L'empremta d'un mite fugaç

BarcelonaEl partit i les posteriors celebracions del Barça Lassa d'handbol ja s'havien acabat. Nikola Karabatic, però, es resignava aquest dissabte a enfilar el túnel de vestidors del Palau després de la derrota del seu París Saint-Germain. Era l'emotiu exercici d'allargar un moment que li va quedar pendent el 2015, quan, de sobte i en un context d'eleccions, va abandonar Barcelona en silenci, per la porta del darrere. "Ha estat molt especial, un gran dia. He tingut sentiments barrejats. He de donar les gràcies a tots, perquè m'han fet un regal increïble que m'ha tocat la fibra", explicava el gal, que es resignava a anar-se'n.

Plantat al mig del camp, ensenyava al seu fill Alek un Palau que el va ovacionar, que segueix en procés de superar –sense voler aconseguir-ho del tot– el seu adéu. Competir pels dos punts i el lideratge del Grup A de la Lliga de Campions, ni més ni menys, va semblar secundari, una anècdota. "No tornarem a veure un jugador com ell. Aquí, en directe, o per la televisió. És un autèntic fora de sèrie. En surt un cada molts, molts anys", diu el Joel, un aficionat de la secció que ahir vestia la samarreta blaugrana amb el nom del serbi de naixement.

L'afició, embadalida per la seva etapa al Kiel, al Montpeller i com a membre de Les Experts, va saber gaudir des del primer dia del "Messi de l'handbol", com el va batejar el president Josep Maria Bartomeu instants després de veure'l aixecar la Lliga de Campions i l'MVP individual fa tres any i mig, a Colònia. Aquell va ser el seu últim gran capítol com a blaugrana després d'una etapa de dues temporades efímera, però profunda, suficient per guanyar-se un lloc a la memòria de l'entitat, tot i que la seva samarreta no lluirà mai al sostre del Palau.

Ell, amb un carisma i un talent incontestables, va ser el líder d'un dels millors Barces de la història, al nivell del 'dream team' de Valero Rivera, després del ple de títols de la campanya 2014-15 (7/7) i de sumar un total de 12 guardons. Va ser, alhora, el clímax del conjunt culer i de Karabatic, que va recuperar i reforçar la seva versió. La golejadora (va anotar 147 gols a Europa i 222 a la Lliga Asobal) i la global, movent l'equip, amb verticalitat i pausa en el moment de jugar-se-la.

"El Barça es va adormir amb la seva sortida. Els responsables de l'equip no van tenir visió de futur i no es van plantejar què passaria si el francès deixava l'entitat. El club ho intentarà, però Karabatic és insubstituïble", comentava fa dos estius a l'ARA Veselin Vujovic. Contra els blaugranes, el primera línia va fer un petit clínic de control dels temps i de gestionar les defenses rivals, movent-les i generant sempre una solució intel·ligent.

El seu 2/6 de cara a porteria de l'anada no ho va reflectir. És la grandesa més enllà de les estadístiques, a qualsevol posició. El seu és un rol que busca recuperar, amb matisos, Xavi Pascual, que des de la pretemporada va recalcar que la seva plantilla "es reinventaria i tindria un estil diferent". Amb un Raúl Entrerríos cada cop més dosificat per decisió tècnica, Timothey N'Guessan i Lasse Andersson assumeixen aquesta dualitat de creador i llançador, lluny, encara, del nivell del 44 del PSG. "En un futur, quan l'handbol torni a ser un esport d'elit o, per contra, s'hagi consumit, podrem dir que vam veure Karabatic", apunta el Joel, amb gest rotund.