OPEN D'AUSTRÀLIA

Federer torna a vestir-se de llegenda

Conquereix el seu divuitè Grand Slam en una altra final inoblidable a cinc sets contra Nadal

El tenis total contra el competidor total. Una final de Grand Slam entre Roger Federer i Rafa Nadal sempre adopta un aire d'èpica i llegenda. Aquesta final, la novena entre ells, ha caigut del cantó del suís, que n'havia perdut sis de les vuit que havia jugat contra el manacorí, que aquí s'ha crescut davant les circumstàncies fins a tenir 'break' a favor en el cinquè i definitiu set (6-4, 3-6, 6-1, 3-6 i 6-3). Federer, però, ha compromès cada servei de Nadal fins a igualar altre cop el partit i definir-lo tal com l'ha jugat: sent agressiu i valent.

Amb la victòria, Federer conquereix, amb el seu cinquè Open d'Austràlia, el  divuitè Grand Slam de la seva carrera i augmenta l'avantatge amb el següent, que no és altre que el rival que l'ha fet millor. Rafa Nadal, amb 14, continua dominant els seus enfrontaments (23-12), però a Melbourne, on ha perdut tres de les quatre finals que ha disputat, no ha pogut deixar enrere Sampras en la història d'un esport en què ell i el suís són, indiscutiblement, dues referències. També de present. Pocs s'imaginaven una altra final entre ells –feia gairebé sis anys de l'última (Roland Garros, 2011)–, però el seu afany per perdurar (tots dos han superat la trentena) estan per damunt del pas del temps.

D'aquella antiga final a París, Federer ha elevat les virtuts tàctiques i Nadal, cops que llastraven la seva envergadura tenística. L'evolució amb el servei és innegable, igual que el potencial de cops guanyadors. Només així s'entén que estigués tan a prop de derrotar un Federer amb una clara estratègia: evitar punts llargs i dibuixar la final sota paràmetres ofensius. I pressionant i atacant és com ha firmat el primer 'break' (setè joc). La proposta de Federer obligava el manacorí a arriscar, a ser agressiu. Ho reclamava el partit, ho demandava el rival.

I el primer set, amb poc més de mitja hora, ha transcorregut com pretenia Federer: 6-4 a velocitat de creuer. L'helvètic no volia caure en el tenis de trinxera del balear, que domina els antecedents perquè en la majoria havia imposat l'intercanvi i la càrrega de fons. Aquest cop, però, Nadal afrontava el partit amb un dia menys de descans i cinc intenses hores de la semifinal amb Dimitrov; per tant, també li convenia adaptar-se i amb un joc més dominant, exigir l'adversari. I amb dos trencaments el segon set que se li ha posat molt de cara (4-0). Federer, però, no ha variat el guió, no volia sentir-se intimidat per un rival majúscul que, acceptant el desafiament, no pretenia ni havia de quedar-se enrere. I Nadal ha aconseguit el segon set (6-3) insistint en la dreta de l'helvètic, que potser esperava més boles al revés. I és que la capacitat de sorpresa i els girs de guió són el que defineixen inèrcies, tendències i victòries.

L'esperit de competidors ferotges

En el tercer set, amb les coses igualades, el pes dels detalls ha sigut més preponderant. Nadal ha tingut, en el primer joc, tres boles de 'break'. Totes tres salvades per Federer amb el seu servei excels. En el següent joc, el suís ha trencat el servei en la primera temptativa que ha tingut i ha marcat una distància ja insalvable per a un rival pressionat i superat. El 6-1 ho escenificava. Nadal estava incòmode; Federer no ha perdonat. Assumint el risc, s'ha mostrat convençut del camí que havia de seguir. El triomf l'obtindria si els encerts compensaven els errors en un escenari reduït al que volia: un duel d'agressivitat i cops definitius.

Nadal, però, l'havia sorprès en el segon parcial amb la ferma aposta d'atacar el 'drive' de Federer. En el quart set ha tornat a insistir-hi, tant amb el paral·lel com sobretot amb el creuat (amb el seu revés). I ha obtingut el premi en una situació sense marge d'error, amb un 'break' en el quart joc que ha marcat el set i les virtuts del manacorí, un animal competitiu únic en la seva espècie. Després de rebre un bon repàs no ha defallit, ha continuat buscant solucions i ha trobat noves respostes. Així ha dut la final a un cinquè set, en què resulta clau imposar el ritme. I Nadal, amb trencament en el joc inicial, ha sigut el primer a fer un pas endavant.

Federer, però, no s'ha rendit. Comprometia cada servei del balear, que ha salvat les primeres escomeses del depredador suís amb la convicció que només transmeten campions imponents, que excel·leixen en el moment en què la majoria s'esfondren. Però Federer, un altre enorme competidor, ha insistit en les seves armes: pressió i atac. En el tercer servei de Nadal ha restablert la igualtat (3-3) i ha recuperat la iniciativa. I amb ella, el domini basat en el risc de cops profunds, exemplificat en un punt espectacular de 26 cops en què l'helvètic ha obtingut l'opció de 'break'. L'espanyol l'ha salvat amb el servei, però en la següent ha cedit el trencament que ha donat a Federer l'oportunitat de tancar la final.

Amb la majoria de rivals segurament ho hauria fet de manera plàcida, però no amb el manacorí, que ha tingut dues pilotes per igualar a 5. Tanmateix, el servei, com tantes vegades per al suís, ha acudit al rescat quan més el necessitava. Aquí, per aconseguir un triomf vibrant i emotiu en una cita inoblidable, qui sap si irrepetible. I és que un duel entre Federer i Nadal no és mai un partit més. Molts ja no l'esperaven en una final de Grand Slam, però les seves conviccions l'han feta possible. És la demostració del desig competitiu de dos tenistes que, amb esforç i passió pel seu esport, descriuen l'aura llegendària que, sens dubte, s'eleva amb partits com el de Melbourne.

Més continguts de