Sud-àfrica s’imposa als miners gal·lesos en un gran partit de rugbi (17-16)

BarcelonaAl Wellington Stadium s'han enfrontat les potents seleccions de Sud-àfrica i Gal·les, o dit en nomenclatura rugbística, els Springboks contra els miners. De llarg ha estat el millor partit del que portem a la Copa del Món. Dos equips ben construïts, amb opcions de fer mal a qualsevol rival, amb un joc ràpid i entretingut, i amb diverses opcions al marcador, entre dues nacions que entenen el rugbi com a alguna cosa més que un esport, amb un respecte gairebé místic vers la pilota ovalada.

Tal com esmentàvem a la prèvia d’aquest grup D, Sud-àfrica ha jugat amb tot el seu arsenal, amb els seus millors homes (no com als experiments realitzats durant el Tres Nacions i que van acabar en desastre). Els Springboks presentaven una davantera molt forta i compacte, amb homes com Matfield, Burger, Spies, Du Plessis i la bèstia negra Mtawarira (el primer pilar negre de la història de Sud-àfrica, símbol impagable de la reconciliació nacional). Du Preez i Morné Steyn al mig, i tancant els tres quarts hi havia el crack Habana, Pitersen i Frans Steyn. Cal destacar que avui els Springboks han jugat amb quatre jugadors negres (Pietersen, Gurthrö Steenkamp, Mtawarira i el clàssic Habana) en un esport que havia estat, durant el règim de l’apartheid, símbol de repressió i supremacia blanca.

Els miners de Gal·les, també coneguts com els maoris del nord, han format amb l’estructura que els va fer campions del Sis Nacions i del Grand Slam el 2009, amb el carismàtic Adam Jones, Sam Warbuton i Bennett a la davantera i els tres quarts menys britànics de tot el Regne Unit, on predomina la tècnica i la classe per sobre del físic, amb noms com Shane Williams, Jonathan Davies o el recent fitxatge de la USAP, James Hook (que ha fet un molt bon partit).

El primer temps ha estat molt més igualat del que es podia preveure. Els Springboks han anotat ràpid, al minut tres de joc, amb un assaig de Frans Steyn que després han sabut convertir. Els gal·lesos han contestat als pocs minuts amb un xut a pals de James Hook que situava el marcador en un ajustat 7 a 3. Un altre xut llunyà de Morné Steyn ha donat tres punts més als Springboks, contestat de nou per una conversió d’un penal per part del “català” James Hook, situant el marcador en un ajustat 10 a 6 amb el qual s’ha arribat al descans.

Més enllà del marcador, convé ressaltar una dada que m’ha sobtat: els miners han tingut un 65% de possessió de l’oval al primer temps, per un pobre 35% dels Springboks, i s’ha jugat molts més minuts al camp dels sud-africans que no pas a camp miner. La primera meitat acabava amb una mala imatge dels actuals campions del món, dominats per un equip europeu que els discutia amb joc a la mà i fases dinàmiques acurades.

La segona meitat ha començat amb un Gal·les pletòric, enllaçant un joc a la mà acompanyat de fases estàtiques on els davanters gal·lesos han posat en entredit l’hegemonia dels davanters africans en aquest esport. Fruit de l’empenta minera, han arribat un penal transformat per Hook i un bon assaig del jove miner d’origen polinesi Toby Faletau, número vuit de Gal·les i amb un gran futur per davant. Eren els millors minuts dels maoris del nord, que tenien tancats els campions del món al seu camp i li discutien totes i cadascuna de les pilotes amb el marcador al seu favor per un clar 10 a 16.

Però un equip campió com Sud-àfrica sempre té recursos per capgirar una situació crítica. En Francois Hougaard ha substituït a un fosc Bryan Habana i ha estat precisament l’home que ha salvat els Springboks d’una derrota merescuda, culminant amb un assaig entre els pals una llarga jugada d’atac sud-africana, on els davanters Springboks han demostrat ser vitals per les aspiracions del seu conjunt en aquesta Copa del Món. En Morné Steyn ha anotat els dos punts addicionals amb un perfecte xut a pals per situar el marcador en un ajustadíssim 17 a 16 a favor dels Springboks.

Els darrers minuts de partit han estat d’escàndol. Els miners han pressionat molt fort a dalt, però els sud-africans han tingut la sang prou freda com per frenar les envestides dels gal·lesos. El resultat podria haver estat un altre si a set minuts pel final en Jonathan Davies no falla un xut de drop que podria haver significat la victòria pels europeus.

L’àrbitre ha xiulat el final del partit en una possessió de l’oval dels Springboks, tancant el que ha estat, fins a la data, el millor partit d’aquesta Copa del Món, pel nivell de joc i per l’emoció pel resultat final.

Els maoris del nord han demostrat no estar tan lluny de les potències del sud, i han deixat una molt bona imatge (de fet, em sembla que és l’equip europeu que ha desplegat un joc més atractiu fins a la data). Amb aquest nivell i estil de joc Gal·les pot guanyar o perdre, però enamorarà a propis i estranys. Gal·les ha tingut més i millor l’oval, i ha estat més estona a la 22 rival que no pas els sud-africans. Malgrat la derrota, convé que Gal·les (que ens ha recordat molt al millor Gal·les del Sis Nacions del 2009) continuï generant rugbi de gran nivell per donar la sorpresa (per què no?) a aquesta Copa del Món. Previsiblement, si Gal·les passa com a segona, es veurà les cares amb Austràlia als quarts de final, en un partit que podria ser meravellós, entre els dos equips que millor rugbi juguen a dia d’avui.

Per la seva banda, els Springboks poden estar contents per la seva patida victòria contra una nació que a priori no els havia de causar gaire problemes als seus poderosos davanters ni a la seva ràpida línea de tres quarts.