MOTOR - MOTOGP

A l'elit de l'esport més enllà dels 40

Valentino Rossi celebra el seu 40è aniversari a punt d'iniciar el seu 20è any a la categoria reina

Valentino Rossi celebra aquest dissabte el seu 40è aniversari. Nascut el 1979, el pilot italià està a punt d'iniciar la seva 20a temporada a la màxima categoria del Mundial de motociclisme, cosa que representa més de mitja vida al campionat del món, comptant les dues temporades que va estar a 125 cc i les dues de 250 cc. De fet, és l'únic dels integrants de la graella que va córrer curses de l'antiga categoria dels 500 cc.

"Mai hagués imaginat córrer tant de temps, però tampoc mai em vaig preguntar si ho faria fins als 40. El meu somni sempre havia sigut ser pilot. Potser uns altres ho faran en el futur, però el més important no és arribar als 40 sobre la moto, sinó seguir sent competitiu. Estic convençut que si podem millorar la moto aquest any, serem forts", assegurava recentment Rossi al programa italià 'Dejaay'.

Després de complir el seu primer any a la categoria reina sobre una moto japonesa (és a dir, exceptuant els dos anys que va estar a Ducati) sense haver aconseguit cap triomf, Rossi espera que les millores que Yamaha ha aconseguit aquest hivern donin resultat i pugui lluitar pel seu desè Mundial, una xifra que persegueix des de fa deu anys, quan es va coronar per últim cop.

En cas d'aconseguir-ho, no seria el primer esportista que passa de la quarantena que aconsegueix èxits, però sí que seria el primer pilot de la categoria reina del Mundial, ja que el més veterà que s'ha coronat en la història del campionat va ser Leslie Graham, amb 37 anys i 340 dies. Però, si ampliem l'àmbit, alguns esportistes d'altres disciplines van aconseguir els seus primers títols quan ja havien deixat enrere els 40 anys.

En el món del motor, si bé no en les motos però si en la F1, trobem dos exemples: Juan Manuel Fangio i Michael Schumacher. El primer va debutar al Mundial amb 39 anys i va ser campió als 40, 43, 44, 45 i 46. En canvi, l'alemany, que va guanyar set títols mundials, es va retirar però va tornar a la competició el 2010 i va ser pilot de F1 fins al 2013, quan tenia 44 anys.

Pel que fa als esports en què hi ha hagut més esportistes veterans a l'elit destaca el bàsquet, ja que hi ha diversos jugadors d'aquest esport que han jugat, sobretot a la NBA, fins més enllà dels 40 anys. És el cas de Vince Carter, que amb 42 anys disputa la seva 19a temporada a la NBA vestint la samarreta dels Atlanta Hawks. N'hi ha altres exemples, com el de Manu Ginóbili, que es va retirar a l'agost als 41 anys quan jugava als San Antonio Spurs, a la NBA. Amb 42 anys es va retirar Kareem Abdul-Jabbar com a màxim anotador, taponador, rebotejador defensiu i sent qui més partits i minuts va disputar de la història de la NBA, mentre que Michael Jordan es va retirar als 40 anys (el 2003) i en la seva última temporada en actiu va anotar 40 punts en un partit i es va convertir en el primer jugador que ho aconsegueix amb 40 anys.

També hi ha molts exemples en el món del futbol, sobretot pel que fa a la posició de porter, com ara Buffon i Zoff. Gianluiggi Buffon té 41 anys i segueix en actiu com a porter del PSG després d'haver guanyat un Mundial, nou lligues italianes i una Copa de la UEFA, entre altres títols, a més de ser considerat el millor porter de la Lliga de Campions 2017 per la UEFA. Dino Zoff es va retirar als 41 quan era el porter de la Juve i després de 22 anys en actiu. De fet, l'any 1982 va guanyar el Mundial als 40 anys i es va convertir en el campió més veterà de la història. Però no tot són porters: Amedeo Carboni, exdefensa del València, va jugar fins als 41 i va ser el segon jugador més veterà que va jugar un partit de Lliga i el més gran que va guanyar una competició de clubs a Europa, la Copa de la UEFA del 2004. A la Lliga també hi ha exemples com Ricardo López, Valerón, Donato... i fora de la competició domèstica també hi ha Roger Milla, que es va convertir en el jugador més gran que competia en un Mundial després d'haver-hi participat quan ja havia bufat 45 espelmes.

