DAKAR 2019

“És dur tenir la moto al garatge i no poder tocar-la”

Després de 3 mesos aturada, Laia Sanz ha preparat de manera exprés el Dakar

Laia Sanz ha viscut una preparació per al Dakar molt diferent de la dels anys anteriors. Aquest serà el seu novè Dakar, però els problemes físics que ha tingut des de l’estiu han fet que la prèvia hagi sigut molt diferent. A la primavera, la pilot de Corbera de Llobregat va patir una mononucleosi infecciosa que es va agreujar amb una infecció bacteriana. Des de llavors, la pilot va haver de conviure amb aquestes dues malalties, sense poder-se entrenar, fent repòs absolut i saltant-se els entrenaments de l’equip KTM amb què aquest any tornarà a competir al Dakar. De fet, ella, que no acostuma a abandonar cap dels reptes que es planteja, sense saber què tenia encara va haver de posar el peu a terra al Desafío Inca quan només havia disputat dues etapes, i més endavant va haver de renunciar al Ral·li del Marroc.

“Pel meu cap hi han passat moltes coses. Vaig eliminar la infecció, però tot això deixa unes seqüeles. És dur veure que passen els mesos, que no estàs bé, que la resta de companys s’entrenen... Tenir la moto al garatge i no poder-la tocar és molt dur”, explica la pilot, quan recorda els mesos que ha passat, del llit al sofà, sense poder fer res. “El novembre va ser el pitjor mes. Ja estava curada, però no estava bé per entrenar-me. Veus que vas a contrarellotge, que queda poc temps”. I és que el compte enrere per al Dakar feia temps que havia començat i ella no havia pogut preparar res.

Però, per sort, al desembre a poc a poc s’ha anat trobant millor. Fa un parell de setmanes, com si el seu cos notés que el Dakar era a la cantonada, es va començar a trobar millor i va treure energia de sota les pedres per tornar-se a posar les botes, obrir la porta del gimnàs i començar-se a entrenar. “Tornar-hi no ha sigut fàcil. He estat tres mesos parada, al llit i al sofà. Ha costat, però amb molt esforç ja estic tornant a disfrutar”, indica.

“Han sigut uns mesos molt dolents. Els últims dies he tornat a sentir-me esportista. El més dur ha sigut que m’hagi passat tot això a finals d’any. Si m’hagués passat al febrer no m’hauria preocupat tant; ara veia que el Dakar s’apropava i que no hi podia fer res... Ha sigut el pitjor”, comenta Sanz, que és conscient que no està en les condicions que li agradaria per afrontar un repte com el Dakar: “Aquest any ja ho veurem; és una incògnita saber com em trobaré. La motivació m’ajudarà, tinc ganes de disfrutar sobre la moto”.

Laia Sanz, que ahir va presentar el seu projecte per al Dakar al costat de KTM i Soficat Xerox, va recordar que li va costar molt tornar-se a entrenar després dels mesos obligats de descans. “El meu estat no era per anar al gimnàs, però tot m’ha ajudat a sortir de la roda negativa. Han sigut mesos de molts metges, de patir, de molta preocupació...”

L’èxit és ser-hi

Amb tot el que ha passat, per a ella l’objectiu d’aquest Dakar és clar: “Ser a la línia de sortida ja serà un èxit, però quan em posi el casc el que voldré serà donar gas i fer-ho el millor possible. No puc ser tan ambiciosa com altres anys, he de ser realista”. L’experiència, comptant que serà el seu novè Dakar, l’ajudarà. “Espero que hi hagi navegació, això m’ajudarà. Que siguin menys dies en condicions normals no m’agradaria, però ara em pot beneficiar. Tocarà patir, serà curt però intens”, avança.

La pilot de Corbera de Llobregat es va plantejar fins i tot deixar córrer el Dakar del 2019. “El primer és la salut. Si no hagués estat bé per anar-hi no hi hauria anat. Si no em veiés com em veig, la decisió hauria sigut no anar-hi”, va afirmar, i va agrair la “comprensió de l’equip”: “M’han donat molt suport. No he pogut anar al Marroc i Abu Dhabi a entrenar-me amb els meus companys. Em deixen anar al Dakar després de prendre decisions, i el metge de l’equip ha anat seguint tot el meu cas”, conclou, ara sí, somrient.