Petxi Armengol: “Guanyar el títol seria la cirereta del pastís per al dia que ho deixi”

BarcelonaPetxi Armengol (les Masies de Voltregà, 1977) no és només l’únic campió d’Europa del CP Voltregà, sinó que a més ho va ser en l’única Copa de la CERS de la història del club, ara fa 16 anys, quan el 2002 l’equip osonenc va derrotar el Porto en una final molt igualada. A diferència del Lleida, amfitrió de la fase final d’aquest cap de setmana de la segona competició de clubs europea d’hoquei sobre patins, els osonencs hi arriben sense cap mena de pressió.

Com arribeu a la final four d’aquest cap de setmana?

Hi arribem amb les màximes il·lusions i els deures fets, ja que venim de guanyar l’últim partit de l’OK Lliga i això ens dona una mica de confiança de cara al torneig. Tot i així, una cosa no té res a veure amb l’altra, és una competició diferent, que et permet que, hi arribis com arribis, tinguis la il·lusió, i els resultats anteriors no t’afecten gaire. A més, nosaltres tenim la sort de tenir una de les millors aficions que hi ha avui en dia a l’OK Lliga, i com que es juga a Catalunya tenim aquesta esperança i seguretat que hi baixarà molta gent de Sant Hipòlit.

Fora de casa a l’OK Lliga només heu guanyat dos partits, però van ser a Riazor contra el Liceo i a l’Onze de Setembre contra el Lleida, precisament l’escenari de la final four...

Cada partit és un món. Nosaltres vam anar a la Corunya i hem sigut els únics que hem guanyat allà, i a Lleida també hi hem guanyat. Són dues pistes de parquet, però això no ha de voler dir que ens vagi bé. Simplement són partits on vam tenir sort en moments puntuals. Tenim aquesta tranquil·litat de saber que no tenim cap obligació de guanyar res i que hem de gaudir. Si les coses ens surten de cara podem guanyar a qualsevol.

El Barcelos ha guanyat les dues últimes Copes de la CERS però sembla que ha perdut una mica de potencial aquesta temporada... ¿Quin partit t’esperes?

Sí, però això tampoc és una esperança. A partit únic poden passar moltes coses, i suposo que tant ells com nosaltres l’únic que volem és passar el primer partit i aquesta setmana hem intentat preparar-nos al màxim possible pensant en les semifinals.

A l’estiu vau perdre peces clau de la temporada passada, en el mercat de fitxatges. ¿Va ser difícil assimilar aquest canvi?

No, almenys els números que portem a l’OK Lliga ens ensenyen el contrari, que ens hi vam adaptar molt ràpid. Quan vam perdre aquestes peces molta gent va fer una travessa amb els equips que baixaven i ens hi posaven, i potser com que també érem conscients d’això tots hem donat un plus més. Estem en una zona molt tranquil·la a la lliga, a punt de disputar la final four de la CERS. I no vam entrar a la Copa del Rei per ben poc, si no hauríem fet pràcticament el mateix que vam fer l’any passat.

Ets dels jugadors més veterans de tota l’OK Lliga. ¿Des del punt de vista personal com et trobes?

M’estic trobant físicament bé i disfrutant dels minuts que jugo. Miro que no m’afecti la diferència d’edat amb la resta de companys i, excepte algunes molèsties que tenim tots, les lesions em respecten. Suposo que com que aquest esport encara m’omple molt per això anem tirant. Guanyar aquest títol per a mi significaria la cirereta del pastís per al dia que decideixi acabar, ja que seria dels últims títols que podria aixecar amb el club de la meva vida.

El dia de la final, aquest diumenge, tens algun compromís? Ho pregunto perquè et vas perdre una final de Copa el 2001, quan el Voltregà va perdre amb el Blanes, per la coincidència amb la data del teu casament...

No, en principi no, però si hem d’arribar a la final puc muntar alguna cosa! Després diré que era mentida i ja està... Va anar d’aquesta manera perquè en principi no havíem de tornar a arribar a una altra final amb el Voltregà i no vaig tenir elecció, ja que la data que tenia pensada havíem de jugar el play-off de la lliga i no pas la Copa. Però vam arribar-hi, i no era com ara, que la final és a les sis de la tarda, sinó que jugàvem a les dotze del migdia. Es va alinear tot...