De no veure la SuperBowl a aixecar un títol

BarcelonaBruno Solé té 15 anys i una història esportiva semblant a les que apareixen a les pel·lícules. El barceloní va viatjar als Estats Units per millorar el seu anglès, però a les poques setmanes es va convertir en el kicker dels Black Hawk/Warren Warriors, un equip de futbol americà que va trencar tots els pronòstics i es va proclamar campió de la final estatal D7 a Wisconsin. “El meu equip havia començat a entrenar, un dia em van veure xutar i els va semblar que ho feia molt bé, així que em van proposar d’entrenar amb ells”, confessa el jove. La progressió va ser increïble i ben aviat es va convertir en un especialista en xutar la pilota ovalada. “Van anar passant les setmanes i l’equip anava guanyant. A la tercera fase del play-off ens va tocar contra l’equip que més feina ens va donar durant tota la temporada. Vam preparar el partit molt bé i ells no tant, així que vam aconseguir la victòria i ens vam classificar per a la final”, recorda. El partit pel títol els va enfrontar als Edgar Wildcats, rival al qual van superar per 6-0. “A la final nosaltres vam fer un touchdown i ells dos, però els seus van ser anul·lats”, explica el català, que mai abans havia jugat a futbol americà.

“Abans d’anar als Estats Units jo ni tan sols veia la Superbowl, però sabia que existia. Com que es juga tan tard, no em quedava despert, però ara sí que tinc ganes de veure partits. Qui ho havia de dir! Estic sorprès per com ha canviat la meva vida en tan poc temps. Els nord-americans no saben xutar gaire i, a més, no ho practiquen sovint. La majoria, en canvi, tenen una bona passada. Crec que vaig aterrar a l’equip en l’any correcte, ja que l’ambient que es viu és molt bo. La unió és molt bona i això es trasllada del vestidor al camp de joc”, diu Solé, que s’ha convertit en un dels herois de l’equip. “El públic ens anima molt i quan em preparo per xutar criden el meu nom. És com a les pel·lícules. El meu institut no havia somniat mai amb un èxit així. Després de guanyar la final ens van preparar una mena de desfilada i tots els alumnes del centre ens van fer un passadís aplaudint. No m’ho esperava i va ser molt emocionant”, assegura.

Un entorn hospitalari

Una peça clau a l’hora d’explicar la ràpida adaptació de Solé als Estats Units és l’entorn hospitalari al qual ha anat a parar. “Vaig tenir molta sort amb la meva família d’acollida, que és molt simpàtica i em va ajudar molt. Visc amb l’alcalde de Warren, que és un poble molt acollidor. Aquí fa fred, però l’esport es viu de manera molta intensa i apassionada”, recorda.

La jugada clau de la final la van protagonitzar Ethan Williams i Cayden Milz, i va incloure una passada lateral molt arriscada que va sorprendre els jugadors de l’equip rival. Ser campió de la final estatal no és qualsevol cosa. “Quan guanyes tens dret a un anell de campió, com passa a la NBA. Si pagues 200 dòlars, te’l pots quedar. La meva escola em va pagar la meitat i el meu amfitrió em va ajudar a pagar l’altra meitat. Va aconseguir la col·laboració d’un grapat de petits comerços, que van posar diners per ajudar-me a tenir el meu premi”, relata el jove de 15 anys, que no té clar si seguirà fent carrera amb el futbol americà.

“El meu entrenador [Cory Milz] em va dir que podria fer algunes trucades i aconseguir-me una plaça en un college ”, avança, encara sense saber si l’èxit viscut es convertirà en el punt de partida d’un objectiu encara més ambiciós. El ventall de possibilitats que se li obren és inesperat. La NFL està seguint les passes de la NBA i s’està globalitzant cada vegada més. Fa unes setmanes, per exemple, l’aragonès J. J. Arcega-Whiteside, nebot dels mítics jugadors de bàsquet Fernando i Pepe Arcega, va anotar un touchdown amb els Philadelphia Eagles.