SOBRE RODES

Un oasi enmig del desert

Aquest diumenge comença el Dakar a l'Aràbia Saudita, deu anys després de fer-ho a l'Amèrica del Sud

Sembla que s’ha posat de moda que les competicions esportives es traslladin a la zona pèrsica i a l’Orient Mitjà: allà hi ha virolla, i els diners ja se sap, poden comprar-ho –gairebé– tot. Avui comença a l’Aràbia Saudita el Dakar, un ral·li que després de deu anys a l’Amèrica del Sud busca nous territoris. Quan es va anunciar va cridar l’atenció, ja que és un país on les lleis d’inspiració islàmica són severes i on es vulneren els drets humans. A més, és un país on fins fa poc les dones no podien conduir, però ara hi aniran dones (com la catalana Laia Sanz) a disputar una cursa. Entenc que qui ho va decidir va posar en una balança els pros i els contres i que van guanyar les coses favorables: desert verge, paratges desconeguts...

L’ASO, organitzadora del ral·li, ha enviat als participants una guia amb les recomanacions que han de seguir per evitar embolics. Que les drogues i l’alcohol estiguin prohibits em sembla bé, és una competició esportiva. I no menjar carn de porc durant aquells dies tampoc és tan greu. “Ens inventarem alguna cosa per passar sense fuet”, em deia Nani Roma, intentant treure ferro a l’assumpte. Però hi ha dos temes que xoquen bastant: el tema del codi de vestimenta, que allà se segueix amb estricta rigorositat, i el de les carícies en públic. Els i les participants diuen que volen esperar-se a arribar allà per veure què passarà, que esperen que dins del bivac tot sigui més lax, o sigui, que no calgui seguir fil per randa les recomanacions. És a dir, que esperen, mai millor dit, que el bivac sigui un oasi enmig del desert. Perquè... què passarà? ¿Mentre que dins del bivac qualsevol pilot que hi tingui la seva parella podrà fer-li un petó, fora del bivac una parella no es podrà ni donar la mà perquè va en contra de la decència pública? ¿Mentre dins del bivac les dones podran anar en pantalons curts, a fora hauran d’anar tapades de dalt a baix? Entenc que el fet que competicions esportives vagin a aquests països els pot ajudar a obrir-se, però si a nosaltres ens xoquen algunes recomanacions fetes als participants del Dakar, a ells també els xocarà veure que dins d’aquelles fronteres els que hi viuen faran coses que ells tenen prohibides.

Estic segura que a nivell esportiu serà un Dakar emocionant: nous territoris, noves normes i un desert que tothom que l’ha trepitjat diu que és espectacular, molt africà. El sempre reclamat retorn als orígens sembla que es fa realitat. ¿Però a quin preu? El Dakar se celebrarà en un país on es persegueix l’homosexualitat i on les dones tenen limitades les seves llibertats i els seus drets. La caravana hi anirà a competir i després tornarà cap aquí, mentre allà les dones seguiran havent de demanar permís al pare o al marit per treure’s el passaport.