L’ALTRA MIRADA

L’efervescència del rugbi femení

El BUC es va imposar al Sant Cugat en la final de la Divisió d'Honor femenina catalana

Moltes vegades, quan es parla de rugbi, ens imaginem un joc agressiu disputat per homes forts i grossos. Però lluny d’aquest clixé, el rugbi ha evolucionat molt i és practicable per a qualsevol persona, sigui quina sigui l’edat, el físic i el gènere. Enguany s’ha arribat al rècord d’inscripcions de la Federació Catalana, amb incidència important en la categoria femenina.

Aquest dissabte, en un Camp Municipal de la Foixarda de Barcelona ple a vessar, es disputava la final de la Divisió d’Honor catalana femenina, la màxima categoria catalana del rugbi femení, entre el Barcelona Universitari Club (BUC) i el CR Sant Cugat. Els dos equips arribaven al partit sense haver aixecat mai abans el trofeu, però l’experiència de les barcelonines, que van perdre la final de l’any passat, es va imposar des del primer moment (46-15). “És una feina de molts anys. Amb treball hem arribat al premi d’avui”, explicava Marc Sentís, tècnic del BUC. Un premi tan desitjat que Sílvia Sicart va jugar malgrat patir un trencament parcial de lligaments del genoll dret: “Estem molt contentes i emocionades. Cada cop ho teníem més a prop i avui, finalment, hem pogut guanyar”. La felicitat d’aquell moment compensava qualsevol dolor.

L’efecte sorpresa no va ser suficient per a un Sant Cugat que hi arribava per la porta gran després de vèncer contra tot pronòstic la Santboiana, les campiones de la fase regular: “És un regal ser aquí perquè al principi no t’ho esperes. Però és un regal treballat i buscat”, explicava Albert Casorrán, tècnic de les vallesanes. Casorrán va haver de plantejar un segon tram de temporada molt diferent per la gran evolució del seu equip: “Han respost molt bé i això ens ha donat opció a anar escalant posicions i a guanyar-nos el dret de ser aquí”, apuntava l’entrenador, que aquesta temporada s’estrenava a la banqueta després de ser director de l’escola del club. “És un esport que està creixent i s’està promocionant bé, els clubs treballen per millorar i, si mantenim aquesta dinàmica, podrem fer coses xules. Ara cal potenciar lligues estatals i donar-li més visibilitat” deia.

Tothom comença a ser conscient del volum femení en categories base i de la força amb què pugen. “Per a mi és emocionant poder deixar el relleu a aquestes nenes, perquè són moltes i cada vegada més bones”, confessava emocionada Natàlia Palou, una de les jugadores amb més trajectòria de les de Sant Cugat. Després d’iniciar-se en el club i de passar per l’INEFC, ha tornat a l’equip de la seva vida: “Que amb tan poc temps siguem subcampiones de Catalunya és molt important”, explicava.

L’evolució del rugbi femení és un fet. A la Foixarda l’afició va omplir el camp. Ghalia Martínez, exjugadora i sòcia del BUC, creu que la clau és a l’inici: “Les noies comencen amb equips mixtos on formen part de l’equip al 100%. No hi ha discriminació de gènere”, cosa que ajuda a una millor integració dins el grup. També destaca la cobertura que s’està oferint des dels mitjans de comunicació: “Quan jo jugava, que hi hagués una càmera era impossible. Hi comença a haver ressò i és un indicador del canvi que s’està produint”, creu.

Un altre aspecte important ha sigut l’aparició de més escoles. Abraham Velasquez, una de les ànimes de l’afició del Sant Cugat, creu que gràcies a això es comencen a entendre i a integrar els valors del rugbi: “Amb la bona feina d’aquestes escoles, cada cop hi ha més equips i més competència i s’entén més bé què és aquest esport”. Per a Velasquez, l’afició del rugbi n’és un tret distintiu: “Aquí l’ambient sempre és festiu. I sempre s’anima, mai s’insulta”, explica.

Un públic que va aplaudir vencedores i vençudes de la mateixa manera i que va confirmar que el respecte i el joc net són la base d’aquest esport. Com mana la tradició, un cop acabat el partit hi va haver el tercer temps, considerat tan o més important que el matx mateix. La confrontació d’una estona abans es va canviar per l’escalf d’un esport com el rugbi.

Més continguts de