28/11/2016

El mirall de Donostia

2 min
El mirall de Donostia

Vull deixar dit d’entrada que estic convençut que el Barça guanyarà la Lliga. Dit això, el que va passar diumenge a Anoeta supera de molt la categoria d’accident puntual i encén algun llum d’alarma perquè ens comencem a preocupar. Es van deixar escapar dos punts però va quedar en qüestió l’aposta de joc de l’equip actual. I el més dolorós és que al Barça li va passar per sobre un equip amb un model de joc clarament identificable i familiar per a tots els aficionats blaugranes. Ara que el club està dedicant recursos econòmics i humans a l’expansió internacional de la marca, el model futbolístic també va germinant en altres indrets del món gràcies a talent que ha marxat de Barcelona, però a casa la idea va entrant en petites crisis. A Anoeta el Barça es va trobar amb un mirall de si mateix.

Ja va sent una tradició quan s’acosta Nadal una ensopegada a Donostia, un procés de reflexió col·lectiu i una reacció. No queda cap dubte que tractant-se de la setmana del clàssic l’entrenador està cridat a recordar a tothom quines són les seves obligacions amb el col·lectiu. Fa la sensació que de tan efectiu que ha estat el trident la idea s’està empetitint per quedar-se només a articular una manera de fer-los arribar la pilota en condicions perquè rematin. A Sant Sebastià van pujar a la superfície altres problemes que podien haver tret el cap tímidament en partits anteriors però que ara són sobre la taula. Per exemple, el fons d’armari. Les incorporacions que havien de reforçar l’equip no van servir per guanyar l’Alabès ni el Màlaga, però tampoc van ser útils contra la Reial Societat. Un altre exemple vinculat a l’anterior: la gestió política del trident segueix sent una pedra a la sabata. ¿Si a Luis Enrique li hagués passat pel cap retirar del camp Neymar o Suárez ho hauria pogut fer tenint en compte els precedents al mateix escenari i el pes dels protagonistes en qüestió al vestidor? No sabrem mai la resposta. I un tercer problema: el mateix Vela, jugador de la Reial, va reconèixer que havien treballat el partit sobre la base que els tres de dalt són poc solidaris en la feina col·lectiva al Barça.

Arribats a aquest punt i insistint que la Lliga és possible i no hi ha res perdut, ha arribat l’hora de la intervenció de l’entrenador. Ha de ser decisiu. Per reactivar el trident, per reconnectar els individus amb les seves obligacions col·lectives, per recordar a tothom quin és el pla. I, si cal, per incidir en l’actitud, tal com ha demanat Piqué, perquè serà determinant contra el Madrid.

stats