Jonah Lomu, l’home que va revolucionar el rugbi
L'històric jugador dels All Blacks ha mort als 40 anys
BarcelonaJonah Lomu, el jugador de rugbi més gran de tots els temps, va morir la matinada de dimecres mentre reposava a casa seva, a Auckland –l’illa nord de Nova Zelanda–. Lomu, de 40 anys, tot just acabava de retornar d’Anglaterra, on havia viatjat per seguir, 'in situ', l’evolució dels All Blacks a la Copa del Món, que va acabar fa un parell de setmanes.
Lomu va ser l’home capaç de reinventar i revolucionar el rugbi des de la seva posició d’aler esquerre, sempre amb el dorsal 11 a l’esquena. El seu físic privilegiat –1,95 d’alçada i 120 quilos de pes– i les seves excel·lents condicions tècniques –feia els cent metres en menys d’11 segons, una marca digna de qualsevol velocista professional– van propiciar que l’exjugador evolucionés cap a un sistema de joc que permetia explotar al màxim la seva força i velocitat tot desplaçant el pes de l’atac des de la davantera cap als extrems, obrint el camp i generant espais on fer ús de les condicions estratosfèriques de Lomu i crear així la transició tàctica del rugbi del segle XXI.
I és que Lomu va ser un jugador avançat al seu temps, el primer gran mite d’una nova generació de jugadors que apostaven per la bellesa i el talent sense renunciar a la potència i la velocitat. Gràcies a les seves condicions, Lomu va debutar l’any 1994, amb només 19 anys, amb la selecció absoluta de Nova Zelanda, els All Blacks. Es va convertir en el jugador més jove a debutar i anotar amb la millor selecció del món.
Però la gran consagració de Jonah va arribar l’any 1995, quan Lomu tenia 20 anys acabats de fer. Aquell any es va disputar la Copa del Món de rugbi a Sud-àfrica, i Lomu en va ser en el gran protagonista amb una actuació estel·lar que va deixar el món bocabadat i va anotar set assajos en cinc partits –quatre a la semifinal contra Anglaterra, que pocs dies abans havia menyspreat el jugador maori–. Contra tot pronòstic, Nova Zelanda va perdre la final d’aquella Copa del Món, contra els amfitrions sud-africans a Johannesburg.
Però tot just quan Lomu acaronava la glòria amb els dits, els metges li van diagnosticar una malaltia estranya anomenada síndrome nefròtica, que li provocava insuficiències renals i dolors importants. Era l’any 1996 i Lomu, amb només 21, va decidir continuar jugant.
La seva segona cita important va arribar a la Copa del Món de l’any 1999, on Lomu va signar vuit assajos, tot i que els All Blacks van caure als quarts de final contra la selecció francesa. Després de la decepció mundialista, diversos equips de la NFL (Lliga de Futbol Americà) van oferir un xec en blanc per intentar fitxar-lo. Lomu, conscient de l’honor de defensar el negre, va rebutjar les propostes nord-americanes.
L’any 2002 va haver d’abandonar la selecció i el rugbi de primer nivell a causa de la seva insuficiència renal, que va desembocar en un trasplantament de ronyó i l’adéu definitiu al rugbi de primer nivell, tot i que hi va intentar retornar sense èxit en diverses ocasions –entre altres coses perquè les medicines que prenia Lomu eren considerades dopants pels màxims organismes esportius.
L’any 2011, durant la celebració de la Copa del Món de rugbi al seu país natal, Lomu va patir una recaiguda greu de la qual ja no es recuperaria completament. A partir d’aleshores havia de viure connectat tres cops per setmana durant sis hores a una màquina de diàlisi per poder viure amb normalitat.
Amb la seva mort sobtada, l’esport perd un dels grans referents de finals del segle XX i inicis del XXI. Un jugador complet que va saber revolucionar un esport tradicional i es va convertir en una figura estimada i respectada per amics i rivals. Un home humil que recollia el material després dels entrenaments, que escombrava el vestidor després de dutxar-se i que sempre va mostrar una educació exquisida tant dins com fora del camp.
