04/05/2021

No s'ha d'esperar més

2 min
L'expedició institucional del Barça a València.
Disponible en:

Tenia previst esperar el resultat del Barça de Koeman a Mestalla per escriure aquesta columna. Com si l'absència de Joan Laporta a la llotja de l'estadi Johan Cruyff per assistir a la classificació per a la final de Champions del Barça femení no tingués prou substància. Com si no fos prou important més enllà del resultat del primer equip masculí. Com si tingués justificació que el president del club no assisteixi a un partit històric perquè és la segona vegada que el femení entra a una final i és l'únic conjunt de la Lliga Iberdrola que ho ha aconseguit. Hi havia suficients i múltiples motius per sentir-se orgullós i secundar de la manera més visible possible, amb la presència a l'estadi, l'equip que el 16 de maig jugarà la final de la màxima competició a Göteborg. Però no.

La justificació és que, a causa del protocol covid de la LFP, Laporta i companyia –que en són uns quants: els vicepresidents Rafael Yuste i Antonio Escudero; el tresorer Ferran Olivé, el vocal Joan Solé, el CEO Ferran Reverter, el director de futbol Mateu Alemany, el secretari tècnic Ramon Planes, el director de relacions institucionals Guillermo Amor i l'adjunt al president en matèria esportiva Enric Masip– no podien tenir cap contacte amb la bombolla de l'equip masculí. És a dir: que no podien viatjar al mateix avió. Un partit era a les dotze del migdia. L'altre, a les nou de la nit. Hi havia prou temps per poder assistir a les dues cites i a l'única cosa a la qual havia de renunciar Laporta era a desplaçar-se amb l'avió privat dels futbolistes. La seva elecció és visible. I la seva falta de respecte també. Fins i tot hi ha una fotografia de tots els absents amb el puny enlaire, senyal de la victòria, celebrant eufòrics l'èxit del femení a València al costat d'una pantalla gegant en la qual es veu, per exemple, Leila Ouahabi, a la qual un mes abans de ser president del Barça Laporta ni coneixia. Ni li sonava el nom.

Per descomptat, també hi ha un tuit de Joan Laporta en català, castellà i anglès lloant l'estil, feina, compromís i passió de les jugadores. Just el que li ha mancat a ell, fil per randa i en qualsevol idioma. El postureig era això. I no cal esperar a veure què fa l'equip masculí a Mestalla per adonar-se'n.

stats