El colós i el depredador
Stan Wawrinka és l’últim obstacle en l’objectiu històric de Rafa Nadal: els 10 títols a París
BarcelonaUna final de Grand Slam és un dilema que sorgeix quatre vegades a l’any. Stan Wawrinka n’ha disputat tres abans que aquesta i les ha guanyat totes. Un mèrit notable que, a més, ha repartit de manera matemàtica: una per any des del 2014, quan va jugar la primera a Melbourne precisament contra Rafa Nadal, que disputarà la seva 22a gran final. La constant superació del manacorí demostra la seva enorme capacitat per reinventar-se després de lesions greus que, per a molts, s’haurien convertit en motius per al declivi. El mateix Federer, campió fa uns mesos a Austràlia contra ell, va reconèixer que s’havia inspirat en els retorns de Nadal per completar el seu, que el va dur al 18è Grand Slam després d’estar set mesos allunyat de les pistes.
Amb 31 anys acabats de fer, el manacorí ha tornat a desafiar tots els esquemes per dominar la terra com ho feia anys enrere. Tant, que ha subratllat la seva llegenda amb les deu finals a Roland Garros. Només dos precedents a la història: Bill Tilden al US Open (abans de l’era professional) i Federer a Wimbledon. Nadal, però, seria el primer a guanyar-los. I aquest cop hi aterra sense cedir ni un set i concedint el nombre de jocs més baix que en cap altra de les nou finals anteriors: 29. No n’ha perdut cap i torna a jugar-ne una tres anys després, just el temps que porta sense aixecar cap gran títol.
En aquest temps, el suís n’ha aixecat dos i s’ha convertit en un jugador temut quan supera la primera setmana de torneig. El seu joc potent, assumint la iniciativa, s’eleva amb una mentalitat valenta que desenvolupa més enllà del rival. Sap que el seu encert és molt difícil de contrarestar, però en aquesta superfície si algú pot fer-ho és Nadal. El balear obliga l’adversari a mantenir un nivell de regularitat tan alt que, a cinc sets i sobre terra, és gairebé inassumible. Especialment quan físicament i tenísticament evoca la seva millor versió.
A més, la semifinal contra Thiem li va permetre posar en pràctica el patró de joc que, salvant les distàncies, haurà de fer servir per derrotar Wawrinka, que a la vegada haurà de superar un cop amb el qual Nadal ja va fer molt mal a Federer en els primers anys de la seva rivalitat: el cop liftat sobre el seu revés a una mà. Tot i que el suís, que aquí és el finalista més gran des de Niki Pilic el 1973, ja ho sabrà i segurament prepararà estratègies per evitar que el seu rival tiri una vegada i una altra per allà on li pot fer més mal. Potser per això, en terra, Nadal domina els antecedents per 5-1, amb 15-3 en el global. El que saben, segur, és que qui guanyi aquesta tarda apareixerà demà com a número dos del món.
