RUGBI

El Sis Nacions més igualat de la història aixeca el teló

La 125a edició del campionat més antic del món estarà més oberta que mai

Aquest cap de setmana arrenca la 125a edició del Sis Nacions (abans Quatre Nacions i Cinc Nacions), una de les més igualades de tots els temps. Fins al 15 de març les seleccions d’Irlanda, Escòcia, Anglaterra, Gal·les, França i Itàlia lluitaran per convertir-se en el millor equip del Vell Continent, i per primer cop en molts anys pràcticament tots els equips -amb l’excepció dels italians- tenen prou arguments per emportar-se el campionat més antic del món de l’esport.

Irlanda és, en principi, la gran favorita per revalidar el títol aconseguit l’any passat, quan va guanyar el campionat completant un magnífic grand slam al derrotar tots els seus rivals. Aquest any la selecció del barceloní Jordi Murphy compta amb una interessant barreja de jugadors consolidats i joves promeses. Els eterns Rory Best, Cian Healy, Sean O’Brien i Jonathan Sexton lideren una selecció que vol fer història sumant un nou Sis Nacions amb la vista posada al Mundial del Japó, en què volen superar per primer cop la barrera dels quarts de final. De fet, Irlanda probablement és l’equip europeu més en forma i l’únic conjunt capaç de derrotar els totpoderosos All Blacks neozelandesos els últims anys. El XV del Trèvol té, a més a més, un calendari favorable que li permetrà rebre els rivals més poderosos a l’Aviva Stadium de Dublín.

Cinc seleccions amb opcions

L’altra gran favorita és Anglaterra, un bloc veterà i fiable tot i que l’any passat va acabar el campionat en una humiliant cinquena posició després d’haver tocat el cel en les edicions del 2016 i el 2017. Al seu favor hi juga el factor que la tardor d’aquest any es disputi el Mundial de rugbi al Japó, i és que el XV de la Rosa ha estat històricament molt competitiu en els anys que s’ha disputat la Copa del Món. Ara bé, Anglaterra obrirà la seva participació al Sis Nacions a Dublín, i una derrota podria deixar molt tocat el tècnic australià Eddie Jones, molt discutit a Anglaterra a causa del caràcter gairebé bipolar de la seva selecció, capaç de jugar minuts a un nivell molt alt i de desaparèixer durant fases senceres dels partits.

Gal·les, per la seva banda, sembla partir d’una posició una mica inferior a la dels principals favorits, però a ningú se li escapa que els gal·lesos tenen una selecció molt jove amb una línia de tres quarts elèctrica capitanejada per George North i Leigh Halfpenny, capaç de dinamitar qualsevol defensa rival. De fet, els gal·lesos ja van acabar en segona posició el Sis Nacions de l’any passat jugant minuts de gran nivell contra seleccions més forjades. Si Warren Gatland -seleccionador gal·lès- troba la fórmula adequada, els del Drac poden convertir-se en els grans animadors d’aquesta edició del Sis Nacions.

La selecció francesa de l’exentrenador usapista Jaques Brunel, capitanejada pel nord-català Guillem Guirado, probablement és el conjunt amb qualitat de l’hemisferi nord, però el XV del Gall encara no ha sabut transformar el seu talent individual en un conjunt amb cara i ulls. Ja fa anys que el vestuari francès conviu amb una crisi de joc i resultats que no s’avé gens ni mica amb el potencial real de l’equip.

Escòcia tanca el grup de favorits a la victòria amb unes credencials oposades a les de França. El XV del Card és un conjunt granític, un bloc liderat pel metrònom Greig Laidlaw que s’ha convertit en un dels principals animadors del campionat. Els escocesos han mostrat capacitat per derrotar qualsevol rival, però encara estan un esglaó per sota dels principals favorits a la victòria final.

Per acabar, Itàlia serà un any més l’aneguet lleig del Sis Nacions, i caldrà veure si el conjunt transalpí pot evitar obtenir novament la cullera de fusta -títol que s’atorga a l’equip que no suma cap punt al Sis Nacions- en el comiat del seu etern capità Sergio Parisse, un dels millors jugadors de tots els temps que no ha pogut redreçar una selecció incapaç de consolidar-se en l’elit del rugbi mundial.