Els penals aigualeixen la festa a Montilivi

Catalunya aconsegueix empatar contra Tunísia amb els gols de Moreno, Sergio García i Verdú però acaba perdent l’amistós des dels onze metres

La tanda de penals va dictar sentència i va beneficiar Tunísia. La selecció africana va superar Catalunya i es va endur el tradicional amistós de Nadal disputat a Montilivi des dels onze metres, després que els noranta minuts reglamentaris acabessin amb empat (3-3, 2-4). El conjunt visitant, millor en les fases clau del partit i més ben preparat a nivell col·lectiu, va dur el pes de l’enfrontament en els primers compassos i va agafar fins a dos gols de distància en la primera i segona part. Catalunya, que va millorar amb el pas del temps, va ser capaç d’empatar el partit però no d’adjudicar-se un amistós que, malgrat tot, va deixar bones sensacions per a l’equip que entrenen Sergio González i Gerard López. Gerard Moreno, Sergio García i Joan Verdú van ser els golejadors catalans, mentre que del bàndol tunisià el més destacat va ser Youssef Msakni, autor d’un hat trick.

Montilivi es preparava per a una festa del futbol català. La Federació va decidir canviar l’emplaçament de l’amistós i marxar de l’àrea metropolitana de Barcelona. El lloc escollit va ser Girona, un estadi petit i que havia d’estar ple com un ou, ja que les entrades estaven exhaurides, tot i que al final van quedar alguns seients buits.

El fred i la humitat van afectar més els catalans que no pas els tunisians, que estan més avesats a jugar i estan preparant la Copa d’Àfrica, que comença al mes de gener. Aquest fet va marcar les diferències, perquè mentre que per a Catalunya va ser un amistós i un homenatge a figures com Xavi Hernández, Sergio García o Joan Verdú, i a alguns jugadors els va pesar l’espasa de Dàmocles de no córrer cap risc en el partit per por de lesionar-se; per a Tunísia era una bona prova de foc per mesurar el seu rendiment i valorar les opcions en el torneig continental.

Que Tunísia no havia vingut a fer una costellada es va veure de seguida. Catalunya volia tenir la pilota però no estava ben posicionada. Els jugadors catalans, poc habituats a jugar entre ells, no trobaven el seu lloc ideal al terreny de joc i els tunisians van passar-los per sobre en els primers compassos. Tunísia tenia la pilota, la movia al seu ritme i trencava una vegada i una altra la defensa quadribarrada.

La gespa de Montilivi, en no gaire bon estat, tampoc contribuïa al joc de toc que volia Catalunya. Massa condicionants a favor d’un rival que només va perdonar en la primera arribada, un xut des de la frontal que va poder desviar a córner el porter Jordi Masip. El blaugrana, en canvi, no va poder fer res en les dues següents, totes amb Youssef Msakni de protagonista. El davanter tunisià va ser, indiscutiblement, la referència atacant i en menys de mitja hora ja havia marcat dos gols. En un obrir i tancar d’ulls la selecció de Tunísia dominava per 0-2 i tot feia presagiar que a Montilivi, si hi havia festa, seria del bàndol visitant.

Les correccions tàctiques que arribaven des de la banqueta no servien per arreglar el joc d’una Catalunya que hi posava més ganes que futbol però que, quan menys s’ho mereixia, va trobar-se amb el seu primer gol: una pilota que rebia Gerard Moreno a la frontal i que culminava amb un xut potent a la dreta del porter Aymen Mathlouthi. Una diana per escurçar distàncies i donar confiança a un equip que va anar-se activant progressivament.

Reacció catalana

En efecte, el gol serviria per capgirar la dinàmica i permetre que els jugadors catalans agafessin confiança. I també la graderia, que fins aleshores no havia sigut gaire sorollosa.

Com acostuma a passar en els amistosos, els entrenadors van aprofitar el descans per fer un reguitzell de canvis. I la jugada va afavorir Catalunya, que va tornar a la gespa amb una millor idea col·lectiva, amb més presència i més domini. Una Catalunya en el fons més reconeixible. Tot i així, el primer gol de la segona meitat va ser visitant, amb una gardela de Msakni que es va colar per l’escaire d’Edgar Badia, el porter català en els segons 45 minuts.

La reacció catalana, però, no es va fer esperar. Només dos minuts després, Sergio García rebia una pilota a l’esquerra de l’àrea i ajustava el marcador amb un xut creuat. I a falta d’un quart d’hora per acabar, Joan Verdú rematava de cap una centrada lateral per fer l’empat definitiu.

El que semblava un partit perdut va acabar sent un enfrontament vibrant amb ocasions finals per fer decantar la balança: Catalunya tindria dues arribades perilloses, però l’ocasió més clara arribaria de Tunísia, al límit del temps reglamentari, amb un córner d’estratègia que va salvar Badia a la línia de gol.

Ja a la tanda de penals, Tunísia va estat més encertada i va fallar únicament un penal. Mentre que Catalunya en va desaprofitar dos, els de Joan Verdú i Víctor Álvarez. El desplaçament a Girona no va dur prou sort a la selecció quadribarrada.

Puigdemont: “Treballem per ser oficials”

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no es va perdre el partit de la selecció catalana de futbol, disputat ahir a Montilivi, i va assegurar que Catalunya “s’ha guanyat a pols poder competir oficialment a nivell internacional”. De fet, el màxim mandatari va destacar: “Des del Govern, treballem per aconseguir-ho”. Puigdemont va veure el partit contra Tunísia des de la llotja de l’estadi gironí de Montilivi i va parlar amb els mitjans de comunicació durant el descans. El president va aprofitar aquest moment per destacar que aquest reconeixement oficial és “el que es mereix la nació catalana, la gent de Catalunya i el nivell esportiu que hi ha al país en general”. I va afegir que “Catalunya és una potència mundial a nivell esportiu”, no només en futbol, sinó també en altres esports, com ho demostra, va dir, “les bones posicions que assoleixen els nostres esportistes quan competeixen internacionalment”. En qualsevol cas, el cap del Govern va destacar que l’oficialitat de les seleccions esportives dependrà de “la voluntat de poble català”, que és qui ha de decidir si vol un estat independent. “Estic convençut que si els catalans decideixen que esdevinguem un estat, molt aviat podrem veure la selecció nacional competint en campionats oficials”.

Més continguts de