Kilian Jornet s'acomiada del seu company: "M'alegro d'haver conegut la persona increïble que hi havia darrere de l'enorme campió"

BarcelonaKilian Jornet s'ha acomiadat amb un escrit al seu blog del seu company Stéphane Brosse, que va perdre la vida durant la travessa del Mont Blanc que feien tots dos juntament amb dos companys més. L''skyrunner' català recorda alguns dels moments que ha viscut amb l'esquiador francès i explica què és el que Brosse li va ensenyar a la muntanya.

"Recordo aquella llibreta on tenia la teva foto durant els cursos a l'institut. Recordo buscant-te tímidament per demanar-te una foto en els grans campionats. Recordo les teves paraules sempre amistoses a joves corredors com jo. Recordo la teva facilitat pels descensos, sempre fàcils en qualsevol tipus de neu. Recordo la teva seguretat, del teu pas fàcil al més difícil. Recordo el teu somriure quan eres a les muntanyes", relata Jornet, que explica què li va ensenyar Brosse: "Vaig aprendre al teu costat a sentir que la muntanya és més que tècnica. Vaig aprendre a viure al teu costat amb passió les nostres passions, l'esforç, les muntanyes, però també l'amistat i la família. Jo vaig aprendre amb tu que les victòries no són les dels diaris, sinó les dels nostres ulls, i les dels nostres éssers estimats. Jo vaig aprendre amb tu el valor de la vida, per viure i perseguir els nostres somnis".

"Et coneixia com 'le Boss', el millor competidor en la història de l'esquí de muntanya la participació del qual era sinònim de victòria. T'he vist com aquell que, passant desapercebut, estima el seu esport i transmet aquest coneixement i els valors als joves perquè brillin per ells mateixos. Jo t'he estimat pel teu amor a la vida, als teus éssers propers, per la teva senzillesa i la teva sinceritat", afirma Jornet, que afegeix: "M'alegro d'haver compartit moments amb tu, m'alegro d'haver conegut la persona increïble que hi havia darrere de l'enorme campió".

"Quan ens en vam anar a la muntanya era impossible pensar que sortiria malament. El teu pas relaxat, fàcil, m'inspirava confiança, seguretat. Al teu costat ens sentíem serens", explica Kilian Jornet, i segueix: "Eres massa fort per a la muntanya, Stéphane, jo que et vaig veure baixar per vessants impossibles a gran velocitat, saltant grans cornises sense tremolar, virar sobre neus inesquiables... Com va dir Messner, "la muntanya no és ni justa ni injusta, és perillosa". "Has marxat massa aviat, Stéphane", conclou.

"Te'n vas anar com vas viure, amb un somriure, amb amabilitat, sense fer soroll, i no obstant això, en les altures. Sense dolor, caient com cau un arbre suaument", diu Jornet, abans d'acomiadar-se del seu company i dir-li que sempre el portarà al cor.