Publicitat
Publicitat

HANDBOL

Barrufet ha canviat el Palau per un despatx d'advocat del club

"De moment, no trobo a faltar gaire la pista"

Aquest és el primer Nadal en 25 anys en què David Barrufet no juga a handbol. El porter català té una nova vida sense esport, però segueix al Barça: ara treballa als despatxos.

David Barrufet va jugar el seu darrer partit el 31 de maig del 2010 a Colònia. Era la final de la Copa d'Europa entre el Barça Borges i el Kiel, i els alemanys van endur-se el triomf. Aquest partit, recordat per la manca d'esportivitat del porter Thierry Omeyer a l'hora de celebrar la victòria, va posar punt final a vint-i-tres anys de carrera d'un porter que sí que serà recordat per la seva esportivitat.

A molts aficionats encara se'ls fa estrany veure partits sense Barrufet. Han estat 23 anys al primer equip del Barça, i 25 al club jugant. Però Barrufet segueix al Barça. Ha canviat la pista pels despatxos dels serveis jurídics, ja que fa anys i panys havia estudiat per ser advocat. "M'he adaptat prou bé a la nova vida, de moment no trobo a faltar gaire la pista. Ara puc fer d'advocat, i en tenia ganes, perquè havia estudiat per exercir", comenta. "És exagerat dir que he passat més hores al Palau que a casa, però aquesta ha estat la meva segona casa".

Barrufet va guanyar 70 títols durant la seva trajectòria amb el Barça: 11 Lligues, 9 Copes, 6 Copes Asobal, 13 Supercopes, 6 Lligues catalanes, 10 Lligues dels Pirineus, 7 Copes d'Europa, 2 Recopes, 5 Supercopes d'Europa i 1 Copa EHF. Però no en tria cap com a millor record. "El millor és saber que la gent m'estima. El darrer any va ser bonic veure com a totes les pistes la gent es portava bé amb mi". El darrer dia que va jugar al Palau, tota l'afició es va vestir de color groc. "Sabia que volien preparar-me una sorpresa, però no sabia que seria aquesta", recorda. El color groc, per cert, mai li va portar mala sort. "El dia que vaig deixar de portar-lo vaig patir una lesió greu. El groc era un color que ja m'agradava quan era petit. Tenia l'habitació groga, i el primer cotxe va ser groc", comenta, rialler.

La nova vida laboral de Barrufet, entre papers, no és gaire lluny del Palau, a les oficines del club. Tot i la proximitat, de moment no té pensat ser entrenador. Com a molt, tirar endavant la idea de fer una escola per a porters, perquè els campus que ha fet han funcionat molt bé i toca transmetre tot el que ha après d'homes com Lorenzo Rico.

Lorenzo Rico, el mestre
Fa 23 anys, Rico li va dir: "Tu seràs el meu successor". Barrufet no li va fer gaire cas, però el gran Lorenzo tenia raó. Barrufet ha compartit vestuari amb un munt de grans porters: "Lorenzo Rico, Thomas Svensson, Frederik Olhander, Dejan Peric, Venio Losert, Hvidt, Danijel Saric i els joves que pugen, el Rodrigo i el Gonzalo". De tots ells ha après molt, i tots ells han après molt amb Barrufet, que, posats a demanar, somiava guanyar l'Or olímpic. L'únic gran títol que no va guanyar l'home que es va guanyar el respecte de tothom.

Històries de superació esportiva

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT