OBSERVATORI

Les mitges veritats del Gamper

Els 14 minuts de convivència de Griezmann i Suárez van cridar l'atenció

El Gamper no podia aportar gaires certeses. No jugava Leo Messi, i poques coses hi ha més clares que el fet que el tercer Barça de Valverde tornarà a girar al voltant de l’argentí. Però, malgrat que el trofeu del club tenia l’absència destacada del capità i portaveu del vestidor, va deixar algunes petites veritats que només la competició confirmarà. Quan la xafogor no justifiqui la falta de ritme o de profunditat.

El que cridava més l’atenció del partit contra l’Arsenal van ser els 14 minuts de convivència de Griezmann amb Suárez, que van reforçar la idea que el francès es mou més alliberat quan juga amb un davanter que fricciona contra els centrals que quan ataca sol. Quan van estar junts, l’un buscava l’altre. Era evident que ells dos tenien ganes de sintonitzar. L’altra evidència és que l’amenaça d’un nou crac no resta competitivitat a l’uruguaià sinó que la multiplica.

És el que transmet aquest Barça, que la competència serà ferotge. Ahir es van veure dues combinacions al mig del camp, i Arthur, Arturo Vidal i Coutinho esperaven a la grada. Als laterals, Junior Firpo -que no es va estrenar- i Wagué han de ser alguna cosa més que els minuts que no hagin d’assumir les cames de Jordi Alba i Semedo. Són joves, són ràpids, seran útils. Com ho serà Sergi Roberto al mig del camp. El salt del reusenc a l’interior sembla una crida a un Barça més dinàmic i agressiu, més capaç de córrer d’àrea a àrea. Amb més vides que Rakitic.

Les necessitarà si manté aquest desig de pressionar tan amunt, aprofitant la nova norma en la sortida de pilota dels rivals. Per fases, l’organització defensiva del Barça va semblar caòtica contra un Arsenal precís, però ahir era el dia per jutjar intencions. No encerts. Només amb això, Valverde ja té clar qui li entra i qui no.

Més continguts de