Triomf per a la intel·ligència de Dovizioso

MontmelóCalor. Molta calor. 33 graus a l’ambient just en el moment de l’inici de la cursa de MotoGP a Montmeló. Com ja es preveia, la cursa catalana va estar marcada per les altes temperatures i pel rendiment dels neumàtics. Així doncs, el pilot més intel·ligent, el més pacient, el que ataqués en el moment oportú, el que triés millor el tipus de neumàtics, seria el que amb tota probabilitat pujaria al capdamunt del podi. La clau, com ja apuntaven tots els protagonistes en la jornada de dissabte, seria mimar els neumàtics per arribar a final de cursa en bones condicions. L’asfalt de la pista catalana, que no té gaire adherència, acabaria sent decisiu. I així va ser. Andrea Dovizioso, que fa una setmana havia demostrat que, malgrat anar curt d’energia -havia passat una mala nit-, podia guanyar, ahir a Montmeló ho va tornar a fer. “No ens ho esperàvem”, va dir l’italià. A les travesses pel triomf, tothom comptava amb Pedrosa, Márquez i Lorenzo, però Dovizioso va aconseguir a Catalunya la segona victòria en una setmana.

Amb les piles carregades i l’empenta que dona aconseguir el primer triomf de la temporada a Itàlia, davant els tifosis, l’italià va arribar al Circuit de Barcelona-Catalunya sense fer gaire soroll. Dissabte tan sols va aconseguir el setè millor temps, mentre el seu company a Ducati, Jorge Lorenzo, exhibia un gran somriure d’orella a orella després d’haver-se colat en la primera fila. Però durant la cursa, ahir, tot va ser diferent. Dovizioso, que va muntar el compost dur al davant i el mitjà al darrere (com els pilots del Repsol Honda, Marc Márquez i Dani Pedrosa), va fer una bona sortida i en tan sols una volta ja havia guanyat dues posicions. La retirada d’Aleix Espargaró després de trencar el motor de la seva Aprilia el va fer escalar-ne una més. Ja era quart. De Jorge Lorenzo, que va començar la cursa liderant, però que va perdre corda aviat, va desempallegar-se’n a la sisena volta. Tercer. A Marc Márquez el va avançar a final de recta a la vuitena volta i, instal·lat en la segona posició, va decidir prendre-s’ho amb calma. La velocitat punta de la Ducati és superior a la de l’Honda i, coneixedor del potencial de la seva moto, Dovizioso va ser pacient i intel·ligent. Pacient perquè va triar el moment oportú per superar Pedrosa, l’últim escull que el separava del triomf. I intel·ligent perquè va esperar darrere del de Castellar del Vallès nou voltes. Cada vegada que arribava a final de recta, després de passar per meta, li ensenyava la roda i tornava a situar-se darrere d’ell. Com per demostrar a Pedrosa, amb qui havia compartit equip fa uns anys, que era allà, que no s’oblidés d’ell. Pedrosa, un dels pilots del Mundial que millor cuida els neumàtics gràcies al seu estil de pilotatge, no va imposar un ritme excessivament alt, al contrari. I això va permetre que el grup no s’estirés en excés, amb ell, Dovizioso i Márquez al davant i Jonas Folger intentant enganxar-s’hi per demostrar que una Yamaha (malgrat no ser de l’equip oficial) podia estar lluitant a Montmeló amb les Ducati i les Honda.

Intel·ligent, l’italià va esperar. “Pensava que el rival seria el Marc, però al final ha sigut Dovizioso”, reconeixia Pedrosa, que va confirmar que el neumàtic havia “patit molt”. “He intentat gestionar els neumàtics per si podia fer alguna cosa al final, però Dovi estava molt fort i no he pogut fer res”, va sentenciar. Dovizioso va avançar Pedrosa en la frenada de final de recta. De nou, la velocitat punta de la Ducati va marcar la diferència quan ell va voler. “Amb la temperatura de la pista ha sigut molt difícil”, va dir l’italià, que assegurava que, de moment, no pensa en el lideratge del Mundial, que manté Maverick Viñales, amb set punts d’avantatge. I és que, com durant tot el cap de setmana, les Yamaha van tornar a patir. Viñales va acabar en una discreta desena posició i el seu company d’equip, Valentino Rossi, va ser vuitè.

A vuit voltes per al final, amb la Ducati de Dovizioso allunyada, Márquez va superar Pedrosa per ser segon. “Dimecres quan vaig arribar aquí ja li vaig dir a l’equip que volia arriscar, i ho he fet”, va comentar el de Cervera. Cinc caigudes en tot el cap de setmana, l’última ahir al warm-up, li van servir per saber on era el límit. I a l’hora de la veritat, va aguantar sense rodolar per terra. “Soc fort i crec molt en mi”, afegia, amb confiança. A Montmeló va sumar el seu podi número 93 al Mundial, tants com el seu dorsal.

Segon triomf per a Àlex Márquez

El petit dels Márquez va aconseguir un triomf sense oposició a Montmeló. L’Àlex, que arrencava des del primer lloc de la graella, no va permetre que ningú el superés en la sortida i, quan va veure pista lliure, va escapar-se tot sol. “Tant de bo es disputessin 18 curses a casa”, va dir el cerverí, satisfet amb la feina feta. “El més important no és només guanyar, sinó també com ho hem fet i com ho han fet els nostres rivals. A Moto2 el factor psicològic és molt important i estem molt forts”, va sentenciar. El podi de la categoria intermèdia el van completar Mattia Pasini i Thomas Lüthi, que va retallar distàncies amb Franco Morbidelli. L’italià segueix líder del Mundial, però amb tan sols set punts d’avantatge sobre el suís.

Mir, més líder de Moto3

A la categoria petita, el guanyador va ser Joan Mir. El mallorquí va celebrar amb un nou triomf que l’any vinent correrà a Moto2 amb l’equip Estrella Galicia 0,0 Marc VDS. De nou, la cursa va ser apassionant i no es va decidir fins al final. Mir, que va arrencar l’última volta tercer, va guanyar per davant de Romano Fenati i Jorge Martín. El mallorquí va dedicar el triomf al també balear Luis Salom, mort l’any passat a Montmeló. Just quan va passar pel revolt on Salom va patir l’accident, Mir va baixar de la moto i va fer un petó a l’asfalt.