Una pel·lícula de por amb final feliç (3-1)

L’Athletic s’avança al marcador i perdona el segon gol en un primer temps horrible del Barça, però Neymar lidera la reacció per arribar a les semifinals

Per novena vegada durant els últims 10 anys, el Barça serà a les semifinals de la Copa del Rei. L’equip de Luis Enrique va aconseguir derrotar l’Athletic Club remuntant a la segona part un partit que els bascos guanyaven de manera merescuda al descans. Un partit de dues cares en què l’encert visitant i les errades del Barça van fer patir per un desastre històric, vist el resultat de l’anada. Un partit en què l’Athletic va perdonar fer el segon quan l’equip de Luis Enrique estava grogui, i en què una reacció plena de coratge va permetre posar les coses al seu lloc: el Barça és el rei de Copes.

En els últims partits, però, el Barça pateix per culpa de les baixes de jugadors clau, unes baixes que, sumades al cansament d’un calendari infernal, ha anat esborrant, de mica en mica, el somriure dels barcelonistes per convertir-lo en una ganyota que amaga el neguit per partits com la segona part de San Mamés, el partit de Màlaga o part del partit de tornada contra els bascos. Un somriure forçat gràcies als resultats, per fer veure que tot va bé, quan en realitat, molts es preguntaven com s’havia sobreviscut a actuacions tan dolentes com les primeres parts contra el Màlaga i l’Athletic.

Contra els homes de Valverde, les baixes al centre del camp de Busquets i Iniesta van deixar l’equip orfe de joc. Un forat negre al centre del camp per on Rakitic, Sergi Roberto i Mascherano veien passar amunt i avall futbolistes de l’Athletic sense aconseguir posar un peatge per cobrar i endur-se la pilota. Si Neymar va aconseguir posar la fantasia que sol aportar Iniesta, Busquets va demostrar que és, altra vegada, impossible de substituir. Quan va entrar, a la segona part, afectat encara per la febre, el Camp Nou va respirar tranquil. Busquets aporta moltes coses. Una d’elles, la calma. Si no hi és, et sents tan insegur com els camioners que no poden conduir sense una estampeta de sant Cristòfol, patró dels conductors.

L’Athletic va lluitar fins al final, malgrat que a la segona part el Barça va imposar la seva llei, mig per orgull, mig per encert, fent mèrits per guanyar un partit que mereixia perdre al descans. I el perdia, malgrat el caràcter d’un Neymar que va ser l’únic capaç de rebel·lar-se contra les adversitats durant bona part del matx, amb jugades individuals que posaven en risc el seu turmell i també la possibilitat de ser amonestat, ja que el brasiler tendeix a la caiguda fàcil. És un joc d’equilibris en què el brasiler és pecador i sant en funció del moment: ara rep una entrada molt dura quan inventa genialitats, ara intenta enganyar l’àrbitre caient teatralment, com quan va intentar forçar un penal abans del descans en dues ocasions.

Neymar va aconseguir ser protagonista sempre, malgrat que el Barça no tenia joc ni equilibri. Mascherano va patir tant com a Màlaga, ara al centre del camp, deixant Vermaelen i Piqué de centrals. A les adversitats i mal joc blaugrana s’hi va sumar l’encert d’un Athletic valent que pressionava Ter Stegen sense defallir. Els bascos van aconseguir xutar un cop i un altre contra el porter alemany, i van tenir prou ocasions abans del descans per capgirar l’eliminatòria.

Un primer temps horrible

Valverde va ordenar als seus jugadors que intentessin mossegar a dalt i Williams, un corcó que va ridiculitzar Mathieu un cop rere l’altre, va fer el 0-1 trencant el fora de joc. Un gol que va ser el preàmbul d’una cadena d’ocasions de l’Athletic en què només la falta de punteria dels lleons va evitar el drama. El Barça intentava jugar com sol fer-ho, però el canvi de cromos no podia amagar l’absència de pilars clau com Iniesta, Busquets i Alba. El primer temps el va escriure un guionista de films de por, amb un munt d’escenes en què feia la sensació que el protagonista acabaria amb una destral a l’esquena. Però ni les errades de Mathieu, ni la inseguretat de Mascherano al centre del camp, ni les curses de Williams o les rematades d’Aduriz van matar un Barça que ja en els últims minuts de la primera part va aconseguir anar canviant el partit, gràcies a les curses incansables de Neymar.

El brasiler, encaparrat a convertir cada jugada en una qüestió d’honor, va sortir al terreny de joc després del descans disposat a fer sortir de polleguera l’Athletic amb controls de pilota impossibles i mirada desafiant. Neymar es va fer un fart de forçar faltes, fent avançar la línia de joc d’un Barça que va aconseguir, per fi, sentir-se més còmode sobre la gespa. Amb les línies més juntes i un rival cansat, el Barça va trobar el crit alliberador de l’empat quan Sergi Roberto va donar vida a un Messi apagat amb una assistència vertical que l’argentí va enviar a Suárez, perquè l’uruguaià empatés el partit i deixés l’Athletic tocat moralment.

Valverde va decidir canviar dos jugadors, però al davant ja tenia un Barça ben plantat que va anar creant ocasions fins a trobar el gol gràcies a una rematada de Piqué en els últims minuts. Amb Busquets ja al camp i el vent a favor, el Barça va fer oblidar els patiments del primer temps amb un últim gol d’un Neymar que no va parar fins a marcar el seu gol, per tornar els cops a un Athletic que va caure amb el cap alt, incapaç, però, d’aturar un Barça especialitzat a superar proves últimament, malgrat les baixes, el mal partit de Messi o la impossibilitat de poder descansar. El càstig per als guanyadors és continuar caminant, sense pausa, cap a noves fites. Cap a noves finals. Beneït càstig.

Novena semifinal en els últims 10 anys

El Barça es va classificar per jugar les semifinals de la Copa del Rei per novena vegada en les 10 últimes temporades, un rècord absolut en la història del club i de la competició. Només la temporada 2009-2010 l’equip blaugrana no va aconseguir arribar a les semifinals d’aquesta competició, ja que va perdre els vuitens de final contra el Sevilla, l’equip que acabaria guanyant la competició al Camp Nou contra l’Atlètic de Madrid. El Barça, de fet, ha jugat quatre de les últimes cinc finals de la Copa, i defensa el títol aconseguit l’última temporada al Camp Nou contra l’Athletic Club de Bilbao. L’equip blaugrana encadena una ratxa de resultats increïble aquest any 2016 malgrat que el cansament es fa notar. El Barça va empatar el primer partit de l’any contra l’Espanyol però des de llavors ha guanyat tot els partits. En total, l’equip de Luis Enrique encadena 25 partits oficials sense perdre, sumant els duels de Lliga, Copa del Rei, Lliga de Campions i el Mundial de Clubs. L’última derrota va ser la del 31 d’octubre del 2015 al Sánchez Pizjuán de Sevilla, contra l’equip d’Unai Emery, per 2-1.

Més continguts de