Sis Nacions

Anglaterra derrota Escòcia en el duel més polític dels darrers anys (0-20)

El XV de la Rosa derrota al XV del Card en un partit avorrit, típicament britànic, amb un excés de joc travat i poca imaginació per part dels dos equips

La 'Calcutta Cup' és la competició anual més antiga del món. El primer esdeveniment esportiu (de qualsevol esport al món) entre dues nacions va ser, precisament, un partit entre les seleccions de rugbi d'Escòcia i Anglaterra, celebrat el 27 de març de 1871 a Edimburg. Aquell primer partit el va guanyar Escòcia per un gol a zero, en una època on no comptaven els assajos i els cops de càstig tal com ho fem avui en dia. Aquell llunyà 1871 Escòcia va anotar dos assajos i un xut a pals, per un sol assaig anglès. D'aleshores ençà, Anglaterra ha guanyat dos terços dels partits disputats entre les dues nacions, mentre que Escòcia ho ha fet en el terç restant.

Històricament Anglaterra sempre ha estat un conjunt superior a l'escocès, especialment als darrers anys, quan el nivell del rugbi escocès sembla haver patit un retrocés seriós que eixampla la diferència de nivell entre les dues seleccions.

Més que un partit
Però enguany el partit anual entre les dues seleccions significava molt més que un partit. Aquest 2014 es celebrarà un referèndum per decidir la independència d'Escòcia, de manera que el partit prenia, ja de bon inici, un rerefons polític que el feia especial. Els homes del XV del Card volien defensar la seva plaça forta enfront l'etern rival anglès l'any en què els ciutadans escocesos decidiran el futur polític del seu país, mentre que els homes del XV de la Rosa, especialment dolguts després de la derrota a París al darrer moment la setmana anterior, volien deixar clar quina "Home Nation" domina encara avui el rugbi del Regne Unit.

Després d'uns moments realment emotius a Murrayfield, amb els himnes dels dos països cantats a ple pulmó i aplaudits i respectats en una atmosfera fenomenal, els dos equips començaven a intercanviar els primers cops sobre la gespa de la catedral escocesa. Els escocesos avançaven, tot cor, entre les files angleses. Però l'empenta local no era suficient, i els anglesos posaven terra de per mig utilitzant, un cop i un altre, les puntades de peu a l'esquena del rival, allunyant els escocesos de la zona de marca i esquivant la pressió del XV del Card. Així les coses, Anglaterra era la primera a anotar mitjançant un preciós xut de sobrebot ("drop", en anglès) de Danny Care, i pocs minuts després, amb un assaig de Luther Burrell, que finalitzava una bona tasca de la davantera anglesa. Encara no s'havia acomplert el primer quart d'hora de joc i Escòcia ja perdia per 0 a 10.

Anglaterra imposa el seu joc
Els homes del Card no es rendien i continuaven lluitant cada pam de territori, però la superioritat dels anglesos era manifesta i les pràcticament tots els esforços ofensius escocesos no tenien recompensa. Anglaterra tenia el partit allà on volia, amb un rival tancat dins el seu mig del camp i ballant al ritme que marcava el mig del camp anglès. De fet, els anglesos Farrell i Danny Care movien l'oval per on volien i marcaven el guió del partit combinant jugades curtes obrint escletxa amb els seus pesats davanters o buscant l'esquena escocesa mitjançant llargues puntades de peu aprofitant la velocitat dels centres i els alers del XV de la Rosa. A causa del domini anglès, l'obertura Owen Farrell anotava un cop de càstig a l'equador del primer temps davant la desesperació i impotència local. Escòcia ho intentava, lluitava cada acció, però sempre es veia o bé frenada o bé superada per un rival més ràpid, més precís i molt millor plantat al camp. A la mitja part s'hi arribava amb un 0 a 13 que reflectia l'efectivitat de l'aposta defensiva i el poder de contraatac de l'esquadra dirigida per Stuart Lancaster.

El segon temps ha continuat amb la mateixa tònica. Escòcia intentava jugar i imposar el seu discurs sobre el camp, però Anglaterra frenava totes les envestides locals i no patia excessivament en defensa, limitant-se a administrar el seu avantatge i no cometre errors defensius com els de la setmana anterior a París. Amb una Escòcia combativa però poc compacte en defensa, els anglesos aprofitaven una acció al flanc esquerre del seu atac per penetrar a la zona d'assaig rival de la mà de Brown, posant el marcador en un clar 0 a 20 i sentenciant el partit a favor dels homes de Sa Majestat.

Més continguts de