I si no fos pels diners?

Jordi Mboula, màxim golejador del Barça a la Divisió d’Honor Juvenil (11 dianes) i a la Youth League (7), ja s’ha fotografiat amb la samarreta del Mònaco, l’entitat monegasca ha abonat els tres milions d’euros que costava el traspàs i el debat sobre el paper del planter barcelonista en el futur esportiu del club ha revifat. Al principat han presentat a Mboula una oferta econòmica convincent però, al mateix temps, li han assegurat que tindrà minuts al primer equip monegasc, campió de la Ligue 1 i participant de la Champions. El Barça va intentar retenir el jugador amb una proposta econòmica en la línia de la del Mònaco, mitjançant un esforç suplementari al que es va imposar l’entitat per mirar de defensar-se de les ràtzies dels clubs més de possibles, una idea salarial pensada per a aquells jugadors que completen l’últim trienni al futbol base i que els tècnics veuen aptes per saltar al filial. A més, continuen jugant al Barça, fet que el capità del B, el defensa Sergi Palencia, ignorat per als entrenaments del primer equip, considerava dijous “un orgull per als que som culers de tota la vida i un privilegi”. El factor sentimental, però, es pot erosionar si es comprova que els dotze futbolistes formats al planter a qui Luis Enrique ha alineat aquesta temporada (excloent Piqué i Alba, que van abandonar la base culer durant la seva formació) han gaudit d’un nombre similar de minuts, entorn als 16.000, que els quatre estrangers més utilitzats exceptuant Messi, al club des de fa setze anys. En la temporada en què Munir, Sandro i Bartra emprenien nous reptes, els sis futbolistes del B que han col·laborat amb el primer equip han sumat 529 minuts, la meitat dels acumulats pels cinc a qui Luis Enrique va requerir la campanya passada i 83 menys dels totalitzats per Sandro i Munir, únics convocats del filial, en l’any del triplet.

Mboula marxa amb divuit anys i havent disputat només una hora i quart a Segona B. Palencia creu que “el primer equip atrau molt, però les etapes s’han de cremar quan toca”, però al mateix temps un trident d’atac indiscutible i la incorporació de reforços forans per ocupar un rol de suport no són, precisament, un estímul. Possiblement el club no troba a casa aquell jove amb ganes de menjar-se el món i que, bo i acceptant el paper de debutant, previngui els titulars del seu potencial, tal com la direcció esportiva desitja, però els fitxatges no han interpretat gaire bé aquest guió. Esclar que no tots els jugadors a qui es prediu un futur al Camp Nou han d’arribar-hi, però també és cert que són fora del club homes que haurien pogut assumir perfectament aquesta funció. En un entorn infestat d’ avida dollars, els diners amenacen La Masia, però el problema, segurament, és més complex.

Més continguts de