Una Asobal més
El Barça Lassa d'handbol guanya matemàticament el títol a falta de sis jornades, el vuitè consecutiu
BarcelonaEl Barça Lassa d’handbol va conquerir matemàticament la Lliga Asobal després de sumar els dos punts a la pista del Liberbank Ciudad Encantada de Conca (27-30). Un últim triomf per tancar la competició domèstica a falta de sis jornades per al final del calendari. El grup, en paraules de l’entrenador, Xavi Pascual, volia rematar la feina i centrar-se en la recta final de la Lliga de Campions, particularment aquesta setmana, a les portes de disputar el partit més important de la temporada contra el Montpeller francès. És la maledicció d’aquest grup, guanyador absolut d’inici sense trepitjar el parquet.
Els aficionats a l’handbol entenen que l’Asobal és el que passa al Palau Blaugrana entre jornada i jornada continental. Aquesta edició serà recordada per la victòria a Valladolid amb gol de falta directa en temps aturat i l’empat a Guadalajara que va posar el punt final a una ratxa històrica de 172 victòries estatals de forma consecutiva. Els castellanomanxecs van fer aflorar els dubtes que ha generat aquests mesos la posada en pràctica dels nous automatismes tàctics, més enllà dels rendiments individuals. Els canvis a la plantilla han fet trontollar el sistema defensiu 6:0 i el gen combinatiu que va caracteritzar el Barça del ple de títols de Nikola Karabatic.
El fitxatge més important va ser el d’Aron Pálmarsson. El seu procés d’adaptació no ha sigut senzill. L’islandès ha hagut de trobar el seu lloc entre les trajectòries dels seus companys –alguns punts estan encara per resoldre– i s’ha hagut d’adaptar a veure porteria només quan és necessari i a fer jugar. L’equip de Xavi Pascual ha sobreviscut a la redistribució de rols i a molts problemes físics de Gonzalo Pérez de Vargas, Wael Jallouz, Thimothey N’Guessan, Yannis Lenne, Jure Dolenec i Lasse Andersson, el comodí que esperava Pascual durant la pretemporada i que finalment no ha arribat.
La llista de peròs és llarga i el Barça l’ha resolt mantenint la imbatibilitat. El circuit estatal està farcit de pavellons intensos però mediàticament poc glamurosos. Un seguit de pistes on és més fàcil perdre coses que guanyar-les. L’Asobal fa passos cada any –no necessàriament endavant–, canvia. La fuga de talent de l’Ademar d’aquest pròxim estiu obrirà noves oportunitats a clubs amb ganes de ser a la part alta de la classificació. La renovació per a les dues pròximes temporades d’Adrià Figueras consolida, per la seva banda, el projecte del Fraikin Granollers, que podrà seguir creixent al voltant del seu jugador franquícia.
Les quantitats pressupostàries dels membres de l’Asobal poden rellançar o enfonsar de forma directa la competitivitat global, l’espectacle. A Barcelona tot funciona diferent. Sense excuses, el conjunt culer ha d’obligar-se a una concentració extra en cada enfrontament per aixecar el títol. Gran part dels al·licients els porta la professionalitat del bloc, conscient de l’exigència que es respira al Palau. Acumular 8 lligues Asobal de forma consecutiva de les 25 que té l’entitat diu molt i molt bé del grup. De l’àmbit esportiu, innegable, i del compromís. Si això no canvia, l’Asobal seguirà sent del Barça durant molts anys, per clar mèrit propi.
El Fraikin Granollers, per la seva banda, va empatar a la pista del Bidasoa Irún (27-27).
