Rugby Championship

Nova Zelanda pateix però manté l’hegemonia a Sud-àfrica (24-25)

Els All Blacks completen un nou 'grand slam' al Quatre Nacions de l'hemisferi sud

Nova Zelanda pateix però manté l’hegemonia a Sud-àfrica (24-25) / @Springboks

Tot just ahir es complien 10 anys de l'última derrota rellevant dels All Blacks. Va ser en els quarts de final de la Copa del Món del 2007 quan l'equip amfitrió, França, va derrotar contra pronòstic els neozelandesos en un partit estrany, jugat al Millenium Stadium de Cardiff. Des d'aleshores els All Blacks no han fet més que sumar victòries: ha guanyat dos mundials (2011 i 2015), han completat un 'grand slam' –ple de victòries en tots els partits disputats– i s'ha emportat vuit de les últimes 10 edicions del Rugby Championship –cinc de les quals amb 'grand slam' inclòs–, el campionat que enfronta les millors seleccions de l'hemisferi sud (Austràlia, Sud-àfrica i Nova Zelanda, i des de l'any 2012 també l'Argentina).

L'edició d'enguany havia estat monopolitzada pels neozelandesos, que havien guanyat els cinc partits disputats fins avui, amb relativa comoditat (si bé és cert que Austràlia i l'Argentina havien plantat cara als campions del món). Nova Zelanda arribava al partit d'avui a Ciutat del Cap havent-se proclamat campiona la setmana passada a l'Argentina, i en joc hi havia ni més ni menys que l'orgull del millor equip de la història enfront d'una Sud-àfrica en procés de transició de paradigma i estil de joc.

El partit, èpic i elèctric, s'ha acabat amb una ajustadíssima victòria dels All Blacks sobre els Springboks per 24-25 en un esforç titànic del jove equip sud-africà, que amb molta grapa i orgull gairebé ha assolit el seu objectiu de derrotar un equip que sembla que està a un nivell superior al de la resta del planeta oval.

I això que el primer temps ha estat un intercanvi de cops entre dos equips privilegiats físicament, amb dues davanteres amb ganes de passar per sobre de les agrupacions rivals en les fases estàtiques del partit (melés, 'rucks' i serveis de toc), que ha fet que el marcador quedés en un curt 3-8 al final dels primers 40 minuts de joc.

Els Springboks, a un pas de la gesta

El guió del partit, però, ha canviat radicalment durant la segona meitat del partit, quan els sud-africans, empesos per un assaig matiner del mig de melé Ross Cronje, han posat la por al cos dels campions del món. Nova Zelanda ha sabut reaccionar de la mà de l'aler Rieko Ioane, que ha anotat un assaig un quart d'hora després i feia recuperar la iniciativa al marcador per als All Blacks. L'obertura neozelandès Lima Sopoaga semblava encarrilar la victòria neozelandesa amb dos cops de càstig transformats entre pals, sobretot després de l'expulsió per doble targeta groga del centre sud-africà Damian de Allende. Els sud-africans, però, tot orgull, han tornat a anotar un assaig de la mà de Jean-Luc du Preez, tot i jugar amb un home menys.

A 10 minuts del final, el darrer neozelandès Damian Mckenzie anotava un nou assaig per als All Blacks, que, aquest cop sí, semblava assegurar la victòria visitant, però en un final electritzant els Springboks han tirat d'èpica amb inferioritat de condicions i han assolit una gesta gairebé impossible: a un minut del final un assaig del talonador Malcom Marx i la posterior conversió d'Elton Jantjies deixaven el marcador en el 24-25 final.

Amb aquesta victòria els All Blacks tanquen un nou Rugby Championship (i ja en tenen 15 en 20 anys d'història) i un nou 'grand slam' que demostra la superioritat neozelandesa. Ara bé, el bon partit dels sud-africans (amb una selecció molt jove) i el renaixement de la selecció australiana, que sembla aixecar cap després d'una profunda crisi de joc i resultats, sembla que són esculls per a un equip, el de Nova Zelanda, que ara mateix no té rival al planeta.