El xoc de trens entre Nadal i Djokovic es trasllada al segon Grand Slam de la temporada
El rei de la terra batuda podria perdre el seu tro si també acaba sucumbint a l'estat de gràcia del serbi, que amenaça fins i tot de prendre-li el número 1 de l'ATP
BarcelonaEn condicions normals, no hi hauria color. El sentit comú situaria el número 1 del món, Rafa Nadal, com a màxim favorit a endur-se Roland Garros, el segon Grand Slam de la temporada i l'únic que es disputa sobre terra batuda. Però al balear li ha sortit, els últims mesos, un jugador que no només està amenaçant la seva hegemonia al capdavant del circuit sinó que ha gosat vèncer-lo en dos torneigs consecutius sobre terra. I consecutivament, a Madrid i a Roma. És el serbi Novak Djokovic, que ha aconseguit una gesta que ni tan sols Roger Federer en la seva etapa de màxima rivalitat amb Nadal.
Però Roland Garros és diferent, únic. És el torneig dels mitjons vermells: les llargues batalles sobre la terra batuda de París fan que els mitjons blancs dels jugadors acabin inservibles després de cada partit. El fet que els partits siguin llargs és una circumstància feta a mida per Nadal, segurament el més ben preparat físicament del circuit. Però no s'hauria d'oblidar que Djokovic ha fet un treball espectacular en aquesta vessant. Sense anar més lluny, al Masters 1000 de Roma va ser capaç de guanyar el número 1 del món després d'enfrontra-se en un matx maratonià al número 4 del rànquing, Andy Murray. Ara bé: també caldrà calibrar quin efecte té en el cos del serbi el fet d'haver jugat tots els partits possibles aquesta temporada. És el preu que té la seva invencibilitat en aquest 2011, la del cansament acumulat.
I per què el serbi li està fent mal, a Nadal? “En la seva rivalitat amb Federer, el balear en tenia prou a aixecar boles altes sobre el revés a una mà del suís, que se'n ressentia molt; ara, en canvi, es troba amb un rival capaç de convertir aquestes pilotes en un cop guanyador des de qualsevol punt de la pista”, apunta Toni Colom, membre del cos tècnic del número 1 del món en els seus inicis com a professionals. Per Colom, serà tot un repte avaluar com Nadal s'adapta a aquesta nova situació: que un rival li tingui presa la mida en la seva superfície preferida, en la qual ha recollit fins a 5 títols a Roland Garros. I aporta una reflexió: “Segurament és Nadal qui ha aconseguit fer més gran Djokovic: en compromisos clau a principis d'any (als Masters 1000 d'Indian Wells i Miami), el va deixar entrar en el partit per errors propis, i ara el serbi desborda confiança”.
El camí cap a la final dels dos màxims favorits no serà un camí de roses. Una circumstància impossible en un Grand Slam. Nadal se les veurà amb Fernando Verdasco als vuitens de final i als quarts de final amb Robin Soderling, l'únic tenista que ha estat capaç de guanyar-lo a les pistes de Roland Garros. La semifinal, per la seva banda del quadre, l'enfrontaria a l'escocès Andy Murray, quart favorit. Per la seva banda, Novak Djokovic té un panorama més plàcid, però a vuitens de final s'enfrontaria amb el local Richard Gasquet –talentós, però poc constant– i a semifinals amb Roger Federer, que sembla tenir al cap l'herba de Wimbledon i no pas el vermell de la terra de París. Coses amb les quals ja està de tornada de tot.
