Quan un noi de 16 anys és qui revoluciona el Camp Nou

PeriodistaLes victòries, en general -i en el cas concret del Barça, Messi-, ajuden a tapar moltes coses d’un equip que no rutlla. D’un equip que a casa ensenya una cara i que lluny del Camp Nou n’ensenya una altra de ben diferent, quan es mostra vulnerable i inoperant. Amb l’argentí damunt de la gespa d’inici es va veure un Barça que va sortir intens, concentrat i amb bona circulació, fins i tot amb un Suárez que travessa un moment nefast. Quan Messi va notar molèsties i es va anar apartant del joc, es va començar a veure un equip cada cop més insegur, mentre que el Vila-real començava a aixecar el cap i Cazorla -que, després de tot el que ha passat, torna a jugar a futbol com els àngels- escurçava distàncies.

L’argentí ja no va sortir després del descans i el Barça ja no va millorar. Es va descontrolar i es va trencar, fins al punt que tant el Barça com el Vila-real podien fer gol. Els blaugranes, sense ensenyar la pobra versió que han mostrat fins ara a domicili -això seria imperdonable davant l’afició-, tampoc aconseguien imposar el seu joc a casa, on sí que ho havien fet fins ara. En aquest context, lluny del control, l’afició s’animava amb les corredisses de Dembélé i poc més. Massa poc per a un equip que va acabar visiblement cansat i al qual se li ha d’exigir més, per més que sigui evident que l’absència de Messi condiciona.

A Griezmann lluny de casa no se l’ha vist i a l’estadi s’ha mostrat massa intermitent, tot i la qualitat que té. El francès demana temps per adaptar-se a un “futbol nou”, però ¿on queda l’argument de “fitxatge de rendiment immediat” que tant ens van vendre a l’estiu? Luis Suárez, tret dels dos bon gols puntuals contra el València, ha decebut minut rere minut. Els centrals no tenen relleu clar i Arthur comença els partits brillant, però acaba massa cansat. Per sort, això tot just acaba de començar i hi ha molt marge de millora. Mentrestant, la principal il·lusió la segueix aportant un noi de 16 anys: Ansu Fati va ser qui més va portar de corcoll la defensa rival i qui més va il·lusionar l’estadi.