HANDBOL

"El tècnic ha d’assumir que hi ha coses que no controla"

El tècnic del Vardar, García Parrondo, parla amb l'ARA abans del partit contra el Barça Lassa

Favorit o no, el Vardar viu la ‘final four’ de la Lliga de Campions com un regal que no esperava. L’èxit de trobar el camí de tornada a Colònia comença amb Roberto García Parrondo (1980, Madrid) i la perspectiva de la seva llibreta. La repassa amb l'ARA en la pintoresca jornada de divendres del torneig. L’impacte del tècnic novell a l’handbol internacional és un dels relats de l’any. L’exjugador de la selecció espanyola ha fet d’un equip sense referents, ànima tàctica i estabilitat un aspirant a la Lliga de Campions. El club és un caos. Els seus jugadors no cobren, però ho donaran tot. Parrondo ha construït un ecosistema competitiu divertit, amb matisos, per posar en dubte l’excel·lència del Barça Lassa a les semifinals (17.30 h, Esport3).

Creu que el Barça és favorit? El seu equip assumeix els rols?

Et dic la veritat: no sé si som el tapat o el favorit. Som el Vardar, juguem una semifinal contra el Barça i hem preparat el partit de la millor manera possible. Sabem les fortaleses que tenen i hem mirat d’esbrinar els seus punts febles. El que diguin els experts, les cases d’apostes o l’entorn, ens ha de ser igual. Quan acabi el partit podran dir si tenien raó o si s’equivocaven.

Què en pensa, vostè?

Tenim opcions de guanyar perquè som aquí. És estúpid dir que nosaltres som millors que el Barça sobre el paper. Per la meva banda, és un partit més. A Espanya tendim a pensar que si assenyales un equip, si creus que és el millor, estàs menyspreant els altres. Si ells guanyen la Lliga de Campions semblarà que ha sigut senzill. I no és veritat.

No s'imagina aixecant el títol?

No, penso en les semifinals. Igual que durant la temporada no pensava en un encreuament de vuitens de final, o si seríem tercers o quarts en la fase de grups. Hem anat partit a partit. Ha sigut la meva filosofia. A partir de demà ja em centraré en jugar una hipotètica final.

Ha preparat el partit contra el Veszprém o el Kielce?

Mai parlo d’un rival de quinze dies quan tinc jornada aquella setmana. És veritat que la nostra feina és controlar tots els escenaris, però l’equip se centra en el següent partit. Ja tindrem temps per preparar el següent.

El Barça té punts febles?

El que hem de fer és intentar que ells no arribin a estar còmodes. En algunes circumstàncies i moments del partit estan molt còmodes, especialment en defensa. Intentarem que això no passi. Haurem de crear situacions d’atac que els costin, que no els vagin bé pel seu tipus de sistema. Hem d’incomodar-los perquè dubtin.

L’obsessionen els detalls?

Sí, però al final és impossible preveure-ho tot. Jo tinc moltes idees al cap i cada dia en tinc més. És impossible tenir-ho tot lligat al 100%. La part fonamental és que els jugadors entenguin quin és el concepte o la idea de joc, perquè en un moment en què hagin de decidir, ho facin bé.

Què es pot controlar en un partit així?

Tu prepares un partit. Veus un mínim de 10 detalls molt importants. És pràcticament impossible que els jugadors aprenguin tots els punts i que els puguin posar en pràctica en situacions de joc. Com a tècnic has d’escollir-ne uns 4-5 per assegurar-te que els veuràs sobre la pista. Després pots estar encertat o no. Els altres detalls els intentes controlar, però saps que no ho aconseguiràs, i que hi ha coses que agafen el seu propi camí.

Què ha de passar perquè estigui satisfet?

Si juguem al 100%, si fem el nostre partit, el que volem, estaré satisfet. Arribar aquí és un premi, perquè equips grandíssims han quedat fora. Jo demano als meus jugadors que facin un bon partit. S’ho demanen ells mateixos. Hem de jugar, intentar fer el que hem preparat i a partir d’aquí ja veurem. Qui sap.

Més continguts de