FÓRMULA 1
Esports 21/05/2019

Mor Niki Lauda, el tricampió que va tornar de les flames

El mític pilot austríac va morir dilluns en un hospital de Viena als 70 anys

Nuria García
3 min
Mor Niki Lauda, el tricampió que va tornar de les flames

BarcelonaLa Fórmula 1 va perdre dilluns una de les seves figures més carismàtiques, un dels pilots que més va lluitar tant dins com fora de la pista. Niki Lauda (Viena, 1949) va morir als 70 anys en un hospital austríac després de les complicacions derivades de les diferents intervencions a què ha hagut de ser sotmès recentment. I és que el mes d’agost passat els metges li van fer un trasplantament de pulmó que el va obligar a estar-se a l’hospital dos mesos, cosa que el va allunyar del pàdoc de la Fórmula 1, on era habitual veure’l amb la seva gorra vermella passejant sovint pel box de Mercedes, escuderia de la qual era president no executiu (i de la qual tenia un 10% de les accions). “El nostre equip ha perdut la llum. El Niki sempre va ser molt honest i totalment lleial. Va ser un privilegi comptar amb ell al nostre equip”, va assegurar ahir Toto Wolff, cap de Mercedes. Lauda, un dels artífexs que Lewis Hamilton signés per a l’escuderia alemanya, feia d’assessor dels pilots de l’equip quan podia ser als boxs, donant-los consells i ajudant-los en tot el que podia.

Lauda és l’últim gran campió que ha perdut la Fórmula 1, un pilot que l’1 d’agost del 1976, després d’un greu accident al circuit de Nürburgring, va tornar de les flames. Ell considerava que, des d’aquell dia al traçat alemany, tot el temps que va viure després havia sigut un regal. Aquell dia el Ferrari 312T amb què disputava el campionat es va incendiar quan va xocar contra el mur. Ell hi va quedar atrapat. Quan van aconseguir treure’l de la ferralla, el van portar a un hospital amb cremades importants a la major part del cos, unes quantes fractures i els pulmons malmesos després d’haver inhalat vapors tòxics. Fins i tot un capellà amic de la família va córrer a donar-li l’extremunció. Però ell, lluitador com ben pocs, va tornar a la vida. Encara havia de guanyar dos títols de campió del món de F1 més. Malgrat la gravetat de les lesions, Lauda va tornar a la pista sis setmanes més tard. A Lauda no li agradava parlar d’aquell episodi de la seva vida, però les profundes cicatrius que tenia al rostre i que ell intentava tapar amb una gorra s’encarregaven de recordar-l’hi constantment.

Aquell any 1976, el títol va ser per al britànic James Hunt, el seu gran rival a la pista, com va quedar palès a la pel·lícula Rush dirigida per Ron Howard. Però l’any següent sí que es va tornar a coronar, just abans de dir adeu a Ferrari i passar a Brabham el 1978 per disputar l’última temporada abans de la seva primera retirada. “No vull continuar donant voltes en cercles”, va dir llavors. Va baixar dels monoplaces per dedicar-se a l’aviació, la seva altra gran passió. Però el 1982 hi va tornar amb McLaren, l’escuderia amb què es va coronar per tercer i últim cop l’any 1984: es va imposar per tan sols mig punt de diferència al seu company d’equip Alain Prost després d’organitzar l’única vaga de la història de la F1 per lluitar pels drets dels pilots. El 1985 es va retirar definitivament amb 3 títols, 25 triomfs, 24 pole positions i 24 voltes ràpides, i va passar als despatxos. Primer a Ferrari, on va ser conseller de l’escuderia durant la dècada dels 90, i després a la direcció de Jaguar, càrrec que va ocupar tan sols el 2001. Tot i això, no va perdre el temps i com a dirigent de l’escuderia va criticar les ajudes electròniques que tenen ara els monoplaces de la F1. Assegurava que els cotxes actuals els podria conduir “fins i tot un mico”. Des del 2012 era el president no executiu de Mercedes, si bé va haver de lluitar també pel seu altre gran projecte: la companyia aèria que va crear a finals dels 70, quan es va retirar per primer cop. A principis dels 80, però, Lauda Air estava en números vermells i, després de rescatar-la diverses vegades, la va acabar venent a Austrian Airlines abans de fundar-ne una de nova, Niki, que va ser adquirida l’any 2011 per Air Berlin. Aquesta companyia alemanya va desaparèixer a principis d’aquest any i Lauda va tornar a adquirir Niki, rebatejada com a Laudamotion, i en va vendre primer el 75% de les accions i finalment el 100% a Ryanair.

“No crec que sigui una llegenda. A la gent que ho afirma els diria que continuo viu. Les llegendes són persones que ja són mortes i jo el que sempre he fet és buscar noves coses per fer a la vida, coses diferents”, deia Niki Lauda en entrevistes recents, irreverent com sempre. Ara, doncs, ja es pot dir que la F1 ha perdut una de les seves grans llegendes.

stats