El model televisiu, al centre del debat
Mentre al futbol espanyol dos clubs monopolitzen els ingressos televisius, les grans lligues europees prioritzen un repartiment equitatiu dels diners per assegurar que hi hagi més igualtat en la competició.
BARCELONA.El repartiment dels drets televisius ha centrat les protestes dels clubs de la Lliga de Futbol Professional en les últimes temporades. L'autoanomenada "millor Lliga del món" ingressa una quantitat pròxima als 600 milions d'euros anuals en concepte de drets d'emissió: d'aquests milions, 140 van a parar a les arques del FC Barcelona i 140 més a les del Reial Madrid. Els següents a la llista, el València i l'Atlètic de Madrid, n'ingressen poc més de 40 cadascun, mentre que els últims de la classificació no arriben als 15 milions anuals. Els 13 clubs que havien convocat una reunió per a aquest dimarts demanen un repartiment dels drets diferent, similar al d'altres lligues en què no cal negociar cada cas individualment. Segons el president del Sevilla, José María del Nido, "si no es reparteixen els drets d'una manera diferent, el Barça i el Madrid ja poden jugar sols, ja que sempre guanyaran la Lliga".
Models alternatius
Les grans lligues europees segueixen models de repartiment ben diferents. Mentre que a Espanya els clubs negocien els seus drets de manera individual, a Anglaterra, Alemanya, França i Itàlia la mateixa lliga s'encarrega de negociar amb les televisions de manera centralitzada. Això permet establir un ingrés global i després repartir-lo equitativament entre els clubs de totes les categories. En el cas francès, els ingressos es divideixen en dues meitats: un 50% es reparteix de manera proporcional segons la posició de cada club a la classificació i l'altre 50% es divideix equitativament entre tots els clubs de la Primera Divisió. El sistema italià és similar, però la quantitat repartida de manera equitativa es rebaixa al 40%.
Eficàcia germànica
La Premier League, que ingressa més de mil milions d'euros en concepte de drets, reparteix el 70% dels ingressos equitativament entre els 20 clubs de la màxima categoria. La diferència entre el Manchester United, que va ingressar al voltant dels 60 milions d'euros la temporada passada, i l'últim classificat, el Wolverhampton Wanderers, és de només 20 milions d'euros: cada club té un ingrés assegurat de 45 milions d'euros anuals.
A la Bundesliga alemanya, el club més ben pagat rep una quantitat al voltant dels 30 milions d'euros i el que ingressa menys diners se n'endú la meitat, uns 15 milions. El sistema alemany és, a més, especialment curós amb l'aficionat. L'assistència als estadis és una prioritat: una combinació entre horaris raonables, preus assequibles, excel·lent organització i moltes iniciatives socials han convertit la Bundesliga en la competició amb més assistència als camps, que frega el 90% d'ocupació de mitjana.
