Un pare i els seus fills jugant plegats a la Divisió d'Honor

BarcelonaQuan el president del Club Tennis Taula Olot, Enric Llagostera, va veure arribar una família sencera al pavelló on s’havia de jugar una jornada de la Divisió d’Honor masculina, es va quedar una mica sorprès. Aquell cap de setmana del 13 de març encara no estava permesa l’entrada de públic, però per la porta entrava una parella amb els seus fills. Llagostera sabia qui era el pare, Joan Barberà Petit, un periodista esportiu de La Xarxa molt conegut en el món del tenis taula, ja que porta mitja vida jugant-hi. "Els nens en condició de què venen, Joan?", va preguntar. Doncs venien a jugar, malgrat tenir 9 i 11 anys. Quan es van posar a escalfar-se, els rivals encara no tenien clar si apareixerien dos adults a última hora. Però no, tres membres de la mateixa família van defensar l'equip del Club Natació Sabadell aquell cap de setmana. Per al pare, va ser un retorn a les arrels. Per als dos nens, una experiència sorprenent. Amb menys de 12 anys, ja han jugat contra rivals en categoria absoluta.

"Coses de la pandèmia. La lliga de tenis taula havia de començar a l’octubre. Però ho van posposar al gener, i després al març, amb la creació d'un sistema de grups", explica Joan Barberà, el pare. Els grups de 10 equips es van dividir en subgrups de cinc, per concentrar el calendari i facilitar les coses, i que en un mateix cap de setmana un equip arribés a jugar contra tres clubs més. "Ara la normativa diu que no es poden ajornar partits. I també costa passar jugadors d’una categoria a l’altra per evitar contagis. Si un cap de setmana participes en un partit de Primera Nacional, per exemple, el següent no pots anar a reforçar l’equip de Divisió d’Honor", explica Barberà. Quan tres dels quatre jugadors de l’equip de Divisió d’Honor del CN Sabadell van acabar tancats a casa confinats, l’equip vallesà tenia un problema, ja que només tenia un jugador disponible, Ferran Brugada. Els altres jugadors de l'entitat, com els juvenils, havien participat en duels d’altres categories una setmana abans, així que l’entrenador Alex Bocanegra es trencava la closca buscant una solució. "Xerrant per telèfon amb ell, mig en broma, li vaig dir que ens tocaria anar a nosaltres a completar l’equip", recorda Barberà, membre de la comissió de tenis taula del CN Sabadell i exjugador de diferents equips catalans. "Per diferents motius, nosaltres no anem gaire a les instal·lacions del club, ens entrenem a casa amb una taula que tenim tres cops per setmana. Això ens permetia evitar haver de passar la quarantena com altres jugadors. És una situació sorprenent, però els nens s'ho van passar bomba", explica Barberà, que, 16 anys després de l'últim cop, va tornar a jugar un partit de la Divisió d’Honor. A Olot, l'equip del CN Sabadell el van acabar component tres membres de la mateixa nissaga, a més de Ferran Brugada. "Vaig plantar cara", reivindica somrient Barberà, un jugador acostumat a guanyar títols en categoria de veterans.

El seu fill gran, Joan Barberà Soler, té 11 anys i és aleví de primer any. El Quim en té 9 i encara és benjamí. Però els va tocar jugar contra adults en un cap de setmana especial. "La gent ja va entendre que era per culpa del covid-19, li hauria pogut passar a qualsevol equip. Abans del primer partit contra l’Olot, el seu entrenador anava preguntant quan arribaven els altres jugadors... pensaven que estàvem de broma", recorda. Poder arribar als pavellons, compondre els equips i complir amb els protocols s'ha convertit en un trencaclosques per als responsables d'esports com el tenis taula, en què sol ser normal que un jugador pugui defensar diferents equips del mateix club si cal, per omplir baixes. Però, amb la creació de les bombolles, el CN Sabadell va haver de decidir entre no jugar o veure la part positiva del cas fent d'un problema una experiència per recordar. "Després tothom es va portar molt bé. Els jugadors dels equips rivals van saber jugar els partits contra dos nens. Allargant les jugades, permetent que poguessin gaudir d’aquesta experiència. Van poder guanyar punts, va ser molt bonic. El gran ja ha anat amb la selecció catalana de la seva categoria, viatjant a Hongria, però no deixava de dir que aquesta és la millor experiència que ha viscut". En el primer partit, l’Olot es va imposar per 0-6. Després els sabadellencs van caure contra el Calella i el Girbau Vic de manera més ajustada, per 2-4. "La meva dona, la Queralt, era fora seguint-ho per YouTube, ja que no podia entrar. I entre partit i partit va anar a visitar volcans amb el Quim. Va ser un cap de setmana diferent", bromeja Barberà, que, curiosament, havia abandonat la pràctica d’aquest esport quan va ser pare, per poder conciliar vida professional, personal i la passió per l’esport. "Vaig tornar a jugar quan vaig fer els 40, per entrar a la lliga de veterans, que es fa entre setmana i és una competició molt bonica, amb un ambient molt maco, en què sempre sopes després dels partits", rememora parlant dels temps d’abans de la pandèmia. Fa molts anys, Barberà havia pujat a la Divisió d’Honor amb el Mediterrani de Barcelona, quan era el top ten de jugadors espanyols de categoria sub-21, i es va enamorar d'aquest esport quan va canviar d’escola a la seva ciutat, Sabadell. "Els nens, com m’havia passat a mi, van començar a jugar a futbol, però també s’han decantat pel tenis taula", treu pit. La pandèmia ho ha alterat tot, però per als dos nanos també ha significat una oportunitat per conèixer des de dins com és jugar a l’elit. De ben segur que ara somien poder tornar jugar en aquesta categoria amb el pas dels anys.