pascual compta les hores per debutar dissabte a les semifinals de la Lliga de Campions d'handbol i jugar-se, forçosament, la temporada en 120 minuts. El primer pas és rematar el tram final de la preparació esportiva, mil·limètrica, amb càrregues físiques després de superar l'eliminatòria de quarts contra el Nantes i treball de velocitat durant els últims dies. La intenció de l''staff' tècnic ha estat optimitzar el físic dels jugadors. Amb més o menys molèsties, però amb una base de treball que garanteixi un bon rendiment al Lanxess Arena.

Els blaugranes volen controlar el paquet de circumstàncies que envolta la prèvia de la fase final. Fer els deures no et garanteix el títol, però te l'acosta. El rival, la fisonomia del projecte del Vardar, convida a encendre les alarmes. La seva etiqueta de Ventafocs és perillosa. Que el Barça s'hagi endut els dos partits que ha disputat contra ells aquesta temporada, també. El campió de l'edició del 2017 protagonitza una de les històries esportives de l'any. Sense grans estrelles, amb un degoteig de talent alarmant, problemes econòmics i un entrenador novell, és un dels quatre millors equips del circuit per davant del Flensburg, el Rhein-Neckar Löwen, el Nantes i el París Saint-Germain.

No és poca cosa. L'exjugador espanyol Roberto García Parrondo ha sabut construir un equip fiable, compensant amb pissarra, xut exterior i molta defensa la manca d'espurnes creatives. El Vardar és un equip dur. Ha entès que era l'única manera de poder competir contra els millors. El seu 6:0 és relativament poc mòbil i pateix amb les ajudes, però no ho necessita. La part central, formada per Gleb Kalarash i Dainis Kristopans (i els seus 215 centímetres d'alçada), s'encarrega d'ofegar els un contra un en la part central.

Els rivals acaben buscant les bandes i l'espai entre 1-2. El brasiler Rogerio Ferreira Moraes fa de segon, amb més tronc superior que cames, i manté la línia que marquen els tercers. Tenir menys desplaçament els condiciona en les situacions d'aparellament amb el pivot. Aquí, perden la posició amb facilitat. La seva tendència natural és sortir a contactar, a xocar, i perden la noció bàsica del 2x2 o el 3x3.

Un atac de matisos

El diari ARA ha elaborat una anàlisi interactiva per estudiar el comportament ofensiu del Vardar a partir d'una recreació amb els jugadors del Sant Martí Adrianenc barceloní. És un joc coral heterogeni. El protagonisme principal és per a Kristopans i el seu xut exterior. El futur lateral del París Saint-Germain és el màxim golejador de l'equip a la Lliga de Campions. Ha anotat 80 dianes, a un partit de ser al 'top 5'. La seva evolució en les últimes temporades és significativa. Ha deixat de ser un jugador que es limita a aixecar el braç sense gaire criteri a descobrir una bona lectura de joc.

És capaç de fixar defenses per trencar l'equilibri rival i, el més important, a mantenir la circulació de pilota perquè un company pugui tenir una situació de llançament més senzilla. Les accions corals sempre passen per les seves mans. Com a executor o com a element per focalitzar el perill i generar alternatives. Si el Vardar ha arribat a Colònia és perquè té molts més recursos. El gegant letó és una peça d'una primera línia elèctrica amb Igor Karacic i Stas Skube (1,79 metres d'alçada).

Els dos centrals exploten el seu un contra un per dibuixar penetracions o fer jugar els companys. Al vídeo podem veure situacions que es regeixen pels canvis de posició sense pilota i els encreuaments. Els vermell-i-negres saben trencar el 6:0 rival per trobar espais a l'esquena dels defensors. Els extrems sempre estan atents a aquesta opció quan els jugadors del bloc central pugen a 9-10 metres.

Són diferents registres. Tot apunta que l'equip també recuperarà Christian Dissinger per a la 'final four'. Serà l'únic jugador alemany que optarà al títol. El lateral és més xutador que fintador. Té bon llançament, però és massa irregular. Que vingui d'una lesió podria condicionar la seva participació. Els de Parrondo van eliminar el Pick Szeged a quarts sense ell. Que la Champions es decideixi en dos partits limita el marge per a les rotacions.

Els macedonis tampoc tenen problemes si les accions finalitzen a l'extrem. Daniil Shishkarev i especialment Timur Dibirov són jugadors de cantonada de referència. El capità és intel·ligent i se sent còmode en l'anarquia. És habitual que faci moviments sense pilota i busqui els sis metres des de la part central de l'atac posicional o en transició. El Barça haurà de posar l'accent en el replegament i evitar gols fàcils abans d'organitzar el sistema 6:0. Pascual ha estudiat més que ningú el conjunt balcànic. "Quin serà el nostre plantejament tàctic? No te'l penso explicar", diu Xavi Pascual, entre rialles, a l'ARA.

L'entrenador no s'oblida del seu credo de treballar dur de portes endins. Controla la lliçó a la perfecció: "M'encantaria parlar-ne. Podríem fer-ho dilluns. El que està clar és que creiem que tenen un punt dèbil i és per on atacarem. Defensivament són molt potents, amb gent molt gran, que mantenen un bon sistema a camp propi. Tenen un jugador que és molt difícil de defensar, com Kristopans. I aleshores dius: «Bé, que tirin pels extrems». Home, no seria una bona opció", explica.

Més continguts de