46 anys i encara en actiu

També a prop nostre hi ha el cas de José Javier Hombrados, actualment porter del Balonmano Guadalajara després del seu pas per Qatar. Ara té 46 anys i al seu palmarès hi ha set Copes del Rei, 8 Lligues Asobal, 2 Mundials de Clubs, 4 Supercopes d'Europa i un or Mundial, entre d'altres, mentre que també és destacable el paper de Jesús Ángel García Bragado, que als 45 anys es va convertir en l'atleta que ha disputat més mundials i, de fet, no descarta arribar als Jocs Olímpics de Tòquio 2020 després d'haver participat en set cites olímpiques i en 12 Mundials. També hi ha el cas de l'atleta jamaicana Merlene Ottey (retirada als 42), que va batre el rècord de participant més gran en els europeus d'atletisme de Hèlsinki 2012 i que, amb 40 anys, va aconseguir la medalla de plata als relleus 4x100 als Jocs Olímpics de Sydney 2000.

Tom Brady, amb 41, és un dels esportistes en actiu veterans més coneguts, ja que el quarterback dels New England Patriots segueix sumant reconeixements després d'haver participat en 9 Superbowls i d'haver-ne guanyat sis. En el món del beisbol també hi ha Ichiro Suzuki, que amb 45 anys segueix en actiu i que va acumular 10 temporades amb més de 200 'hits', la ratxa més llarga de qualsevol jugador. Als Estats Units també jugava George Blanda, que va morir el 2010 després de convertir-se en l'anotador líder de la NFL i d'haver jugat fins als 48 anys, fet que li va valer el títol de jugador més gran en participar en un partit de la lliga de futbol americà. El jugador d'hoquei gel canadenc Gordie Howe, mort el 2016, va jugar fins als 52 i ostenta el rècord de partits diputats a la NHL: 1.767.

La nord-americana Dara Torres va convertir-se el 2008 en la primera nedadora dels EUA que competia en cinc Jocs Olímpics (1984, 1988, 1992, 2000 i 2008). L'última cita la va afrontar amb 41 anys i després de donar a llum la seva filla, però tot i això va penjar-se tres medalles de plata.

Més val tard que mai

Hi ha altres casos, com els esmentats de Merlene Ottey i Fangio, en què l'esportista va aconseguir els èxits quan ja havia fet els 40. A la llista també cal afegir el boxejador George Foreman: després d'estar 10 anys allunyat dels rings va decidir tornar el 1987 per convertir-se en el campió del món dels pesos pesats amb 45 anys després de guanyar el combat amb Michael Moorer. En el món del golf destaca Jack Nicklaus, que va guanyar el seu 18è torneig gran de golf amb 46 anys i va ser el guanyador més gran en la història d'aquests tornejos. Per acabar, també cal destacar la fita del ciclista Chris Horner, que encara està en actiu però que va aconseguir el seu millor resultat als 41 anys, quan va guanyar la Vuelta a Espanya del 2013 i es va convertir en el corredor més gran que guanya una de les grans voltes.

Rossi, doncs, té grans exemples en què emmirallar-se, però de ben segur la seva capacitat d'adaptació a les novetats de pilotatge del Mundial, el seu anhel d'aconseguir el seu desè títol i les ganes de gaudir sobre la moto són el que el fa mirar al futur amb optimisme. I és que, pel que ell diu, encara hi ha 'Il Dottore' per a estona.

Més continguts de