Esports 28/03/2018

Un partit per fer afició i omplir el Mini

El Barça, esperonat pel 2-1 de l’anada, buscarà la remuntada contra un Lió que servirà de reclam

i
Natalia Arroyo
4 min
Patri Guijarro lluitant per una pilota amb Dzsenifer Marozsán durant el partit d’anada a Lió. Totes dues van marcar un gol per al seu equip.

BarcelonaIsabelle Bernard va quedar enamorada del futbol femení la primera vegada que va presenciar en directe un partit del primer equip femení de l’Olympique de Lió, el 2007. S’enfrontava al vigent campió d’Europa, l’Arsenal Ladies. “Va ser un partit fabulós! -relata a l’ARA, encara eufòrica-. En soc seguidora des d’aleshores, és un futbol molt més pròxim i més amable”. Avui, des de la llotja del Miniestadi, no es perdrà cap detall de l’espectacle que oferiran el Barça i l’Olympique de Lió en la tornada dels quarts de final de la Champions (19 h, Barça TV). Tampoc es perdran la festa els 35 aficionats francesos que s’han desplaçat des de Lió durant tota la nit amb l’autocar muntat pel club de fans OL Ang’Elles, el grup de suport que Bernard va crear el 2011 i que té gairebé 300 membres afiliats. “Vam ser el primer club de seguidors exclusivament d’un equip femení”, presumeix.

Sense les brasileres, però amb Mariona recuperada

Andressa Alves i Fabiana, dues de les peces clau per aconseguir l’exitós 2-1 de l’anada, no podran jugar avui al Mini perquè estan concentrades amb el Brasil per disputar la Copa Amèrica. Diumenge ja es van perdre el partit de Lliga Iberdrola contra el Madrid, una jornada que va servir per tornar a veure en acció Mariona Caldentey, quatre mesos després de lesionar-se el genoll. La balear serà la principal novetat del Barça per rebre un Lió que ahir a la tarda va exercitar-se a l’escenari del partit.

Des de la primera presa de contacte amb el futbol femení, Bernard va sentir-se’n responsable. “Vaig veure que generava una energia i una emoció que s’havia de fer arribar al públic. El futbol femení es juga en estadis més petits, la jugadora és més accessible. Això ha de ser un ganxo, no pas un fre”, reclama. Va tirar de contactes i va compartir el seu entusiasme amb Paul Piemontese, un pioner del futbol femení a França. El 2004 l’Olympique, impulsat pel desig del president i empresari Jean-Michel Aulas, havia integrat l’estructura del FC Lió al club per tenir futbol femení propi. Aulas va posar els diners i Piemontese el coneixement. La tercera temporada van començar a obtenir èxits i ja el curs 2006/2007, coincidint amb aquella primera vegada de Bernard en una grada, va aixecar el primer dels onze títols de lliga que ha encadenat des de llavors. Fa una dècada que celebra doblets a França, més quatre Champions (2011, 2012, 2016 i 2017) i dues finals europees (2010 i 2013).

Paul Piemontese, Isabelle Bernard i Jean-Michel Aulas
La defensa Wendie Renard, amb l'obsequi d'una aficionada del club de fans

La recepta del Lió ha sigut clara des del primer dia: inversió, compromís i qualitat. L’efecte d’aquesta aposta s’ha traduït en la popularitat de les jugadores de l’Olympique, que ha traspassat fronteres, en estades al Canadà i al Japó. De la cinquantena d’espectadors que seguien les noies fa uns anys ja s’ha consolidat una massa social de 2.000 espectadors cada cap de setmana -la millor entrada continua sent la dels 22.050 espectadors de les semifinals contra el París Saint-Germain el 2016-. N’hi van haver més de 15.000 a l’OL-Barça de dijous a l’estadi Groupama, ple de banderes, pancartes i seguidors que esperaven autògrafs i obsequis al final del partit. La més afortunada va ser una nena que va endur-se les botes d’Ada Hegerberg, l’autora del 2-1 que va donar un lleuger avantatge al campió francès de cara a la tornada. La davantera noruega confessava ahir a la prèvia que no li pesa el cartell de favorites: “Pesen més les ganes de passar que la por de perdre”.

Cracs humanes

Hegerberg, Henry, Marozsán, Le Sommer, Renard, Kumagai i Abily són alguns dels reclams estel·lars del conjunt francès. Al bàndol blaugrana, però, reclamen la seva part de protagonisme les Martens, Duggan, Putellas i Torrejón. “Esperem que el Mini estigui ple; les jugadores s’ho han guanyat”, deia Fran Sánchez dilluns a la prèvia. L’estadi culer buscarà avui un nou sostre de públic, fixat en els 10.352 espectadors del partit contra el PSG de la primavera passada. Ja s’han recollit les 12.000 localitats disponibles i avui al matí es posaran a disposició les últimes 1.500. “Pot ser una gran ocasió perquè la gent que coneix poc el futbol femení ens dediqui una estona”, reclamava també la portera Sandra Paños.

Aquest és el paral·lelisme amb la història de Bernard i el Lió. Que a la visita del campió d’Europa avui a Barcelona es fabriquin molts primers enamorats del futbol femení a les graderies. “Hem de crear un públic propi i captar l’atenció d’aquell aficionat que, per diferents motius, no va al futbol d’homes i, en canvi, tria el de dones perquè li agrada veure futbol en un ambient de joc net. És la nostra missió”, diu Bernard, que ara ocupa un càrrec com a responsable de relacions públiques al Lió.

Però no és només l’atmosfera exterior el que enganxa. Es fa addictiu, sobretot, el vincle que es crea amb les protagonistes. “Les jugadores tenen inquietuds similars a la gent que les va a veure, tenen salaris que es corresponen al que existeix en altres feines, i això crea empatia”. Per això, ara que el futbol femení s’està professionalitzant, Bernard demana que no s’imitin els codis del futbol masculí -entrenaments a porta tancada i hotels blindats a l’afició, cita-, per no buidar els estadis per falta d’identificació. “Copiar-los és un error, hem de crear una cosa pròpia”, insisteix. Avui vigilarà que la conversa entre els presidents Josep Maria Bartomeu -si finalment hi assisteix- i Aulas sumi en aquesta direcció. Perquè el partit és gros. És dels que fan afició.

stats