Stephens, la joia de l’esport nord-americà

BarcelonaL’abril passat, l’entrenadora Kamau Murray va rebre una trucada de la seva deixeble Sloane Stephens, que demanava tornar a entrenar-se, malgrat que l’havien operat al peu tot just dos mesos i mig abans. Pocs dies després ja estaven treballant a les instal·lacions del campus de la UCLA, però no en una pista: en un gimnàs, on Stephens seia en una cadira d’oficina, tornant pilotes amb la raqueta sense caminar, perquè el peu encara no estava del tot guarit. El 16 de maig, per primer cop des del gener, Sloane Stephens va poder caminar, i 15 dies després feia les primeres curses. Llavors ningú podia imaginar que la temporada acabaria amb el primer títol del Grand Slam.

Al tenis, un esport on molts cops es veuen petits miracles, ningú esperava que Sloane Stephens, de 24 anys, fos capaç d’arribar a l’Obert dels Estats Units i guanyar-lo. A l’agost era en la posició 957 del rànquing mundial, però aquest cap de setmana ha derrotat Madison Keys en dos sets, en tot just 61 minuts, i ha guanyat el primer torneig gran de la seva carrera. El primer triomf de Stephens ha arribat contra una amiga, Keys, amb qui juga des que tenien 15 anys. Per a totes dues era la primera final d’un gran torneig. Però la glòria se la va endur aquesta noia de Florida.

Keys, de 22 anys, era la favorita a la final per a molts però es va posar nerviosa. “He fallat massa. Al final del partit volia desaparèixer, volia deixar-ho. Però m’ha tocat perdre contra una gran amiga que ha trobat les paraules per animar-me. Si s’havia de perdre, que fos contra ella”, va dir Keys després de veure com Stephens alçava la copa de campiona. “Una de les primeres coses que m’ha dit després de guanyar ha sigut que li hauria agradat poder compartir el títol amb mi. I que sap que jo també viuré aquesta sensació. És una gran amiga, una persona espectacular”, afegia la jove derrotada en una final que ha il·lusionat els nord-americans, perquè més enllà de les germanes Williams, les dues campiones que han guanyat més que ningú els últims anys, el tenis nord-americà femení semblava que no tenia un relleu preparat. Ara ja el té.

La campiona del US Open, que ara pujarà fins a la posició número 17 del rànquing, és la primera nord-americana a guanyar un torneig del Grand Slam femení sense formar part de la família Williams des de l’Obert d’Austràlia del 2002, en què va guanyar Jennifer Capriati. A més, s’uneix al club de jugadores afroamericanes que guanya el US Open, una tradició iniciada ara fa 60 anys per Althea Gibson. Stephens, nascuda a Florida el 1993 l’any abans que Venus Williams s’estrenés com a professional, va començar a mirar tenis per televisió i es va fer fan de la belga Kim Clijsters. La seva mare, Sybil Smith, havia guanyat medalles estatals en campionats de natació amb l’equip de la Universitat de Boston. I el seu pare, John Stephens, va jugar a la NFL de futbol americà amb els New England Patriots.

Envoltada d’esportistes

Stephens estava destinada a competir malgrat que els pares es van separar. I quan estava fent les paus amb el pare, va morir en un accident de cotxe el 2009, quan ella jugava un torneig júnior. En saber la notícia, va viatjar a Florida per assistir al funeral, va tornar al torneig i el va guanyar. De mica en mica, Stephens s’ha convertit en un dels noms de futur, especialment des que va arribar a les semifinals de l’Obert d’Austràlia del 2013. Els darrers anys, però, havia patit lesions. Una de les persones que la va animar va ser el seu xicot, el jugador de futbol professional Jozy Altidore, exjugador del Vila-real. Però Altidore no va poder veure el seu triomf perquè tenia partit. “Guanyarà més cops”, va dir optimista quan va saber la victòria de la seva parella.