Com es fa 'scouting' al futbol català?

BarcelonaEl futbol amateur o semiprofessional ha anat adaptant, dins el cos tècnic dels equips, diferents innovacions sorgides temps enrere en l'àmbit més elitista. Amb diferents estructures i amb recursos més limitats, la immensa majoria dels equips que competeixen en categoria estatal no professional (Segona B i Tercera) tenen instaurada la figura tècnica de la persona encarregada de fer 'scouting', terme que serveix per definir qui grava en vídeo, observa i edita les jugades interessants dels equips rivals de la lliga.

A la Unió Esportiva Sant Andreu, l'encarregat d'aquesta tasca és Pedro Invernón. La seva càmera domèstica es converteix, lluny del Narcís Sala, en els ulls de l'entrenador Piti Belmonte, qui després aprofita el material per estudiar jugades d'estratègia, marcatges, sortida de pilota i altres característiques del rival. L'observador realitza una tasca fosca i sovint poc reconeguda, però vital en la planificació de partits en els temps actuals. Invernón explica en detall a l'ARA com és la seva tasca.

Com es desenvolupa el dia a dia d'un observador?

Es divideix entre el treball amb les imatges d'encerts i errors del teu propi equip i les imatges de característiques, punts forts i dèbils del rival. Els dilluns repassem en vídeo el treball del nostre equip en el partit jugat el diumenge anterior i un cop comença l'entrenament, jo ja preparo els informes del rival, no del següent diumenge sinó del de quinze dies més tard. El del següent diumenge ja està prèviament finalitzat i entregat tant en imatge com en informe de text. Només afegeixo informació de darrera hora del rival de set dies més tard amb el darrer resultat de lliga. Durant la setmana ja es pensa en treballar a quinze dies vista.

Quin detall inclou aquest informe?

Treballem amb dos tipus d'informe. El més complet i extens el rep l'entrenador, tant en imatge com en text. Després hi ha un informe per a cada jugador amb les característiques del rival, estratègia i també de qui, pressumiblement, sigui el jugador rival amb qui formarà parella de ball en la seva demarcació.

Tot ho grava la persona que fa 'scouting'?

Els rivals, sobretot a casa seva o jugant a camp d'un altre equip català, sí. Els partits del nostre propi equip, pocs. Tenim més gent que ens ajuda perquè segurament jo no pugui anar al partit de torn del Sant Andreu en trobar-me desplaçat a un altre camp observant rivals.

Llavors, ajudes tècnicament a millorar el teu equip i després no pots gaudir de veure'l jugar?

Sí, és una de les característiques especials quan fas 'scouting', que treballes per millorar el rendiment d'una plantilla que només veus entre setmana però no has pogut veure en directe jugar, o ho has fet en comptades ocasions. S'ha d'estar mentalitzat que la feina tractarà bàsicament d'això.

L'observador només analitza els rivals propers al calendari de lliga o complementa altres funcions?

Aprofitem la nostra tasca per fer una mica de tot. També mirem per exemple alguns partits de Tercera Divisió i fem informes concrets de futbolistes, pensant ja no en el proper rival sinó en el futur, quan en un moment donat es necessiti aportar informació detallada i concreta d'un reforç de la plantilla. Aquestes visites a partits d'altres divisions es fan quan el rival de quinze dies més tard ja el tens molt estudiat, disposes de més de quatre o cinc partits gravats i no cal tornar-lo a enregistrar.

És una feina valorada fora dels jugadors i cos tècnic? És de les més esgotadores?

Fa uns anys potser es valorava menys. Ho comença a ser ara una mica. Costa, perquè no ets una figura visible. Però fer 'scouting' comença a ser imprescindible als nivells semiprofessionals i de certa categoria. Esgotadora ho és. T'ha d'agradar molt el futbol. Com l'estructura no és de Primera Divisió has de fer mil invents per organitzar els viatges, agafar autocars de set hores de desplaçament durant la matinada, combinar-ho amb un tren o un altre transport local, anar als llocs amb poques hores de son. És cansat però a la vegada satisfactori quan veus resultats.

Quan es fa un tall d'imatges amb situacions ofensives, defensives i estratègiques del rival, qui selecciona les jugades finals que estudiaran els jugadors?

Ho faig jo. El cos tècnic deposita total confiança en l'edició final d'imatges que fa l'observador. Coneixent les necessitats del tècnic i quines situacions de partit del rival vol estudiar, es fa una selecció d'imatges. Segons amb qui jugues s'insisteix més en uns aspectes o en uns altres.

Quina estona dedica el cos tècnic a la visualització del rival dins el vestuari amb els jugadors?

Això va segons el tècnic de cada equip. Hi ha qui s'està una hora i mitja o qui vol menys estona però fer passi de vídeo cada dia d'entrenament. Jo crec que per a millor concentració de tothom i concretar la informació important, amb uns 20 minuts de sessió es pot fer la feina a bon nivell.

A nivell personal, aquesta no és la teva primera experiència al Sant Andreu, oi?

Doncs no. Ja conec la casa d'abans. Vaig arribar fa anys per entrenar el Juvenil B i posteriorment en una segona etapa vaig coordinar els juvenils. Ara estic al cos tècnic del primer equip i serà la tercera vegada que desenvolupi alguna feina tècnica dins l'entitat.

Has entrenat equips de base i primers equips, has coordinat i ara fas d'observador. Et fa això un tècnic més complet?

A nivell personal m'ha servit per agafar coneixements de diverses àrees d'aspecte tècnic del futbol, però no té perquè anar relacionat amb ser millor. Hi ha molts entrenadors que no han fet altra cosa a la vida que entrenar i entrenar, sense experimentar altres aspectes, i són genials entrenadors igualment. De vegades la clau és, simplement, estar ben rodejat.