BARCELONAMario Radic va fer 30 anys el 14 de gener d'enguany. Va arribar a ser el número 141 del rànquing ATP. Un bon tenista d'origen croat que tenia el gen competitiu balcànic ben incorporat a l'ADN. Segur que recorda molts moments de la seva carrera, però si algun dia escriu les seves memòries, destacarà un partit per sobre la resta: el que va jugar contra Rafel Nadal quan el de Manacor tenia només 15 anys.
Va ser al Club Bonasport, a la zona alta de Barcelona. Nadal ja era una promesa ferma del tenis espanyol i darrere seu arrossegava certa llegenda de tenista ferotge i lluitador. Radic ho va patir en primera persona. Contra un vailet en edat cadet, va patir un autèntic suplici. Cada atac rebia una defensa impossible. Cada cop guanyador rebia resposta. "Per què? Per què?", s'inquiria, fitant un públic que ja vivia entregat a Nadal. La mirada del croat ho explicava tot: desesperació, impotència, ganes de marxar de la pista. I del torneig.
La mateixa mirada que ahir exhibia Nicolás Almagro a la pista central de Roland Garros. El murcià, que viu el millor moment de la seva carrera gràcies als consells de Juan Carlos Ferrero, va fer un bon partit. Però qualsevol arma és insuficient contra Nadal. A París només hi ha perdut un partit, contra Robin Soderling, el 2009. L'únic any en què no s'ha endut el torneig.
A semifinals del Grand Slam parisenc s'hi trobarà David Ferrer, que es va desfer d'Andy Murray en quatre sets. El de Xàbia, un tenista de granit, no va tenir uns inicis fàcils en el món del tenis. El seu caràcter fort treia de polleguera el seu entrenador, Javier Piles, que el tancava en una habitació fosca fins que li passava qualsevol erupció d'ira en el transcurs d'algun entrenament.
Divendres, a la pista central de Roland Garros, es viurà un duel colossal. Ferrer vol tancar Nadal a l'habitació fosca de la derrota i Nadal pretén que el de Xàbia faci la mirada de Radic. La mateixa que fan tots els seus rivals quan juga sobre terra batuda.
