Pericos de carnet
L’Espanyol ha presentat dos anuncis fets per professionals de la publicitat pericos: l’immens Toni Segarra (considerat el millor publicista d’Espanya) i els també reconeguts i grans professionals Josep Maria Piera, César García i Gustavo Martínez. Quatre competidors que han treballat en equip per al club dels seus amors. El fet que s’hagi pensat en ells ja és una magnífica notícia. No n’hi ha prou amb ser pericos per poder fer una bona campanya. Però si es dona la casualitat que alguns dels millors professionals ho són, és absurd no aprofitar-los. L’última experiència (la, per a mi, fallida campanya del Paulí, que en pau descansi), va anar a càrrec d’Enric Jové, també un gran professional i que em mereix tot el respecte. Ja sé que no cal ser un apassionat d’allò que has de transmetre per fer-ne una bona campanya. Però sí que has de ser capaç d’apassionar-t’hi. I Juvé no és que no sigui perico, és que és molt culer. L’anunci era molt fluix i el dia que el vam comentar vaig constatar que no havia entès el producte i que li faltava molta informació. Fer-ho amb bons professionals pericos et garanteix un millor resultat i –no en tinc la informació però n’estic convençut– un preu molt millor.
El primer espot és un homenatge a la Segona Divisió com a símbol del futbol “autèntic” o com a oasi per als amants del futbol d’abans. Nosaltres hi hem passat de manera efímera, amb el millor equip de la categoria i sense gaudir-la gens. El vídeo és un recordatori d’alguna essència que no hauríem de perdre. Però també una manera de gaudir retrospectivament del viatge fet.
El segon forma part de la campanya per a la renovació i l’alta de carnets. L’objectiu és arribar a aquella mítica xifra dels 30.000. No es tracta de fer nous pericos (encara és una assignatura pendent), sinó de donar arguments perquè pericos sense carnet es decideixin a fer el pas. Sense jerarquies sobre qui és més perico. Però des de la consciència que en som molts. Cada cop que trobo un nou perico, la meva dona em recorda el dia que li vaig dir que érem molt pocs. L’últim, el veí que fa mesos que ens amarga la vida amb les seves obres: va veure la bufanda a la finestra del meu fill i des d’aleshores les nostres relacions han millorat. Entre els polítics, als ja sabuts Alberto Fernández, Jordi Turull (a qui volem a casa ja), Gabriel Rufián i Salvador Illa, n’hem d’afegir un altre de primera línia: el nou conseller d’Interior Joan Ignasi Elena que, tot i no està gaire interessat pel futbol, si ha de triar colors opta pels blanc-i-blaus.
