Les misèries del Girona queden al descobert (1-0)

GironaEl Girona farà bé de començar a ser conscient de les limitacions que té. Perquè ja no queda res d’aquell suposat favoritisme amb què va començar el campionat. No cal ni parlar de candidat a l’ascens directe ara, a vuit punts. Encara menys, si l’equip s’oblida de competir amb regularitat, la principal virtut que un dia va tenir però que avui no se sap on és. Totes les misèries han quedat al descobert a Vallecas, contra un Rayo superior que ha decantat el partit amb la recepta més bàsica de totes les que existeixen: l’actitud (1-0).

I això que Pep Lluís Martí ha donat diversos tocs d’atenció, amb l’entrada d’Ignasi Miquel i Marc Gual i el canvi de sistema a un 4-4-2 que ha hagut de sacsejar amb el desavantatge. Ni així s’ha despertat. El millor dels blanc-i-vermells ha estat Riesgo, que s’ha estrenat a la porteria salvant una golejada que tampoc hauria fet més mal. La sensació és que no hi ha res a fer, i res deixa un buit més gran que sentir que no tens esperança de millora.

La primera mitja hora ha estat la pitjor del curs, que ja és dir. Sense intensitat, els gironins no han disposat de cap aproximació amb cara i ulls. Ni una, i no és la primera vegada que els passa. De fet, el més normal és que el Rayo Vallecano hagués sentenciat abans d’arribar al descans, però s’ha topat amb un Riesgo que no ha notat la inactivitat i ha desviat les ocasions de Tito, Embarba i Mario Suárez. Massa facilitats, sinònim de fragilitat al darrere. Quan jugues amb foc al final t’acabes cremant, i el gol de Catena, aprofitant un rebuig a un xut al pal de Piovaccari, ha estat la conseqüència del despropòsit general que viu un equip que encadena tres derrotes consecutives.

Per força havia d’arribar alguna reacció. Fer-ho més malament era pràcticament –tampoc es pot assegurar– impossible. Gual ha tingut dues reaccions, però la més clara l’ha protagonitzat Stuani, que ha vist com la fusta escopia el seu llançament. Martí, amb el 4-2-3-1, ha optat per Jozabed, Soriano i Gallar. Tampoc ha funcionat i, novament, Gual ha creuat massa la rematada. Amb el mercat d’hivern obert i la intenció de reforçar el vestidor, hi ha una feinada. Perquè els fitxatges potser arreglen alguna cosa, però si l’equip no aconsegueix dir-se que així no va enlloc, els resultats seguiran sent negatius. I la voluntat no es compra amb diners.