El dijous 19 d'abril Sandro Rosell va agafar l'Audi que li pertoca conduir com a president del Barça i se'n va tornar cap a casa. Eren les nou del vespre, se li havia anul·lat un sopar amb un editor de premsa i, en els deu minuts escassos de trajecte entre el Camp Nou i casa seva, rumiava el que li acabava de passar al club.
Durant tres hores s'havia reunit, a la sala París, amb el Senat, els socis més veterans, que, com ja succeïa amb altres juntes, solen tenir, de tant en tant, una llarga sessió amb el president de torn per dir-hi la seva. Pel cap baix, ho fan un cop per temporada. En aquesta ocasió, Rosell es va trobar amb una resposta inesperada sobre un tema que va centrar bona part del debat. Els va sondejar sobre què els semblaria si, en comptes de remodelar el Camp Nou, es pensés a construir un nou estadi amb totes les comoditats del segle XXI, molt a prop de l'emplaçament actual. Van intervenir uns quants socis, gairebé tots en un mateix sentit, i Rosell va retenir dues idees. Una, que fins i tot algun soci gran expressava que ell ja no veuria, apuntava que calia fer un nou estadi més còmode i amb més serveis. I, segona, que aquells socis i sòcies de setanta anys en amunt recordaven com va ser d'important passar de les Corts al Camp Nou. Qui s'esperava que a la gent li faria mandra un canvi o que la nostàlgia els tornaria conservadors anava errat.
L'estadi actual, inaugurat el 1957, ha quedat vell, incòmode, amb massa pedaços i estèticament molt lluny dels camps que s'han inaugurat els últims cinc anys. En temps del vicepresident Ferran Soriano, ell mateix es va encarregar de fer una auditoria de bigues i fonaments per veure si, més enllà de l'estètica, l'estadi podia aguantar dècades o calia fer-ne un de nou (aleshores el globus sonda el va situar a la muntanya de Montjuïc). El Camp Nou, però, va passar la prova de la resistència i, de seguida, se'ns ensenyava l'acolorida remodelació de Sir Norman Foster. El seu projecte del 2007, que significava la inversió econòmica més gran de la història del Barça, actualment està desestimat sense que el club no hagi explicat encara què va costar la maqueta, elaborar aquest projecte -que encara es pot veure a la seva web (fosterandpartner.com)- i dur l'arquitecte per fer una festa de presentació. I el soci no hi podia dir res.
El referèndum
Ara, un cop es trobi el finançament exterior per pagar totes les obres (que ja intuïm que vindrà dels països del petroli), Sandro Rosell ens va descobrir que prepararà un referèndum per quan toqui sobre una decisió vital per al futur del Barça. Es podrà votar si ens estimem més remodelar el Camp Nou, amb un projecte acotat i definit, que duri tot un segle i molt allunyat dels costos de Foster, o bé construir un nou estadi cinc estrelles que duri, pel cap baix, per sempre més. Serà un debat social apassionant i és molt sa, i democràtic, que hi puguem votar. Fins ara, què sabem de les dues opcions?
El directiu encarregat de patrimoni va explicar a RAC 1 que la reforma del Camp Nou podria costar entre 100 i 150 milions d'euros. Aquests canvis, que durarien dues temporades i que impossibilitarien que tots els abonats anessin al futbol, estudiarien traslladar, a l'exterior del Camp Nou, totes les comunicacions verticals. És a dir, que les escales, que ara són dins de l'edifici des del 1957 amb la construcció i des del 1982 amb la inauguració de la tercera graderia, passarien a ser exteriors, com passa per exemple a San Siro i al mateix Bernabéu. La intenció del club, a principis d'any, era fer un estudi de mercat, amb socis i abonats, per saber quines necessitats expressava el soci.
Del nou Camp Nou no se sap quant costaria però sí on seria. Més a prop encara de la Diagonal, a la sortida cap a Esplugues. Hi podria haver una permuta de terrenys amb les pistes universitàries. Allà hi hauria prou metres quadrats per construir un Camp Nou amb la mateixa capacitat, més visibilitat, comoditat d'accés i totes les graderies cobertes. A més, s'hi podria construir aparcament, el nou Palau i l'espai Barça, que era una promesa electoral de l'equip de Rosell el 2010. De moment, l'alcalde Xavier Trias va admetre la setmana passada, en una entrevista a COMRàdio, que li agrada aquesta idea i que hi podrien treballar. De moment, es pot avançar en la idea, però el procés és trobar els diners (i saber a canvi de què), que el soci voti si remodelació o nou Camp Nou i, després, ja es veu a venir, ens barallarem pel nom. Hi haurà qui proposarà que es digui Estadi Josep Guardiola, farem campanya perquè no es digui Estadi Dubai i, al capdavall, tots n'acabarem dient Camp Nou.
